~ Bellpuig iniciarà municipalitzacio de l’aigua

Després d’Alfes, Torrefarrera, Vilagrassa i ara Puigverd d’Agramunt, l’Ajuntament de Bellpuig iniciarà la recuperació de la gestió del servei de l’aigua a proposta de la

Ja seran cinc els municipis a Ponent, ara cal sumar-hi Lleida, som-hi!

Re-municipalització!

remunicipalitzar l'aigua

Anuncis

~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

Sentit de país

Sentit de país ha de voler dir sentir el país que no ha sentit mai ningú: les 300.000 persones que no paguen els medicaments perquè no tenen com pagar-los

Montse Santolino

https://directa.cat/sentit-de-pais

Entre el procés, la congestió nasal i el postnadal, el cap com un timbal. Recordo com un malson una febrada que vaig passar a Cuba sentint un discurs interminable de Fidel Castro de fons i, ara, fa dos dies que estic igual amb en Mas. I el meu editor collant-me per acabar una columna que sap que ningú no llegirà perquè aquest dilluns no obre setmana, sinó legislatura. La legislatura. La imprevista. La definitiva. In extremis. Fugida endavant. Desori. Desgast intel·lectual de campionat d’escacs, intentar entendre totes les posicions. I molts dubtes que siguem un poble tan madur. Massa concepte trampa, massa fetitxe embussant els cervells. Quin és el país real? El de les boniques escenografies d’unitat teletubbi o el de la tuitpolítica masclista, racista i enverinada? Potser d’aquí a cinquanta anys s’entén, però, avui, tot és molt raru. Sobretot perquè un acord que no acaba de convèncer ningú no sembla una bona base per eixamplar cap base. I els desconnectats de la desconnexió són legió. El meu barri en va ple i fer cua al CAP ajuda força a entendre-ho.

No hi ha res com estar malalta per aterrar les anàlisis polítiques. Salvador Cardús, tan intel·lectual i tan orgànic, diu que l’han operat a la pública i que tot molt bé. Que no ha vist les retallades per enlloc. Quina sort i quina coincidència tan entranyable amb Boi Ruiz, que no fa ni quinze dies va presentar –tot cofoi– els resultats d’un informe sobre els efectes de la crisi en la salut i deia el mateix: que cap causa-efecte, que estem millor que mai i que el nostre sistema de salut està com un roure. Només –petit problema– ha empitjorat la salut de la població més vulnerable. Les 300.000 persones amb menys renda, els exempts de copagament dels medicaments, presenten pitjors indicadors de salut autopercebuda. La gent amb rendes d’integració social i pensions no contributives i els aturats sense subsidi van més al metge, fan més ingressos hospitalaris i visiten més els centres de salut mental. Salut admet, a més, que un 21% de la població està per sota el llindar de la pobresa i que aquesta part de la població fa més ús dels serveis de salut. Tant diferent la vida –i la mort– d’aquest vint-i-u per cent. Continua llegint ~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública