DOCUMENTS

—————————–

2014.09.25. Sol.licitud i ultimàtum a La Paeria

A L’ALCALDE – PRESIDENT DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

AGUSTÍ LIÑAN, major d’edat, amb DNI 43723647A , actuant com a portaveu de la ASSAMBLEA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE LLEIDA i amb domicili al carrer Sant Carles 8, 1r de Lleida,

EXPOSA:

Que el dia 14 de gener es va dur a terme l’Audiència Pública sobre l’externalització de serveis municipals a la Sala Alfred Perenya amb una nombrosa participació de persones i entitats i on es van realitzar diverses preguntes que, per manca de temps, no van poder ésser contestades pels representants del govern local.

Que en aquesta Audiència Pública es va fer palès la voluntat majoritària en contra de l’externalització dels serveis bàsics, una veu que entenem que cal escoltar mitjançant els diferents mecanismes de participació que, entre d’altres, es descriuen en el Reglament de Participació Ciutadana Aprovat en Sessió Plenària de la Corporació del dia 28 d’abril de 2006.

Que el Reglament esmentat defineix, en el seu article 2, els drets dels lleidatans i lleidatanes envers la participació que corresponen entre d’altres a proposar i de presentar peticions davant del Govern municipal, participar activament en la gestió dels afers ciutadans a través dels òrgans i dels instruments que estableix aquest Reglament.

Que el reglament de l’Audiència pública preveu el compromís ferm de l’Ajuntament per dur a terme una comissió de seguiment per continuar dialogant i debatent amb els diferents col·lectius polítics, socials i ciutadans el tema en qüestió.

Que és el segon cop que fem aquesta demanda ja que el passat 5 de febrer ja vam entrar en aquest registre una sol·licitud per demanar l’activació de la comissió de seguiment de l’Audiència i la resposta a les entitats i ciutadania en general i que l’Ajuntament, en lloc de respondre a aquestes qüestions es dedica a enviar correus publicitaris i propagandístics de la seva tasca. Per tant, donem 15 dies de marge per respondre aquesta sol·licitud, i en cas contrari, des de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida ens veurem obligades a emprendre altres accions a fi d’aconseguir-ho, en defensa de les nostres pretensions.

Atès la sol·licitud majoritària que s’ha expressat al llarg d’aquest temps per part dels col·lectius socials, organitzacions polítiques, entitats i ciutadania que van participar en l’Audiència Pública, respecte a la privatització dels serveis públics:

SOL·LICITA:

Que l’Alcalde – President:

1.- Que es doni resposta a les pretensions de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida tal i com vam demanar en l’escrit registrat el passat 5 de febrer.

2.- Que es respongui personalment a les demandes d’entitats, col·lectius i persones a títol individual que van participar en el transcurs de l’audiència, tal i com es va comprometre públicament el paer en cap. A aquest efecte i per facilitar la tasca adjuntem els diferents correus electrònics de cadascuna de les entitats i persones participants.

3.- 2.- Que es convoqui i activi la Comissió de seguiment de l’Audiència Pública tal i com marca el seu reglament per tal de resoldre aquelles qüestions que no es van poder respondre per falta de temps.

A Lleida, 25 de setembre de 2014.

Agustí Liñan, portaveu de l’ ASSAMBLEA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE LLEIDA

————————–

2014.07.01. Preguntes de la Plataforma Aigua És Vida a la Generalitat

La Plataforma Aigua és Vida presenta aquesta de bateria de preguntes a totes les forces polítiques de l’Arc Parlamentari de Catalunya perquè les adrecin a la Mesa del Parlament d’acord amb el que estableixen els articles 141 i 144 del Reglament del Parlament i en relació al Decret Llei, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:

