~ Lleida la ciutat on s’encarit més el rebut de l’aigua

El rebut de l’aigua s’encareix un 66%        (a Catalunya) durant la crisi

Posted on 24 de novembre de 2014 per

El 2015 hi haurà més pujades tot i l’augment de llars que no poden pagar

1411_Tarifa ARA

Entendre el rebut de l’aigua que arriba puntualment cada dos mesos és realment complicat. En la seva confecció hi intervenen actors diversos, públics o privats, i el preu varia força en funció del municipi o de la zona de Catalunya on es viu. En alguns casos es carreguen altres conceptes, com la taxa d’escombraries, i els diversos recàrrecs fan impossible destriar quina part de tot el que es paga correspon únicament a l’aigua consumida, que a més augmenta de preu a mesura que se’n consumeix més. Només un exemple, i sempre parlant de preus mitjans: Aigües Ter Llobregat (ATLL) cobra 0,71 euros per metre cúbic a les empreses subministradores que després porten l’aigua fins a les llars, però el preu mitjà que paga el consumidor a la demarcació de Barcelona s’enfila fins als 2,51 euros: 3,5 vegades més.

Aquesta situació, que no és nova, s’ha vist agreujada amb els increments de preu successius que s’apliquen des de finals del 2011, en combinació amb una crisi que ha portat moltes famílies a situacions límit. El Síndic de Greuges ja ho va advertir aquell any en una actuació d’ofici en què argumentava que els rebuts de l’aigua haurien de ser “més comprensibles” perquè els ciutadans tenen difícil entendre quant costa l’aigua, un “bé bàsic per a la vida quotidiana”, apuntava. I malgrat que s’han fet retocs, la realitat és que cada cop que algú anuncia un nou increment en algun element que compon la factura -fins a vuit encariments en tres anys- es fa impossible traslladar-ho exactament al rebut que paga cada ciutadà.

Més pujades

Tot i que el preu mitjà d’un consum tipus ha pujat un 66% entre el 2009 i el 2014, està previst que l’any que ve entrin en vigor nous increments en el cànon que fixa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i en l’aigua que subministra ATLL. Les raons són diverses i varien en funció de qui respon però, en el fons, és difícil entendre que un encariment tan contundent s’hagi produït en paral·lel a una reducció notable en el consum d’aigua, que situa els litres que gasta cada ciutadà en mínims històrics.

L’ACA, que en cinc anys ha vist créixer els seus ingressos derivats del cànon de 347 a 450 milions d’euros, i gràcies a això ha pogut reduir el seu endeutament des dels 1.400 als 950 milions, atribueix la pujada a les infraestructures construïdes entre el 2007 i el 2010, un període en què “el cànon no es va actualitzar de manera adequada”. Els nous gestors d’ATLL, després que un consorci liderat per Acciona guanyés el concurs públic per gestionar l’empresa, recorregut judicialment, recorden que van arribar el 2013 i que, en qualsevol cas, la seva oferta recollia uns augments molt inferiors als del seu competidor, Agbar. I Agbar, que ha entrat amb el 85% en el consorci mixt de gestió creat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’agost del 2013 -un nou ens que tampoc ha estat exempt de polèmica-, s’escuda en el fet que totes les pujades les han aprovat l’ACA i ATLL, i que és per això que aquesta societat mixta ha hagut d’aprovar un increment del 2,47% per a l’any vinent.

Talls en el subministrament

Les entitats socials han posat sobre la taula les urgències associades a la pobresa energètica. I què passa amb les llars que no poden pagar l’aigua? Cada entitat subministradora gestiona els seus propis impagaments, però d’empreses i associacions censades n’hi ha més de 850. L’ACA apunta que no disposa de les dades, i Agbar, com a subministradora majoritària, assegura a l’ARA que aquest any s’han produït 13.000 talls, 9.723 en l’àmbit domèstic, un 17% menys que l’any anterior. Tanmateix, el portaveu de la companyia subratlla que, després de la mediació dels serveis socials municipals, aquest any 45.000 persones es beneficiaran de les seves mesures contra l’exclusió social, amb un pressupost que ascendeix a dos milions d’euros. Més indicatiu de la dimensió del problema poden ser els impagaments: aquest any a l’àrea metropolitana s’han registrat 31.637 ajornaments en el pagament de rebuts, un 106% més que el 2013.

Protesta social

La plataforma Aigua és Vida, que des de l’any 2011 agrupa entitats veïnals, socials i sindicats, no es cansa d’insistir que bona part del rebut és il·legítim, i que més de la meitat del que es paga és per conceptes que no tenen res a veure amb l’aigua. La plataforma també lamenta el que considera una privatització creixent d’un bé bàsic per a la vida i demana que es tornin a remunicipalitzar els serveis, perquè les empreses privades estan fent negoci amb el subministrament. Cap dels actors implicats en el cicle de l’aigua s’atreveix a fer una projecció de com evolucionarà el preu. Tot apunta que els nous increments seran més petits, però hi seran. A l’espera que arribi la pròxima sequera, potser costa veure la utilitat d’algunes inversions.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s