~ 15 arguments pels què cal oposar-nos al consorci sanitari

POSICIONAMENT DE LA MAREA BLANCA DE PONENT I PIRINEUS DAVANT DELS ESTATUTS DEL CONSORCI SANITARI DE LLEIDA

Octubre 2014

1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no quedarà sotmés al dret públic en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!

2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de manera privada

3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses

4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs

5. El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques

6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fórmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.

7. El consorci propiciarà la corrupció. La fórmula ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del país.

8. El consorci és la porta a la privatització i l’enriquiment de tercers a la sanitat pública

9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes

10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l’opacitat i sense garantir el control rigorós i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.

11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves institucions, com el Parlament i el Síndic.

12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.

13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.

14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris

15. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l’estructura de la sanitat pública

Expliquem-nos (esborrany)

1. El consorci no serà 100% públic

Els polítics responsables ara diuen que serà un consorci sotmès el dret públic, però no diuen tota la veritat,perquè no hi quedarà sotmès en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!

2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública

Perquè és un instrument creat per contractar serveis eludint la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) i podrà celebrar contractes privats.

Donat que no tindrà la consideració d’administració pública, no restarà obligat plenament per la LCSP i només podrà regir-se per ella de manera voluntària. Tindrà la consideració de poder adjudicador i això vol dir que els contractes que celebri seran contractes privats. A la pràctica, trobem molts casos d’irregularitats contractuals de consorcis que adjudiquen contractes sense regir-se en la preparació i l’adjudicació per la llei. La duplicitat de règims (public i privat) fa que hi hagi sovint discrecionalitat, arbitrarietat i tractes de favor amb les empreses contractades. La possibilitat de contractar de manera privada facilita l’entrada de l’ànim de lucre a la sanitat pública.

• Un exemple el tenim en el Consorci Sanitari i Social de Catalunya. Ramon Bagó, que va presidir alhora i durant molts anys el Consorci Sanitari i Social de Catalunya i el grup privat Serhs. Aquest grup, que es dedica als càterings de grans menjadors, entre altres coses, va obtenir un total de 50,85 milions d’euros en contractes d’hospitals i consorcis finançats per la Generalitat i gestionats pel Consorci.

• En aquest enllaç explica que els mitjans propis (com serà aquest consorci) tenen la categoria de poder adjudicador i per tant una subjecció de segon nivell a la llei, I no de subjecció plena com tenen les administracions públiques.

http://portaljuridico.lexnova.es/doctrinaadministrativa/JURIDICO/201970/informe-
jcca-cataluna-7-2013-de-6-de-junio-nivel-de-sujecion-de-las-entidades-del-sector-publi

3. El consorci serà un forat negre sense control públic

CiU i els seus amics empresaris volen fer trampes. El consorci eludirà la normativa sobre el control i l’avaluació de les despeses, la fiscalització. I a la pràctica, això vol dir que funcionarà com una empresa privada.

• La normativa de control i fiscalització de les despeses és un control democràtic que la Intervenció General de la Generalitat fa prèvia a cada despesa de les administracions públiques. Allà es controla que la despesa està justificada i que el procediment és adequat a dret. El que volen fer amb el consorci és una fiscalització posterior per auditoria de comptes, de manera que no hi haurà cap control públic sobre el què es gasta; si està o no justificat; ni sobre com es gasta; ni si es fan servir els procediments legals. La metodologia de les auditories és basa en fer un mostreig i fiscalitzar-lo, sempre a posteriori de la despesa. La fiscalització via auditories ha fet aflorar moltes irregularitats en la gestió dels consorcis, com per exemple en el consorci del Maresme i de La Selva, amb indignants pagaments de sous, sobresous i despeses sense justificar. Una fiscalització posterior via auditoria de facto suposa actuar com una empresa privada en el trànsit mercantil, això sí, subvencionada amb impostos de totes.

4. El consorci podrà contractar a dit

Amb el consorci creat entre amics polítics, volen fer una sanitat dels amics polítics. Eludirà la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs La subjecció del contracte a la normativa laboral, en defecte de conveni subjecte a la reforma laboral suposa en la pràctica discrecionalitat dels òrgans de direcció del consorci per contractar nou personal sense els requisits que les administracions públiques tenen per accedir amb igualtat. Aquest aràgraf és confús. Costa d’entendre (Josep Manel)A més, l’existència mateix de l’òrgan de direcció on hi confluiran interessos públics i privats permet eludir la normativa d’incompatibilitat d’alts càrrecs de manera legal.