PREGUNTES 1.1 i 1.2. La finalitat dels 800 M€
Context:
La Disposició Addicional Primera de la Llei 10/2011 “Òmnibus” estableix que els ingressos provinents de la prestació “a què doni lloc l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat de manera indirecta [..] s’han de destinar a l’exercici de les competències de la Generalitat en matèria d’aigües”. En aquest sentit demanem:
Pregunta 1.1. Quin és el detall de les despeses que s’han cobert amb els gairebé 300 M€ inicials aconseguits mitjançant la concessió del servei d’Aigües Ter Llobregat a l’empresa Acciona i els pagaments anuals del “cànon concessional”?
Pregunta 1.2. Quines despeses associades al cicle de l’aigua està previst cobrir amb els 800 M€ que es pretenen ingressar com a compensació per les infraestructures de sanejament realitzades fins al moment en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

PREGUNTES 2.1 i 2.2. La valoració dels 800 M€
Context:
Aproximadament el 75% de les infraestructures de sanejament han estat finançades amb fons de
cohesió de la Unió Europea a fons perdut, és a dir, el pagament real rondaria els 250 M€. El que no
han cobert els Fons de Cohesió s’ha fet mitjançant endeutament de l’ACA. Caldria indicar i restar, en
primer lloc, les inversions fetes amb fons europeus i especificar el romanent d’inversions executat
contra endeutament de l’ACA. Dels 250 M€ restants, donat que el Cànon ja existeix, cal descomptar
l’amortització ja realitzada per la ciutadania de l’AMB, que des de fa anys a paga part d’aquesta
amortització a través del Cànon de l’aigua a l’ACA. Caldria indicar i restar, en segon lloc, les
amortitzacions ja realitzades per la ciutadania.
Pregunta 2.1. Atesos aquests precedents, quin és l’import real associat a les inversions no finalistes ni amortitzades que l’AMB hauria de fer l’ACA?
Pregunta 2.2. De mantenir-se la valoració inicial de 800 M€. No estaríem forçant els ajuntaments de l’AMB i la ciutadania a pagar per segona vegada les instal·lacions de sanejament en alta de l’AMB?.

PREGUNTA 3. Venda encoberta de les instal·lacions cedides
Context:
En llegir la Memòria econòmica trobem que: “l’Àrea Metropolitana de Barcelona necessita disposar
del temps suficient per dissenyar, desenvolupar i tancar un procediment de licitació que inclourà
almenys els processos principals següents:
1. Oferir i establir els requeriments dels licitadors que optin a l’adquisició dels actius per a la
seva gestió.
2. Els licitadors requeriran valorar els actius i negociar amb entitats financeres l’obtenció
dels recursos necessaris per fer la inversió.
Pregunta 3. Preveu el Govern de la Generalitat la possibilitat que l’AMB es vengui els actius de sanejament transferits?

PREGUNTA 4. Valoració dels actius públics aportats a la Societat d’Economia Mixta
Context:
Al novembre de 2012, just en el moment d’aprovar la constitució d’una Societat d’Economia Mixta
(SEM) a l’AMB per tal de dur a terme l’abastament i sanejament de l’aigua, la valoració dels actius
públics aportats a la mateixa en concepte de sanejament s’elevà als 50,5 M€. Avui veiem amb
claredat que s’han produït inversions de l’odre de 800 M€, en aquest sentit:
Pregunta 4. Es procedirà a una revaloració de la composició percentual de la SEM computant una aportació de capital públic de l’ordre de 800 M€?

PREGUNTES 5.1 i 5.2 – Operació que rondaria els 1.600 M€
Context:
La legislació actual impossibilita que l’AMB pugui assumir el deute de 800 M€ que la Generalitat
pretén derivar en concepte d’inversions realitzades. Queda clar que aquests es pagaran amb el traspàs
d’una part del Cànon de l’aigua, però tot fa pensar que en realitat s’instrumentalitzarà la SEM,
participada en un 85% per Agbar, per tal d’accedir a crèdit privat.
Pregunta 5.1. – Ens poden explicar amb detall quin serà el mecanisme financer que s’utilitzarà per ingressar els 800 M€ i el paper que podria tenir Agbar?
Context:
En el supòsit anterior, en el qual Agbar passaria a ser un banquer de la Generalitat, com ja ho és
Acciona, a través de l’emissió de bons o ampliació de capital a 30 anys amb un interès que rondaria
el 3,5% per tal d’ingressar amb celeritat els 800 M€. Això implicaria que la ciutadania hauria de
pagar a través d’un Cànon de l’aigua diferit a Agbar de l’ordre de 800 M€ més d’interessos, és a dir,
estem en definitiva generant més deute a la Generalitat que dificultarà la seva capacitat inversora en
el futur.
Pregunta 5.2. – Quin serà el sobrecost financer vinculat a l’ingrés dels 800 M€ que pagarà tota la ciutadania?

