~ El consorci de Lleida: un nou pas cap a la privatització encoberta de la sanitat pública

La creació d’aquest nou ens i l’esquarterament de l’ICS formen part d’una estratègia de privatització per segments o per territoris.

Manifestación en contra de la creación de un ente para unificar la sanidad leridana / FOTO: @MareaBlancaLl

Manifestació en contra de la creació del consorci sanitari a Lleida, el mes d’abril passat / FOTO: @MareaBlancaLl

Aquest dijous, el CatSalut va donar llum verda a la creació del Consorci sanitari de Lleida. El dimecres, el consell de direcció del CatSalut havia aprovat una primera proposta d’estatuts i conveni per a la constitució de l’ens amb els vots en contra dels sindicats. El consorci, diuen, estarà sotmès al dret públic però la lletra del conveni desgraciadament és una altra. A ninguna ens ha estranyat que si es tirava endavant l’esquarterament de l’ICS el que havia de quedar garantit és que no hi hauria cap control previ de les despeses que l’ens gasti, i que el control democràtic quedaria condicionat al què les auditories posteriors considerin. Per nosaltres el Consorci de Lleida, l’esquarterament de l’ICS, formen part d’una estratègia de privatització per segments o per territoris.

Una estratègia de privatització de la sanitat per segments o territoris

El moment que vivim, de devaluació de les condicions de vida de les classes populars, de treball precari, d’atur i d’anys de precarització dels centres de salut (retallades en els recursos, tancament de llits i quiròfans, reducció de plantilla i baixada de les condicions laborals de les treballadores i treballadors) fa que resulti impopular, antisocial i antielectorialista dur a terme privatitzacions integrals o clàssiques. Fa que els ideòlegs sanitaris hagin hagut de pensar operacions subterfúgies, velades, segmentades per l’entrada de capital privat que puguin veure’s com operacions aïllades i mai com a part d’una estratègia integral de privatització de la sanitat.

Els think tank d’aquesta estratègia de privatització per segments o territoris els veurem a continuació, en tots ells es repeteix la mateixa metodologia: el govern fent un de la Generalitat encarrega un informe a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) aquesta informa i conclou amb la necessitat de dur a terme una o una altra operació de privatització i acte segui aquest informe passa a ser la política pública a executar pel departament de salut. Veiem els tres casos .

3 informes. 3 espais per l’entrada de capital privat

La promoció de l’entrada de capital privat en la sanitat pública, o la privatització per segments, es reflecteix en el primer informe dels casos que volem exposar, un informe de principis de 2011 realitzat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. En ell es detalla la proposta de privatitzar i mercantilitzar la sanitat: ambulàncies, laboratoris clínics, emergències mèdiques, instituts tecnològics, hospitals, centres d’atenció primària, etc.

Un segon informe de finals de 2012 de la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), decidia apostar per un consorci com la figura jurídica amb la qual començar el desmembrament de l’Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena de societats sotmeses al dret privat, un dels principals objectius del conseller de Salut, Boi Ruiz, des que va arribar al càrrec. L’exemple de la privatització per territoris s’ha fet evident amb el Consorci de Lleida. Un altre exemple, peculiar, el tenim al consorci encobert de Tarragona entre l’hospital de l’ICS Joan XXIII i la Xarxa de sanitat privada Santa Tecla, i diem encobert perquè s’ha fet amb nocturnitat i traïdoria i perquè en compte de consorci l’han batejat com “aliança estratègica”.

Un tercer informe de 2013,”Diez temas candentes de la sanidad española para 2013” ens advertia de la necessitat de fer negoci amb les bases de dades clíniques. L’eufemisme tecnocràtic s’anomena “ open data en salut” i literalment exposa sobre la nostra història clínica que “ la informació ha d’estar disponible com un tot i a un cost raonable” amb una insistència més que persistent amb que “ no hi hagi restriccions per a certs usos com el comercial”.

Una metodologia que seria una mera anècdota si no fos perquè ha marcat les polítiques dels Departaments de Salut dels últims 4 anys. Anys en els quals s’ha accelerat la deriva neoliberal del sistema de salut, un sistema d’altra banda dissenyat per facilitar aquestes operacions d’entrada de capital privat. Un sistema que ha comptat amb el consens de CIU i del tripartit (PSC, ERC, ICV-EUIA), on s’ha volgut dissenyar un mercat relacional, de cohabitació públic i privat i de complexitat jurídica que facilita una descapitalització permanent de recursos públic sense control al sistema sanitari privat.

Un consorci per entrar al tràfic mercantil

Amb aquestes paraules literals descr

iu el conveni del Consorci sanitari de Lleida quins han de ser els seus principis de govern: “ El Consorci actua regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat i amb aplicació de tècniques de gestió empresarial; per aquesta actuació el Consorci desenvoluparà i aplicarà sistemes d’informació sobre l’activitat, els costos i el desenvolupament de la gestió clínica”. I adjuntem el literal perquè el conseller Boi Ruiz sempre tendeix a les acusacions fàcils, una de les que més li agrada és dir que es fa alarmisme, que es fa demagògia amb la sanitat. I no és alarmant que aquest redactat siguin els principis de govern de l’òrgan que ha de garantir la sanitat a Lleida, com a sistema públic? equitatiu, universal i de qualitat?

Ho és d’alarmant! És alarmant que s’hagi optat pel consorci com a fórmula per entrar al tràfic mercantil. És alarmant que es menteixi a la societat dient que serà un consorci sotmès al dret públic i després veure que aquest no estarà subjecte a la normativa de control i fiscalització de les despeses públiques. Ho és perquè la fiscalització prèvia de les despeses de les administracions públiques és el moment on es controla que la despesa està justificada i que el procediment és adequat a dret. El que volen fer amb el consorci és una fiscalització posterior per auditoria de comptes.

De manera que no hi haurà cap control públic sobre el que es gasta, si està o no justificat; ni sobre com es gasta; ni si es fan server els procediments legals.

El control amb auditories a posteriori, que és el mètode pensat per controlar com es gastaran els recursos públics a Lleida, és un control posterior a la despesa pel que no es pot comprovar si està justificada la despesa i/o és adequat a dret el seu procediment, és més, no és un control de totes les despeses sinó que es fa per mostreig.

Després dels diferents casos de corrupció associats a la sanitat. la solució és menys control?

I és que si fem una panoràmica de la gestió sanitària en els últims 10 anys no han parat d’aflorar casos d’irregularitats, molts d’ells, en la gestió dels consorcis. Exemples en tenim uns quants: el Consorci del maresme i la Selva on van aflorar pagaments de sous, sobresous i despeses sense justificar. Un altre exemple el tenim al Consorci Sanitari i Social de Catalunya on Ramon Bagó, que va presidir alhora i durant molts anys el Consorci i el

grup privat Serhs -que es dedica als càterings de grans menjadors-, va obtenir un total de 50,85 milions d’euros en contractes d’hospitals i consorcis finançats per la Generalitat.

Pensàvem que era molt greu que una comissió que es va crear al Parlament sobre la gestió en l’àmbit sanitari es tanqués en fals, que es pactés un silenci còmplice CIU-PSC, que no es depurés cap responsabilitat política. Però és molt més greu que, constats i abastaments documentats els problemes de manca de control sobre les despeses dels consorcis s’insisteixi amb aquesta fórmula de nou. Una fiscalització posterior via auditoria de facto suposa actuar com una empresa privada en el trànsit mercantil, això sí, subvencionada amb impostos de totes.

Us animem a participar a totes les mobilitzacions, totes, les que es duguin a terme per aturar aquesta porta d’entrada al capital privat, aquesta despublificació dels nostres serveis sanitaris, us animem per tant a lluitar contra la privatització del sistema de salut, perquè quan l’ànim de lucre entra per la porta la qualitat assistencial i l’equitat surten per la finestra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s