Remunicipalització: Situació i oportunitats de remunicipalització dels serveis públics

Remunicipalització

Situació i oportunitats de remunicipalització dels serveis públics

by Jordi Colomer i Missé

https://prezi.com/ertowa5sqo64/remunicipalitzacio/

Transcript de Remunicipalització

En el servei privatitzat
Administració busca SERVEI a bon preu
Empresa privada busca BENEFICIS
L’únic objectiu de l’empresa és obtenir beneficis i perpetuar-se com a “gestor” d’un monopoli captiu, on l’ajuntament li garanteix els clients.

Faran tot el necessari perquè ningú pugui obtenir informació que pugui comprometre el canvi de mans de la seva gallina d’ous d’or.
Tendència a demanar més servei a mateix preu.

Tendència a desentendre’s del servei.

Tendència a donar la raó a l’operadora per no “enfrontar-se” amb l’exèrcit d’advocats de l’empresa.

Cerca de finançament a curt termini sense importar-li el cost a mig-llarg termini. Especialment lascerant en els cànons concessionals de l’aigua.
Estudi viabilitat
Procés participatiu
Seguiment servei
Encomana servei
Finalització contracte
Estudi documentació
Incoació d’un expedient sancionador i resolució
En el cas que l’empresa hagi comès faltes greus motiu de rescisió del contracte, es procedeix a l’inici del corresponent expedient per rescindir el contracte.
Rescat del servei
El municipi pot cancel·lar en qualsevol moment el contracte per interès públic (com sempre és el cas en una remunicipalització).

Només existeix l’obligació d’indemnitzar l’empresa per els danys i perjudicis (inversions realitzades) inclosos els beneficis futurs que deixi de percebre. És a dir, el benefici industrial que quedaria pendent de percebre fins a la finalització del contracte (sense pròrrogues).

La indemnització la podem comptabilitzar com una inversió a amortitzar en el servei públic.
Vencimient del contracte
Assegurar-se d’haver comunicat en data i forma adequada que no hi haurà prórroga del contracte.
Compliment del contracte
Han prestat tots els serveis?
Si no han complert el contracte:
Deure moral i democràtic d’actuar contra la garantia dipositada
Plec condicions administratives
Duració contracte i ampliacions
Plec de condicions tècniques
Definició del servei a prestar
Memòria oferta guanyadora
Estructura de costos presentada
Informe tècnic de valoració de les ofertes
Interessa veure quines van ser les valoracions dels serveis tècnics municipals, especialment si difereix el que va aprovar la mesa de contractació.
Acta de la mesa de contractació
És interessant veure qui la formava i què va votar cada membre.

Especialment quan l’elecció, encara que justificada, sigui diferent de l’informe tècnic.
Document de signatura del contracte
En aquest es pot concretar l’elecció d’alguna millora.
Preparar-se per possibles reclamacions:

Subrogació de les treballadores (no procedeix a l’aplicar-se la pública concurrència per accedir a qualsevol lloc de treball públic de l’estatut de l’empleat públic)

Inversions pendents d’amortitzar (procedeix?)
És necessari disposar d’informes que demostrin les faltes i estar disposades a entrar en batalla jurídica amb l’empresa. Que s’oponsarà, no por tenir raó, sino perquè no s’estengui el “mal” exemple.
Valoració del cost real del servei descrit en els plecs
Dimensionament del personal necessari.

Necessitat d’equips i altres inversions.

Costos de manteniment i infraestructura.

Valorar la suficiència de la taxa actual.
Dimensionar proposta realista
En funció dels recursos econòmics realment disponibles.

En funció del servei que realment s’estava prestant o què s’estima seria suficient.

Elaborar una nova proposta base de taxes, quan s’escaigui.
Plantejar un ventall de possibles variants
A més del servei base procedent dels plecs, és interessant dimenssionar diverses variants per poder-les discutir en el procès participatiu.
Plantejament procés participatiu
Si el servei és de totes, anem a decidir com ho fem entre totes, des de la responsabilitat.
Aquí podrem valorar si el servei descrit en els plecs i la seva dotació econòmica estava ajustada.
Des de la perspectiva de la coincidència d’interessos
També és el moment de les propostes “esbojarrades” : innovacions tecnològiques, logístiques, de materials, de plantejament, econòmiques (finançament a través de cooperatives de crèdit, bons populars, etc.), nou sistema de taxes, etc., adaptant experiències d’éxit.
Primera ronda de debat
Presentació i discussió de les propostes inicials.