PREGUNTA 6. – 800 M€ menys Impost de Societats
Context:
Però ni tan sols els 800 M€ serien reals. El fet que l’AMB realitzi “un pagament únic a l’Agència
Catalana de l’Aigua” pel concepte de “les inversions realitzades amb contribucions de
l’Administració Hidràulica de Catalunya per a la construcció d’infraestructures de sanejament en
alta de l’àmbit territorial de la llei del AMB” implica l’obligació de tributar l’Impost de Societats en
el mateix, això suposaria una reducció multimillonària de l’ingrés que podria rondar els 200 M€ a
l’estat Espanyol.
Pregunta 6. Es pot aclarir si s’haurà d’imputar l’Impost de Societats o algun altre impost en l’operació i, per tant, quin serà l’ingrés net que percebrà la Generalitat i quin l’Estat espanyol i sota quins conceptes?

PREGUNTA 7. Part del Cànon transferida
Context:
Els costos d’explotació de les instal·lacions de sanejament en alta a l’AMB no superen els 35 M€,
per contra la valorització del Cànon de l’aigua que paguen els ciutadans de l’AMB per tal de dur a
terme inversions a les conques que abasteixen l’AMB així com polítiques d’equilibri territorial
s’eleva als 150 M€. Una valoració simplement recaptatòria ens portaria una visió fragmentada del
cicle integral de l’aigua i de la pròpia Catalunya. La planificació hidrològica de Catalunya seria
totalment inviable si, per exemple, es simplifiqués la transferència del Cànon de l’aigua al terme
municipal que el recapta.
Pregunta 7. Donada la rellevància d’una mesura així per tot el país, es fa indispensable saber quina aportació del cànon es preveu fer a l’AMB i la seva justificació?

PREGUNTES 8.1, 8.2 i 8.3 – Implicacions de transferir un cànon superior als 35 M€
Context:
En el cas que l’aportació del cànon superi els 35 M€ es produirà una davallada de les inversions
aigües amunt així com també la pèrdua d’inversions que contribueixen a distribuir la riquesa i reduir
les desigualtats territorials. Dit d’una altre manera, de produir-se un traspàs del Cànon de l’aigua
d’entre 100 M€ o 150 M€ s’estan reduint els ingressos de l’ACA de l’odre del 25% – 35% durant 30
anys. Cal afegir, que aquest fet posaria en perill el compliment del Pla Hidrològic de Catalunya i, per
tant, de la Directiva Marc d’Aigua.
Pregunta 8.1. Quin serà la davallada d’inversions de l’ACA a la resta de Catalunya d’una derivació superior als 35 M€?
Pregunta 8.2. Com executarà l’ACA les mesures contemplades al Programa de Mesures del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya? I com acomplirà el bon estat ecològic fixat a la Directiva Marc d’Aigua?
Pregunta 8.3. Quina posició adoptarà el Govern davant la petició d’altres regions que puguin tenir un “Cànon excedentari” en el terme municipal?

PREGUNTA 9. Naturalesa de l’operació:
Context:
El Cànon de l’Aigua es va crear “com a ingrés específic del règim economico-financer de l’Agència
Catalana de l’Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica”.Atès que
tot el que s’ha exposat sembla que estiguem davant d’una operació purament financera del Govern
de la Generalitat que lluny queda de la finalitat del Cànon de l’Aigua i de les funcions de l’Agència
Catalana de l’Aigua. No només és qüestionable la utilització de fons europeus en aquesta operació,
sinó que es fa evident que estem davant d’un refinançament del deute de la Generalitat per tal de
generar ingressos ficticis i falsejar el tancament del dèficit anual de la Generalitat. Considerem
especialment greu i irresponsable aquesta maniobra i creiem que si no s’aclareixen moltes incògnites
i opacitats de l’operació, la Comissió Europea hauria d’arbitrar-la.
Pregunta 9. S’ha consultat amb els organismes competents (IGAE, Eurostat) si el producte d’aquesta operació es podrà destinar efectivament a reduir el dèficit?

CONCLUSIONS
A tall de conclusió volem constatar que som davant una injustificada sobrevaloració de 800 M€
d’unes instal·lacions que haurem de pagar per segona vegada la ciutadania. A aquests 800 M€ n’hem
de sumar possiblement i de forma inversemblant 800 M€ més pel pagament d’interessos financers.
Per tant, estem davant una operació de 1.600 M€ dels que la Generalitat amb prou feines n’ingressarà
600 M€ doncs hem de restar el pagament de l’Impost de Societats que rondaria els 200 M€. Com a
contrapartida de què la Generalitat ingressi de forma totalment improcedent 600 M€ a través del
rebut de l’aigua que res tenen a veure amb el servei prestat, la ciutadania pagarem 1.600 M€, ens
vendrem segurament els actius de sanejament, ens endeutarem encara més en el futur, perdrem la
capacitat de fer inversions aigües amunt i arreu del territori català, descapitalitzarem l’Agència
Catalana de l’Aigua i, en definitiva, obtindrem un pitjor servei a un cost polític, econòmic, social i
ambiental més elevat. En aquesta operació hi perdem tots, fins i tot la Generalitat i només hi guanya
un actor, Agbar, multinacional francesa SUEZ Environment.

1 de juliol de 2014

—————————–

2014.05.23. La Paeria denega l’autorització per realitzar la consulta popular

SERVEI DE L’AIGUA A LLEIDA. ARGUMENTARI CURT

SERVEI DE L’AIGUA A LLEIDA
ASSEMBLEA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE LLEIDA –
ADSP
PREGUNTA: Voleu que el servei d’abastament d’aigua de Lleida sigui gestionat directament per l’Ajuntament?
(Es vota només a la ciutat de Lleida)
RESPOSTA: Sí / No

ARGUMENTARI CURT
INTRODUCCIÓ
Recentment a Lleida s’ha dut a terme la privatització de dos serveis que abans eren gestionats
directament per part de la Paeria, el servei d’enllumenat la xarxa semafòrica. Una onada de
privatitzacions que se sumen a les ja dutes a terme amb anterioritat i que obeeixen, bàsicament, a
la necessitat de sanejar les malparades finances municipals. Un sanejament que es produeix
mitjançant una aportació econòmica al municipi anomenada cànon concessional, que normalment
es paga en dos trams: una part substancial a l’inici i l’altra al llarg de tota la concessió. Un cànon
que s’acaba carregant a la factura trimestral per tal que l’empresa mantingui el seu marge de
benefici industrial.
Així, l’Administració local es desprèn d’uns serveis que considera deficitaris i poc rendibles cedint-
los a l’empresa privada sota diferents règims jurídics, però en tots els casos deixant d’exercir de
manera directa la seva responsabilitat —o, fins i tot, desistint de fer-ho— i deslliurant-se també de
qualsevol obligació sobre la seva plantilla.
Unes privatitzacions que responen a una premissa, instaurada en les darreres dècades, d’un fort
contingut ideològic però emmascarat amb el llenguatge «neutral» de l’economia, que associa
l’Administració pública a quelcom lent, ineficient i els seus treballadors com a poc productius i, per
contra, l’empresa privada com el súmmum de la competitivitat, l’eficiència i la perfecció.
I malgrat tot, després d’uns anys en el que la privatització i la subcontractació han estat els
processos dominants en els serveis públics, resulta cada cop més evident que la tendència
comença a canviar, en especial en el sector municipal, agua i energia incloses.
A pesar de les pressions fiscals, en una sèrie de països europeus entre els que s’inclouen
Alemanya, França i Regne Unit, els municipis comencen a apostar per la remunicipalització enlloc
de la privatització. També en el marc dels Països Catalans, i concretament en el principat, són
diversos els municipis que han escomès municipalitzacions com Arenys de Munt o, més proper a
Lleida, el municipi d’Alfés.
En aquest cas, i dins el debat de la remunicipalització del servei públic, des de l’Assemblea en
Defensa dels Serveis Públics (ADSP) volem posar el focus sobre el sistema d’abastament d’aigua,
un servei que considerem bàsic i que actualment es troba privatitzat. És per això que des de l’ADSP
(que integra diferents col·lectius, organitzacions i persones de la ciutat) impulsem una consulta
perquè els lleidatans i lleidatanes pugin decidir quin règim volen pel servei d’abastament d’aigua,
que retorni a la gestió directa per part de l’Ajuntament o bé que continuï en mans de l’empresa
privada en règim de concessió.

ESTAT A LLEIDA DEL SERVEI D’ABASTAMENT I SANEJAMENT D’AIGUA
Aquest servei es troba gestionat actualment per una unió temporal d’empreses (UTE), i comprèn
el manteniment i explotació de l’abastament d’aigua a la ciutat, així com la gestió de la
depuradora. L’empresa adjudicatària és “Aigües de Lleida”, una UTE formada per Aqualia, Gestión
Integral del Agua SA i Fomento de Construcciones y Contratas SA que des del 1993 te la concessió
per aquest servei. A partir de 1996 s’atorga a la mateixa UTE la gestió de la depuradora i es renova
al 2013 per deu anys més, amb un total de 20 anys.
Després d’haver renovat el contracte amb el mateix concessionari i, arran de l’increment del
cànon d’aigua del 7,2% per part de la Generalitat, l’empresa concessionària ha aplicat un
desproporcionat increment del 35% en el rebut municipal de l’aigua, una pujada que se suma al
35% que ja es va dur a terme l’any passat.
Aquest increment continuat en el preu d’aquest servei bàsic fa evident que, amb la privatització
del servei, s’avantposa mantenir el marge de benefici industrial als fins socials d’aquest servei, en
uns moments especialment difícils per a les economies de moltes famílies lleidatanes.
Aquesta situació s’ha acarnissat amb els talls de subministrament que la Paeria està permetent,
per desenes al mes, a la nostra ciutat i que contravé el dret fonamental a viure amb un mínim
d’aigua, reconegut per un dictamen de l’Assemblea General de Nacions Unides i recolzat per una
recent Resolució del Parlament de Catalunya.
Per part dels treballadors i treballadores, s’han succeït les mobilitzacions i vagues en els darrers
anys per reclamar un salari digne i flexibilitat dels horaris per fer compatible la vida laboral i
familiar. Al mateix temps, també hi ha hagut denúncies sindicals per assetjament laboral al
personal.

RAONS ECONÒMIQUES PER A LA REMUNICIPALITZACIÓ
L’aigua com a servei bàsic, i segons la jurisprudència, és una taxa, no una tarifa. La taxa és un tribut
i el que es recapta en nom d’aquest concepte ha de ser finalista, en contraprestació a la prestació
de l’abastament d’aigua.
El pagament de l’aigua es deriva cap a fórmules privades, preus privats, suposadament de lliure
establiment. Això té un efecte molt pervers:
1. L’Ajuntament directament —i els ciutadans indirectament— han de pagar el benefici de l’empresa
concessionària —legítim en una economia de mercat— i, a banda, l’Ajuntament també procura
obtenir-ne un benefici que és absolutament il·legal.
A banda, l’empresa, per tal de mantenir el seu benefici industrial, redueix al mínim les inversions
de manteniment o de renovació.
Una qüestió és evident, en un servei públic privatitzat la consecució d’un benefici industrial estarà
al capdavant de les prioritats.