L’actuació del personal al servei de les administracions públiques s’ha de subjectar a un segui de principis. En aquest context, té una rellevància especial el règim d’incompatibilitats, la finalitat del qual és garantir que la seva actuació sigui imparcial i objectiva, i, encara més, el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs, els quals han de demostrar la imparcialitat de llur actuació mitjançant una dedicació absoluta a les funcions que els han estat encomanades. Això implica que l’exercici de la feina en un ens públic no ha de quedar mediatitzada per altres activitats o interessos, per tal de servir amb la màxima eficàcia, eficiència i objectivitat els interessos generals dels ciutadans.

5. El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat

L’entrada de qui vol fer negoci amb la sanitat és més fàcil amb l’existència del consorci ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques. En un futur per poder donar entrada sols es requereix una modificació d’estatuts. Ni lleis, ni cap altra disposició pública. A banda, com ja hem dit, l’entrada de capital privat de manera indirecta es donarà en el seu dia a dia ja que els seus contractes són considerats contractes privats.La gestió privada i guiada per l’ànim de lucre i la competitivitat posa en risc la garantia d’accés universal, l’equitat i el sistema públic de salut!

6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana
La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats, tal i com ho expliciten Daniel Alfonso de l’oficina antifrau de Catalunya i el mateix Tribunal de comptes.
Llavors, si vostès estan tan compromesos amb lo públic i el que volen és blindar aquesta qualitat de la sanitat no creu que escollir la fórmula del consorci és una contradicció? a no ser que el que vulguin es generar una entitat que faciliti ja d’entrada la incorporació dels interessos privats en la sanitat pública amb tot el que això representa de negatiu sobre el principi d’accés universal, gratuït i en condicions d’igualtat a la sanitat.
Que tots els experts reconeixen que en aquest àmbit l’opacitat i manca de control tant en l’ús dels recursos com en els resultats obtinguts son molt elevats, cosa que va fer que el grup de Bon Govern i Transparència de la pròpia Generalitat aconselles criteris restrictiva us a l’hora de la seva creació i evitar la proliferació dels mateixos (recomanació no 19), que la Sindicatura de Comptes mostra en els seus informes el reiterat incompliment de les seves obligacions de retre comptes sense conseqüències i que el mateix Tribunal de Cuentas qualifiqués l’abundància dels incompliments d’injustificada i veritable “patologia” Administrativa. Cal recordar a més que casi tots els casos coneguts de corrupció sanitària detectats a Catalunya s’han produït en entitats d’aquest àmbit i que gairebé sempre han comportat un desmesurat increment de conselleres amb elevades retribucions fomentant l’amiguisme i el clientelisme polític i la corrupció.

7. El consorci propiciarà la corrupció
Corruptes! La formula del Consorci ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de la corrupció. Són nius de corrupteles, amiguismes i portes giratòries
Els consorcis creats pels successius governs de la Generalitat han evidenciat manca de transparència, submissió a interessos polítics i econòmics i escàndols de corrupció (com el cas Crespo o el cas Bagó).
Un altre canvi volgut per CiU és que els gestors de consorcis de la Generalitat puguin cobrar un sou sense límits.
En la pràctica, en els consorcis que Ruiz pensa usar per a destruir l’ICS, segur que s’aniran reduint els sous baixos (així com les garanties, en segurament poder deixar de ser estatutaris) i es posarà a dalt de tot a alts responsables amics o coreligionaris, amb sous il·limitats i il·limitables.
Aquests alts responsables, no funcionaris ni estatutaris seran els que dirigiran la submissió i posterior destrucció de l’ICS, en benefici de grups hospitalaris privats o territorials amics, concertats o no

