~ La pujada de tarifa de l’aigua de l’AMB contempla, com a mínim, 32,4 M€ il•legítims

Comunicat d’Aigua Es Vida:

La pujada de tarifa de l’aigua de l’AMB contempla, com a mínim, 32,4 M€ il•legítims

La nova tarifa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix incorporant costos il·legítims en el rebut de l’aigua (Informe Aigua és Vida SEM) i afegeix, per a l’any 2015, una manipulació de la tarifa purament electoralista i enganyosa per a la població. Tot seguit, esmentem els costos que caldria eliminar del rebut del servei de l’aigua que avui gestiona la Societat d’Economia Mixta (SEM) formada en un 85% per Agbar i en un 15% per l’AMB:

  • Cànon de Coneixement, la tarifa segueix incorporant aquest cànon en concepte de “know-how”, corresponent al 3,5% de la xifra de negoci de la SEM més IPC, i que s’eleva als 5 M€ (Clàusula 19.1 del Conveni). Tal com va considerar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la competència professional és necessària per a la prestació del servei i per tant ja està implícita en la retribució de la gestora (Informe tarifa ACA). Per tant, considerem que no hauria de ser un cost del servei.
  • Pèrdues d’aigua. El cost de compra d’aigua es cobreix íntegrament pel rebut, això fa que no hi hagi cap estímul en disminuir les pèrdues de la xarxa (cal recordar que el rendiment de la SEM és del 82%, deu punts per sota de ciutats amb gestió pública com Mataró), ni que una disminució del consum tingui una repercussió real en els costos del servei (cal recordar que en els últims 10 anys ha baixat el consum d’aigua a Barcelona un 18% i, per contra, el cost d’explotació ha augmentat un 60% i el cost de compra d’aigua un 125%). Per tant, un 18% de l’aigua que paguem no és consumida, un cost de l’ordre de 57 M€. Per pal·liar aquesta situació la Generalitat va crear la llei 5/2012 que penalitzava les pèrdues de cara a afavorir una millora efectiva en la gestió. Aquesta penalització, en el cas de la SEM, suposen una despesa de 2,6 M€ que es repercuteixen íntegrament en el rebut, quan haurien de de repercutir sobre els beneficis de la SEM (pàgina 55 de l’Expedient tarifes 2014).
  • Cànon abastament. L’AMB repercuteix en tarifa 20 M€ per generar ingressos pels que no s’ha especificat el destí i que tributa com a impost de transmissions patrimonials (4%) (Clàusula 7.2 Conveni). Aigua és Vida considera que aquest tipus de cànon no hauria d’existir doncs no té res a veure amb el servei sinó més aviat amb la compra de voluntats i encara té menys sentit en el moment que l’AMB ja és receptora del 15% dels beneficis de la SEM. Tot i així, el 2014 es va aprovar repercutir en el rebut 6,5 M€ del cànon (pàgina 55 de l’Expedient tarifes 2014) i que l’import restant es repercutís a partir de 2016 per un període de 10 anys amb un interès del 7,25%. Aquest 2015, es pretén repercutir-hi 9,5 M€ (9,9 M€ amb la tributació) i la resta a partir de 2016 (pàgina 3 de l’Annex 2 Tarifes per 2015). Denunciem la mesquina estratègia electoralista d’ajornar el seu pagament i els sobrecostos milionaris que això suposa. A més a més, a partir de 2016 aquest cànon augmentarà segons l’IPC de Catalunya, és a dir, que a finals de la concessió s’elevarà fins els 51,5 M€ anuals (Clàusula 7.2 Conveni). Cal esmentar, a més, que segons l’Article 90 del RD 3/2011 de la Llei de Contractes del Sector Públic, quan es pren per referència l’IPC només es pot revisar el valor en un màxim del 85%; el valor final del nou cànon metropolità (51,5M€) supera amb escreix aquest percentatge (més del 250%).
  • Beneficis abastament SEM. Als costos de l’explotació s’hi aplica un 6% o 10% de retribució econòmica per tal d’engreixar la bossa de beneficis que s’eleva fins als 19 M€ (pàgina 75 de l’Expedient tarifes 2014). Considerem que no s’haurien d’imputar aquests percentatges als conceptes següents:
    • Al cànon de coneixement de 5,1M€ que no hauria d’existir s’hi carrega un 10%: 0,5 M€.
    • A la compra d’aigua a Aigües Ter Llobregat valorada en 80 M€, preu que ja incorpora el benefici industrial del concessionari ACCIONA, s’hi grava un 6%: 4,8 M€. És a dir, estem pagant dues vegades el benefici.
    • La penalització per pèrdues de 2,6 M€ que s’hauria de restar dels beneficis i no carregar-hi, a més a més, un 6% a una part d’ella: 0,1 M€.