RAONS SOCIALS I DE TRANSPARÈNCIA PER A LA REMUNICIPALITZACIÓ
La privatització de serveis públics (i entre ells el de l’abastament de l’aigua) que l’Ajuntament de
Lleida l’ha dut a terme suposa, de fet, una menor transparència en el seu funcionament, una visió
estrictament econòmica en el desenvolupament de les tasques que li són pròpies, oblidant-se de
la responsabilitat social, i una precarietat de les condicions de treball dels seus empleats, a banda
d’un marge de benefici industrial que, d’una altra manera, es retindria en les arques municipals.
Entenem que avançar cap a una municipalització plena d’aquest servei que actualment
l’Ajuntament de Lleida ofereix en règim de concessió, implica un control absolut de l’Ajuntament
sobre els preus que s’apliquen —i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió
social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels ingressos)—, la
desaparició del benefici industrial que reverteix, per una part, en majors ingressos municipals i,
per una altra, en unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen.

EXEMPLES DE REMUNICIPALITZACIONS
Actualment, com ja hem esmentat anteriorment, existeix una tendència a nivell europeu,
d’apostar per la remunicipalització del servei de l’aigua. Així a França, la remunicipalizació del
Servei d’Abastament d’aigua, la va encapçalar la decisió al 2010 de l’ajuntament de París de
substituir les companyies privades per un servei municipal de l’aigua. La ciutat va estalviar al
voltant de 35 milions el primer any i es va aconseguir reduir la tarifa un 8%. Actualment algunes
concessions estan expirant, i més de 40 ciutats, entre elles ciutats importants com Bordeus o
Brest, estan seguint l’exemple de París i han decidit remunicipalitzar aquest servei.
A Hongria, s’ha remunicipalizat l’aigua a la ciutat de Pecs, i a la seva capital, Budapest, a finals de
maig de 2012, l’Assemblea de la ciutat va aprovar la compra de la participació minoritària de la
central depuradora de Budapest i dels drets de gestió, que acaba l’actual contracte abans de la
seva data d’acabament legal el 2022. Així, el servei s’ha convertit en una propietat que és
pràcticament el 100% propietat dels governs locals.
A Alemanya, és significatiu el cas de Berlín, on recentment també s’ha rescatat la gestió de l’aigua,
seguint el camí dels més de 170 municipis que des de 2007 han remunicipalitzat aquest servei o
l’electricitat. També en el referèndum constitucional de 2011 els italians es van oposar a la
privatització de la gestió de l’aigua, cosa que ja estableix la constitució holandesa.
En els Països Catalans el darrer exemple el tenim molt proper, a Lleida. L’Ajuntament d’Alfés,
després d’un llarg procés negociador, va trencar el gener d’aquest any amb l’empresa Aigües de
Catalunya que era qui s’encarregava de la gestió de l’aigua al municipi i va aprovar la
municipalització de l’aigua.

PER QUÈ HEM DE REMUNICIPALITZAR EL SERVEI D’ABASTAMENT DE L’AIGUA
Un dels primers efectes de la remunicipalització és permetre uns serveis públics orientats cap a les
necessitats de la població i no pas com a àmbit d’acumulació o obtenció de beneficis per part del
capital. Les possibilitats que ens donaria a curt termini la remunicipalització són enormes i ens
podrien ocupar pàgines senceres. D’entre les possibilitats més evidents o que se’ns revelen
ràpidament tenim:
• Generació d’ocupació estable de qualitat en els serveis corresponents.
• Possibilitat real d’aplicació directa de polítiques socials en les tarifes que es fixessin.
Exemples: no cobrar els serveis de subministrament d’aigua en el cas dels aturats,
escoles bressol gratuïtes per a treballadors, etc.
• Si examinem les actuals prestacions socials, per altra banda cada cop més exigües, ens
adonarem que, pel que fa als subministraments bàsics (aigua, llum…) no deixen de ser
subvencions que permeten als receptors continuar essent clients d’empreses abans
públiques.
• Modulació de les tarifes i planificació de les inversions basades en criteris ecològics.
• Modulació de les tarifes en funció de si s’obté plusvàlua o no d’aquell servei. Exemple:
cobrar l’aigua més cara en el cas de bars o restaurants que a les llars amb igualtat de
consum.
La qualitat dels serveis que presta l’Administració té a veure amb la responsabilitat, la
transparència i el compromís en la gestió pública, així com amb la garantia de la regularitat i
continuïtat. Cal mantenir els serveis bàsics en mans públiques per tal d’assegurar que els criteris
sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés i vocació del servei a la
ciutadania, i que no seran criteris merament mercantilistes o economicistes.
La recuperació de la gestió pública permet també un major control ciutadà mitjançant nous espais
que faciliten la transparència i la participació dels diversos sectors socials, permeten la recuperació
del coneixement de la pròpia xarxa i per tant es poden tenir més clares, des de l’administració, les
necessitats reals d’inversió.