8. El consorci és la porta a la privatització de la sanitat pública
Privatitzadors!
Amb la gestió privada i, també, amb la gestió mitjançant un consorci o empresa pública sotmesa als mercats, la porta queda oberta a que dels fons públics dedicats a un servei públic es puguin extreure beneficis per a l’enriquiment de tercers, o per a la sanitat concertada. I això és una estafa. Un robatori dels nostres impostos i una rebaixa absoluta en un dret bàsic com és la salut.
La creació d’un nou ens públic (on l’empresa privada hi tingui cabuda) per gestionar els centres sanitaris de Lleida és el cop de gràcia a la sanitat pública catalana, i no ho permetrem.
Això reforça i dona crèdit a la sentència del tribunal de la comunitat de Madrid que assenyala la gravetat que suposa la privatització de la prestació de la sanitat pel seu caràcter d’irreversibilitat.
Parlen de la privatització com una quimera. Però ja és una realitat Amaguen que la sanitat pública ja s’ha convertit en un negoci. En el qual, no només és permet sinó que es potencia la gestió i la prestació de serveis sanitaris privats per obtenir beneficis en detriment d’una sanitat pública, gratuïta i universal (el pressupost de l’Hospital de Bellvitge (hospital públic de l’ICS) ha passat de 322,6 milions d’euros el 2010 a 288,9 milions el 2012 (-10.5%) mentre el grup privat de sanitat IDC (anteriorment Capio Sanidad) que engloba l’Hospital General de Catalunya, l’Hospital del Sagrat Cor i Clínica del Vallès ha passat de 71,1 milions d’euros el 2010 a 126,9 milions el 2012 un increment del +78%)

9. El consorci és una tupinada
Autòcrates! El consorci del Juan Palomo
La Marea Blanca denuncia que els òrgans del consorci fomentaran l’opacitat.
Volem denunciar que el Consell Clínic Consultiu previst al consorci sanitari de Lleida serà un òrgan, com la resta, que no garantirà el control riguròs i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.
Estarà format només per càrrecs de confiança i persones posades a dit que rendiran favors als responsables polítics. Mentre el gerent de l’ICS defineix el consorci com “innovador” i “democràtic” les seves eines de control i gestió seguiran en mans polítiques. Un consorci fet pels amics polítics i gestionat pels amics polítics.
La Marea Blanca, per contra, apostem per estructures de participació, com consells ciutadans, formats per membres de la societat civil, que puguin accedir a la totalitat de la informació necessària per poder executar un control rigurós de tot el que afecta al model de gestió de la sanitat pública de les nostres comarques.

10. El consorci s’imposa antidemocràticament
El conseller Boi Ruiz i els responsables territorials estan imposant el consorci d’una manera opaca, poc democràtica i que escapa del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves institucions: quan el Parlament els ha obligat a fer un “procés de diàleg”, han convocat les comissions tard, quan tot estava decidit i fetes a mida entre amics i ‘palmeros’. També han ignorat al Síndic de Greuges fent cas omís del seu requeriment d’informació respecte el consorci, vulnerat el deure de fer-ho.

11. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans

Els polítics el volen imposar d’esquenes a la majoria d’usuaris i treballadors, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.

12. El consorci precaritza als treballadors
Sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.
Amb la signatura de creació del consorci el GSS desapareix. Els treballadors que s’incorporin al consorci des del GSS, si hi ha una dissolució de l’ens, com no hi hagi un plec de garanties molt explícit i blindat, es poden trobar al càrrer al no haver-hi empresa de retorn. I la resta de personal es trobarà amb el perill d’un pla de reestructuració de RRHH.

13. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica!
Cínicament, el conseller i la resta de polítics parlen de millorar l’eficiència però tots aquests arguments demostren que és una decisió ideològica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de la sanitat pública (de l’ICS), simplificant la gestió i respectant els procediments existents, però prefereixen facilitar l’ànim de lucre i desmembrar un únic organisme públic en molts, una via cap a privatitzar millor.
En un moment en el que diferents estudis mostren el deficient caràcter de la gestió privada davant la publica i on comencen a existir nombrosos casos de retorn al control i gestió publica, dotant-la de garanties i del control necessari, insistir en formules de gestió que avancen cap a la privatització de forma directa o a partir de la confusió, com és el cas que ens ocupa, només es poden entendre pel caràcter lucratiu que pel sector privat representa la sanitat pública.

14. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes

15. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s