Possibilitat de plantejar discussions per àmbits territorials o sectorials.

Sessions dinamitzades per una persona facilitadora de participació, una responsable política i una tècnica.
Segona ronda de debat
Presentació i debat de les propostes elaborades.

Valoració de cadascuna de les propostes.

Elecció de la proposta final.

Plantejar mecanismes de seguiment.
Treball tècnic de valoració de propostes
Valoració de cada una de les alternatives:

Llocs de treball directes i indirectes creats.

Cost total del servei.

Import de les taxes.

Impacte ambiental, segons l’indicador definit.
Definim:
De què parlem
Què és intocable
Qui ho discutim
S’assumeix:
El compromís de tramitar legalment el servei i la taxa construïts en el procés.
Primer garbell d’alternatives i/o plantejament de variants mixtes o noves alternatives per la seva valoració.
Aquesta ronda també pot plantejar-se per zones o temàtiques, incorporant les decisions dels grups que condicionin l’elecció general respecte la particular.
Articulació prestador del servei
Encomana del servei
Aprovació per el Ple de l’acord d’encàrrec de prestació del servei públic.

Publicació i comunicació de l’acord, de les característiques del servei, el procès seguit, els aventatges respecte la gestió anterior i del sistema de seguiment aprovat.
Dotació de partida en el pressupost
Si el servei es gestionava de forma indirecta, el pressupost estava en el capítol 2, cal transferir al capítol corresponent a la solució administrativa escollida.

A no ser que siguin necessàries inversions excepcionals per compensar la gestió indirecta anterior, s’haurà de decidir a quines partides es destinen els diners alliberats de pagar benefici industrial, IVA, sobrecost comercial, sobrecost de control del servei, etc. (fer-ho a l’hora de definir el pressupost, no pas a final d’any amb els remanents, ja que aquests s’han de destinar obligatòriament a reducció del deute).
Celebració!
Les fites cal celebrar-les. Tornar a gestionar un servei públic, des de l’espai públic i amb criteris públics, transparents i democràtics, és motiu de satisfacció.

El relat l’hem de generar nosaltres, sinó el relataran els que ho relaten sempre i expliquen mentides: “l’empresa privada és més eficinet gestionant serveis públics”.
Gestió per la pròpia entitat local
Organització de l’equip de treball dins de l’estructura municipal.

Significa una modificació del catàleg de llocs de treball.

Incrementa directament el capítol 1, descarregant el capítol 2.
Organisme autònom local
Ens públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió.

Es regeix pel dret administratiu.

Les seves funcions són delegades del municipi.

Si no existeix, s’hauria de crear. De moment, no hi ha limitació per crear-los.
Entitat pública empresarial local
És un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni, tresoreria pròpia i autonomia de gestió.

Ha d’estar adscrita a un ens públic.

Es regeix pel dret administratiu en la presa de decisions, i per el dret mercantil en l’activitat “empresarial”.

S’hi aplica l’estatut bàsic de l’empleat públic i la llei de contractes del sector públic.

Entre les potestats administratives, hi ha la de policia i sanció.

La LRSAL preveu que només podrà utilitzar-se quan quedi acreditat mitjançant memòria justificativa que resulta més sostenible i eficient que si el servei estigués prestat directament per la pròpia entitat local o per un organisme autònom local.
Societat mercantil amb capital 100% públic
És una societat mercantil amb el 100% de capital de l’ens local. Pot ser SA o SL amb 60.000€ o 3.000€ de requeriments de capital per la seva constitució, respectivament.

Es regeix per la llei de societats de capital, atenent a les particularitats sobre els òrgans de presa de decisions que estableix el dret administratiu per a les societats mercatils.

S’hi aplica l’estatut bàsic de l’empleat públic i la llei de contractes del sector públic.

La LRSAL preveu que només se’n podrà fer ús quan quedi acreditat mitjançant memòria justificativa que resulta més sostenible i eficient que si el servei estigués prestat directament per la pròpia entitat local o per un organisme autònom local.
Articulació del control públic del servei
Inclusió de tots els grups polítics, representants dels fòrums de participació, i establir la publicitat de tots els acte de presa de decisió de l’ens prestador de seveis.

Publicació periòdica de les dades de gestió del servei.

Establiment d’un usuari públic de visualització de la gestió del servei en l’aplicatiu informàtic utilitzat.
Seguiment periòdic
Presentació pública i periòdica dels resultats.

Publicació prèvia de les presentacions públiques de les dades.

Activació del procès participatiu de valoració dels resultats.
Millora del servei
Adaptació del servei en funció dels resultats del procés participatiu.

Plantejament de millores així com de la seva respectiva implicació econòmica.

Adaptació del servei segons noves demandes internes o a canvis externs.
Posada en marxa del servei
Inici del procés públic de contractació del personal.

Tramitació contractació dels serveis i les inversions.

Adequació de locals i equips.

Elaboració dels procediments de treball.

Formació del personal (amb visites a altres centres de treball públics).

Pràctiques sobre el terreny (si cal seguint els equips del servei privatizat per recollir més dades).

Inici de la prestació del servei.
Municipalització dels serveis públics
Resolució de mutu acord
Només es podrà plantejar quan no hi hagi cap altra causa de resolució que sigui imputable al contractista i sempre que per interès públic faci innecessària o inconvenient la permanència del contracte.

En aquesta rescisió es pacten els termes de la finalització del contracte, s’assegura que l’empresa no recorri a la via judicial, permeti una resolució ràpida del conflicte i permeti valorar clarament quina inversió haurà d’assumir (o rebre, si no han realitzat inversions previstes i els hagin ingressat) per el traspàs de forma de gestió.
Com remunicipalitzar serveis públics i
estalviar el sobrecost de la gestió privada
Finalització contracte
Import màxim del contracte
Sistema de revisió de preus
Tipificació de faltes i definició de sancions
Forma de pagament
Documentació a aportar en la facturació
Manteniments a realitzar
Inversions i materials a aportar
Sistema de registre del servei
Verosimilitud prestació servei
Marges comercials que apliquen
Millores que ofereixen
Conveni laboral que apliquen
Marge despeses generals
Marge de benefici industrial
Pot haver-hi ampliacions i/o modificacions posteriors del contracte.
També cal revisar els acords de modificació de preus.
Han realitzat les inversions?
Han assolit els objectius d’eficiència?
Han realitzat les millores promeses?
Han complert tots els requisits legals?
Establir el procediment de recepció del servei amb les corresponents actes d’inspecció amb els representants administratius, tècnics i polítics del municipi i amb auditories externes, quan sigui possible.
Estudi viabilitat
Procés participatiu
Encomana del servei
Seguiment del servei
Mentides
L’administració s’enganya:

Licitant imports menors que el cost real del servei que contracta.

Creient que l’empresa privada assumeix els costos de finançament gratuïtament.

Que els costos dels serveis extres estan ajustats.

L’empresa enganya a l’administració:

Ofertant preus més baixos del servei que el que realment costaria si els acabessin realitzant.

Dient que compleixen tot el contracte.
Conflicte d’interessos
Mentides i mal servei
+ servei
– servei
– benefici
+ benefici
Mal servei
L’administració presta mal servei a la seva ciutadania quan:

Sobrevalora les baixes econòmiques en els concursos.

No destina recursos a realitzar el seguiment del compliment del contracte ni de la qualitat del servei.

Permet als seus tècnics i polítics rebre regals de les empreses adjudicatàries dels serveis públics.

L’empresa presta mal servei quan:

No realitza tots els serveis contractats ni / o les inversions compromeses per contenir la despesa i assegurar beneficis.
Valorant remunicipalitzar
Municipalitzant
Traspàs de la
responsabilitat a tercers
Despreocupació per el dia a dia del servei

No és necessària capacitat d’inversió però si cal disposar de major capacitat de despesa corrent.
Estalvi econòmic
Qualitat de servei
Motivació i proximitat
La proximitat permet reaccionar més ràpidament davant qualsevol incidència.

Es facilita ocupació en el municipi.

Es prioritza als proveïdors del municipi.

Exerceix un efecte dinamitzador de l’economia local.
Especialització
Es dota el servei amb un equip de professionals competents, mitjançant processos de selecció.
Mitjà propi
Capital 100% públic

Consideració de mitjà propi en els estatuts, realitzant activitats, essencialment, per l’ajuntament.

No subjecció a IVA
Reinvertint beneficis
L’únic accionista de l’empresa és el mateix municipi i no necessita generar beneficis a costa del servei.

En el cas que hi hagi beneficis (més ingressos que despeses previstes) es poden reinvertir en el propi servei o en el propi municipi a través de l’estalvi.
En empreses privades o mixtes amb presència privada, és habitual carregar un marge comercial en les compres de materials o equips necessaris per a la prestació del servei, a més de les despeses de gestió que pugui aplicar una administració intermediària per poder finançar la seva activitat.
Repercussió
neta dels costos
Privatitzant
Incloent empreses mixtes, o delegació de competències a altres administracions que no prestin directamente el servei.
Control directe del servei
Servei executat i controlat per personal vinculat al municipi.

No és necessària la contractació de personal extra per realitzar el seguiment del servei.

És la fòrmula que permet el màxim control del servei ja que aquest es coneix realitzant-lo dia a dia.
Màxima transparència
Existeix l’obligació de presentar comptes anuals, realitzar auditoria externa de compliment de legalitat, i fiscalització interna de la intervenció municipal. Tots aquests documents, són públics i accessibles.

Cal crear un consell d’administració obert i amb tots els grups polítics i membres de fòrums de participació ciutadana per participar en la presa de decisions estratègiques. No és obligatori, però la fórmula ho permet.
Coincidència d’interessos
Qui encarrega i qui presta el servei té els mateixos interessos i objectius.

Ja no estem en un joc de suma zero entre maximitzar benefici privat i prestar servei públic de qualitat, sinó un joc on tots hi gunyem.
Millor servei
Qui encarrega el servei té tots els mecanismes de control sobre el servei, i per tant totes les decisions sobre la seva qualitat.

Aquí ja no té cap sentit plantejar un servei a un preu més econòmic o cobrar un preu més alt del que realment costa.

És el millor servei, perquè és el propi i no queda més remei que ser honest amb un mateix.
El servei es dota d’eines i recursos adequats, i es comparteix experiència amb altres societats públiques.
Remuneració als professionals per objectius.
Establiment d’indicadors objectius i consultables, en el marc d’un procés de millora contínua.

Seguiment del servei integrat
En els serveis privatitzats, a més de l’equip tècnic de l’empresa que presta el servei, és necessari dedicar recursos municipals per assegurar el compliment del contracte. Darrerament es contracta terceres empreses, consultores, per realitzar el control del servei.
En la prestació directa, el control del servei el realitzen els propis tècnics assegurant els requeriments de qualitat de reglament del servei, sense necessitat de duplicar o triplicar els equips tècnics.
L’incentiu en l’empresa pública, en canvi, està en prestar el servei al menor cost possible, ja que així és més competitiva i assegurar la seva continuitat. No hi ha cap incentiu en aplicar marges comercials.
Les prestacions de servei públic de forma directe no estan subjectes a IVA, per l’ajuntament (a excepció del servei d’abastament d’aigües).

En la gestió privada, els serveis estan subjectes a un 0% en educació reglada; 10% en gestió de residus, neteja via pública, parcs i jardins, clavegueram i tractament aigües residuals, transport; i el 21% en la resta de serveis (enllumenat, cementiri, neteja edificis públics,…).

Tot i així, l’empresa pública es pot deduir part de l’IVA suportat si aquesta pot facturar IVA amb els rebuts de l’aigua o en preus públics en serveis que es prestin en règim de competència.
És un mite que l’empresa privada és l’única que disposa del coneixement del servei.
Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per el 2014
Disposición adicional vigésima primera: Contratación de personal de las fundaciones del sector público y de los consorcios en 2014

Uno. En el año 2014, las fundaciones del sector público y los consorcios participados mayoritariamente por las administraciones y organismos que integran el sector público definido en el artículo 20, apartado Uno de esta Ley, no podrán contratar nuevo personal.

Esta limitación no será de aplicación cuando se trate de contrataciones de personal, funcionario o laboral, con una relación preexistente de carácter fija e indefinida en el sector público estatal, autonómico o local en el que, respectivamente esté incluida la correspondiente fundación del sector público o consorcio.

Sólo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables, podrán llevar a cabo contrataciones temporales.

Dos. En el caso de las fundaciones del sector público estatal y de los consorcios con participación mayoritaria del sector público estatal, la contratación temporal teniendo en cuenta lo indicado en el apartado anterior, se hará de conformidad con los criterios e instrucciones que, previo informe favorable del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, se dicten por los departamentos u organismos de tutela o con participación mayoritaria en los mismos.
Limitació de contractació de personal en empreses públiques?
No és una necessitat urgent i inajornable prestar un servei bàsic a menor cost?
No estem en sector públic estatal, sinó local, no cal informe favorable del ministeri d’Hisenda!
Les empreses públiques estan dins d’aquesta categoria.
Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per el 2014
Artículo 21 Oferta de empleo público u otro instrumento similar de gestión de la provisión de necesidades de personal

Uno. 1. A lo largo del ejercicio 2014 no se procederá en el sector público delimitado en el artículo anterior, a excepción de las sociedades mercantiles públicas que se regirán por lo dispuesto en la disposición adicional vigésima de esta Ley y de los Órganos Constitucionales del Estado, a la incorporación de nuevo personal, salvo la que pueda derivarse de la ejecución de procesos selectivos correspondientes a Ofertas de Empleo Público de ejercicios anteriores o de plazas de militares de Tropa y Marinería profesional necesarias para alcanzar los efectivos fijados en la disposición adicional décima tercera. (…)

Dos. Durante el año 2014 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables que se restringirán a los sectores, funciones y categorías profesionales que se consideren prioritarios o que afecten al funcionamiento de los servicios públicos esenciales.
Limitació de contractació de personal en l’administració pública?
La RSAL defineix serveis públics esencials: residus, abastament aigües i transport. Hi ha juristes que també consideren que ho són tots els de prestació obligatòria per els ajuntaments
No es pot contractat nou personal fixe.
Si es considera prioritari baixar la despesa, i una manera de fer-ho és prestan serveis públics esencials de forma directa, es pot entendre que no hi ha cap limitació per fer una contractació temporal per ocupar els llocs de treball que permetin fer aquests serveis fins que s’aixequi la limitació de contractar nou personal fixe.
Limitacions per les societats municipals
Els municipis o diputacions (no comarques, àrees metropolitanes ni mancomunitats) que tinguin un pla econòmic-financer o pla d’ajust, no podran constituir nous organismes, entitats, societats, consorcis, fundacions, unitats, mentre aquest estigui vigent.
Prohibició de noves en muncipis amb pla d’ajust
Dissolució automàtica 1 desembre 2015 societats municipals deficitàries
Les societats amb activitat econòmica que es trobin en desequilibri financer hauran de corregir la seva situació amb aportacions dels municipis si en l’exercici pressupostari anterior l’ajutament ha complert els objectius d’estabilitat pressupostària i el termini mig de pagament a proveïdors no superi en més de 30 dies el període previst en normativa morositat. Si no ho ha complert a 31 de desembre de 2014, en un termini màxim de 6 mesos després de l’aprovació dels comptes, s’ha de dissoldre. I si no es dissoldrà automàticament. Quan les entitats prestin els serveis essencials d’abastament i depuració d’aigües, recollida, tractament i aprofitament de residus, i transport public de viatgers, el termini es prolonga fins el 31 de desembre de 2015 i 2016.
Prohibició de crear organismes de segon grau
Els organismes, entitats, societats, consorcis, fundacions, unitats i altres ens adscrits a qualsevol entitat local no podran constituir, participar, ni adquirir, nous ens de qualsevol tipologia.
Adscripció directa a l’ens local d’ens deficitaris dependents d’altres ens
Els organismes, entitats, societats, consorcis, fundacions, unitats i altres ens que no estiguin en situació de superàvit, equilibri o resultat positiu d’explotació, i estiguin controlats exclusivament per unitats adscrites, vinculades o dependents d’entitats locals, s’hauran d’adscriure directament a l’ens local (i no del seu intermediari), o bé ésser dissolts. Si no es fa, quedaran automàticament dissolts l’1 de juliol de 2014. En el cas que els ens prestin els serveis essencials d’abastament i depuració d’aigües, recollida, tractament i aprofitament de residus, i transport públic de viatgers, el termini es prolonga fins l’1 de juliol de 2015.
Un municipi que no estigui ni en un pla d’ajust ni en un pla econòmic-financer, pot crear una nova empresa pública, un nou organisme, o una entitat pública empresarial, directament dependent del muncipi per prestar qualsevol servei essencial sempre que el seu pressupost no sigui deficitari.
Serveis públics municipals
Tots els serveis públics locals han de gestionar-se de la forma més sostenible i eficient entre:
Prestació mínima obligatòria
Derivats de l’exercici de competències pròpies
Gestió directa
Gestió indirecta
Disposició adicional novena : Redimensionament del sector públic local modificació RBRL de la RSAL
Art. 26 LRBRL
redacció RSAL
Enllumenat púbilc, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment d’aigua potable, clavegueram, accés a nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.