Així, doncs, l’aplicació d’aquests percentatges suposa un engreix del rebut de 5,4M€ més.

  • Cànon sanejament. Es contempla una aportació a l’AMB d’un 10% dels ingressos de sanejament, uns 3M€ anuals a partir de 2014 més la tributació del 4% (pàgina 87 de la Memòria). Com s’ha argumentat en el Cànon d’abastament considerem que aquest cànon tampoc s’hauria de computar en rebut.
  • Beneficis sanejament SEM. També imputarà un 6% o 10% de retribució econòmica als costos d’explotació de sanejament de l’ordre de 3 M€ anuals (pàgina 87 de la Memòria). Aquests costos abans de la creació de la SEM no existien doncs es tractava d’una gestió pública i creiem que no té sentit imputar-los ara sinó que s’hauria de mantenir el paper públic de la SEM.

En total, doncs, són 28,9 M€ il·legítims que considerem no haurien de figurar en la nova tarifa de l’aigua que paguem amb el nostre rebut. Sobre aquests s’hi ha d’aplicar un 1,5% més en concepte de taxa municipal i l’IVA del 10% que suposen un cost fiscal per a les famílies de 3,4 M€. Generant-se una despesa tarifària addicional de 32,4 M€.

Altres elements no contemplats econòmicament, però que considerem s’haurien d’abordar són:

  • Compra dels actius d’Agbar. La tarifa actual incorpora dins els costos financers la compra d’actius a Agbar per valor de 190 M€ sense que s’hagi produït cap auditoria reals dels mateixos. Aquesta compra es realitzarà durant 10 anys i amb un interès del 7,25% (Clàusula 18 del Conveni). Creiem que s’hauria de paralitzar aquesta compra fins que no es puguin acreditar els actius reals d’Agbar no amortitzats.
  • Marge comercial. La subcontractació de les obres valorades en 38,7 M€ així com el treballs a realitzar per tercers valorats en 18,9 M€, partides que han augmentat exponencialment els últims anys, s’atorguen sense licitació pública i previsiblement a empreses del propi grup on s’incorporen marges comercials del 19%, és a dir, uns 10,9 M€ més de benefici per Agbar. Altres despeses com la lectura de comptadors, laboratori, gestió tributària… podrien entrar en aquesta mateixa dinàmica , tal i com alertava l’ACA (Informe tarifa ACA). Creiem que cal verificar que s’hagin establert preus competitius en els últims anys i establir mecanismes de control i exigència dels mateixos enguany i en endavant.
  • Talls d’aigua. Les despeses vinculades a les gestions addicionals de les famílies que degut a la pobresa energètica (que ha augmentat exponencialment els últims anys) no poden fer front el pagament del rebut són de 9,8 euros. Aquest 2014 es preveia ingressar 3,8 M€ per aquest concepte, és a dir, gestionar 392.765 casos d’impagaments. Més greu és encara no només haver tallat l’aigua sinó fer pagar a una família que no pot ni pagar el rebut una nova alta del servei, quantificada en 30,33 euros. El 2014 es preveia ingressar per aquest concepte 294.808 euros, és a dir, es van produir 9.720 altes . En total s’estan produint ingressos de 4.1 M€ vinculats a la pobresa hídrica, ingressos que considerem totalment injustificats i que mostren una gran insensibilitat d’Agbar i l’AMB (pàgina 78 de l’Expedient tarifes 2014).

Pe tot plegat considerem que a dia d’avui el rebut de l’aigua a l’AMB és un frau a l’economia familiar i manifestem el nostre rebuig total a les tarifes actuals i les que es pretenen aprovar avui dimarts al Ple de l’AMB. Demanem a les forces polítiques que no aprovin l’increment de la tarifa 2,47% proposat per Agbar (pàgina 4 de l’Annex 2 Tarifes per 2015). Una pujada que, a més, és falsejada en clau electoralista doncs s’està aprovant un ajornament del cànon d’abastament més els interessos corresponents pel 2016. En canvi, proposem que impugnin i redueixin els 32,4 M€ exposats que podrien suposar una baixada del rebut d’entre el 10% i el 15% i s’iniciï una revisió exhaustiva de tots els elements indicats. Aquest és el veritable rescat que necessiten les famílies de la regió metropolitana i que esperem d’una administració pública que diu vetllar per la seva ciutadania. Sinó fos el cas demanem que tant l’ACA com la Comissió de Preus de Catalunya i el Síndic de Greuges de Catalunya prenguin part en l’assumpte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s