Denúncia de la gestió privada dels radars

2014. 02.07

L’assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida denuncia la gestió privada dels radars

La plataforma ha desplegat una pancarta al pont dels Instituts

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida continua defensant la gestió pública dels serveis municipals. Avui, una quinzena de persones de la plataforma ha desplegat una pancarta al pont dels Instituts, en la qual denuncia els nous radars que l’ajuntament de Lleida està instal·lant per tota la ciutat. Amb aquesta acció, la plataforma critica l’adjudicació de la gestió dels radars a l’empresa Arnó-Sice, per un contracte milionari. Amb aquesta nova privatització, el servei passarà a ser gestionat per una empresa privada que, segons l’Assemblea, “podria primar el seu afany recaptatori per davant dels objectius de millora de la seguretat viària i de la mobilitat”.

En aquest sentit, el portaveu de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida, Agustí Liñán, ha assegurat que “ara, més que mai, cal preservar les arques municipals i no malbaratar els recursos que podrien recaure sobre el conjunt de la ciutadania i no per benefici d’una empresa privada”.

Cal tenir en compte, a més, que el preu de la primera licitació, ferta a l’octubre del 2012, sumava més de 710.000 euros i tenia com a objectiu gestionar el trànsit amb el 30% de recaptació de les multes durant dos anys, en favor de l’empresa privada. Aquesta licitació, a més, va ser declarada deserta arran de la denúncia de la CUP perquè el soci d’Arnó estava imputat per corrupció. El preu de la segona licitació, feta al juliol del 2013, ascendeix fins al milió d’euros i augmenta també la contraprestació en favor de l’empresa privada, sent aquesta d’un 35% durant els primers quatre anys de contracte.

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida denuncia la presència d’una quinzena de membres dels Mossos, la Guàrdia Urbana i la policia nacional. La plataforma considera “exagerat” aquest desplegament.

Lleida, 7 de febrer del 2014

Les intervencions de l’Audiència Pública

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida publica les intervencions de l’Audiència Pública del passat 14 de Gener de 2014

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida ha editat un document que recull la història de la seva lluita. El text situa l’inici de la lluita local pels serveis públics l’any 2012, quan l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van denunciar públicament la renovació de la concessió dels autobusos i del servei d’atenció domiciliària. El document també explica el procés de recol·lecció de les més de 1.100 signatures que van permetre la celebració de l’Audiència Pública del passat 14 de gener i recull detalladament totes les intervencions que s’hi van sentir.

El text editat per l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida té una extensió de 80 pàgines. Explica la història de la seva lluita i recull les intervencions dels més de 15 col·lectius i persones a títol individual que, davant de la tendència privatitzadora de l’Ajuntament de Lleida, van mostrar el seu parer a l’Audiència Pública. El text, a més, aporta fotografies de l’acte i explica la necessitat de continuar amb la lluita i crear l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida. La plataforma ja ja ha anunciat que farà una consulta ciutadana per preguntar si Lleida vol que l’aigua estigui en mans privades. El document tanca amb una nota d’agraïment a totes les persones que van fer possible l’Audiència Pública i la creació de l’Assemblea.

Podeu consultar el document en línia a:

http://issuu.com/audienciapublicalleida/docs/audiencia_serveis_publics_lleida

I si us interessa, us el podeu descarregar clicant

sobre la imatge del document:

http://issuu.com/home/publications?q=Audiencia%20serveis%20publics%20lleida