Parc públic, biblioteca pública i tractament de residus.

Protecció civil, evaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a poersones en situació o risc d’exclusió social, prevenció i extinció d’intendis, i instal·lacions esportives d’ús públic.

Transport col·lectiu urbà de viatgers i medi ambient urbà.
Tots els municipis:

Més de 5.000 hab:

Més de 20.000 hab:

Més de 50.000 hab:
Traspàs de gestió de serveis municipals
d’Ajuntaments de <20.000 a les Diputacions
La LRSAL modifica la LRBL assignant directament a les Diputacions la “coordinació” de la prestació dels següents serveis:
a) Recollida i tractament de residus
b) Abastament d’aigua potable a domicili i evacuació i tractament d’aigües residuals
c) Neteja viària
d) Accés a nuclis de població
e) Pavimentació de vies urbanes
f) Enllumenat públic

La Diputació proposarà, d’acord amb el municipi, al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques, la forma de prestació del servei. Que podrà ser directa per la Diputació o compartida a través de consorcis, mancomunitats o altres formes.

El Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques decidirà sobre la proposta, que haurà de comptar amb l’informe preceptiu de la Comunitat Autònoma. L’objectiu que ha de perseguir el ministeri és reduir el cost efectiu del servei.

Quan el municipi justifiqui davant la Diputació que pot prestar el servei amb un cost efectiu menor que el de la proposta de la Diputació, el municipi podrà assumir la prestació i coordinació d’aquests serveis si la Diputació ho considera acreditat.
Això pot ser una font de més ineficiènies, si en fixem en la gestió que han fet els Consells Comarcals de diversos serveis que se’ls havien delegat dels dels ajuntaments: empreses mixtes amb la corresponent necessitat de generar benefici industrial i major despesa administrativa per sostenir la supraestructura administrativa.
També pot facilitar a l’empresa privada el control de serveis amb major extensió al haver-hi només un gestor.
L’allunament de centre de presa de decisions del municipi, també pot fer baixar la qualitat del servei..
En tot cas fa més difícils les muncipalitzacions (a no ser que governem alguna DIputació)
De fet el traspàs és al Ministeri d’HIsenda i Administracions Públiques, ja que és aquest qui acaba decidint com es presta el servei. Un autèntic cop recentralitzador.
El fet que el desembre de 2014 es publiquin les primeres xifres del cost efectiu dels serveis de 2013 a partir de les dades de les liquidacions i que el 2015 ja es publiquin les dades del cost efectiu dels serveis a partir de les dades facilitades pels ajuntaments, fa pensar que serà llavors quan intervindrà el ministeri en forçar la prestació dels servies centralizada en les Diputacions.
Parlem de traspàs de gestió de serveis municipals, perquè no hi ha un traspàs de la competència, sinó de la “coordinació” de la prestació del servei (?). Això vol dir que els ajuntament hauran de continuar redactant els reglaments de servei i cobrant les respectives taxes, si són aplicables al servei, per transferir-les a la Diputació.
Aquí les discussions estaran en la qualitat del servei i què es considera suficientment acreditat.. Sobretot que la Diputació no en tingui prou amb les dades de les ofertes d’un privat que digui que li farà el servei coordinat, i l’Ajuntament hagi de presentar tot un estudi de viabilitat.
En tot cas estem davant d’una oportunitat de municipalitzar serveis amb l’argument d’un menor cost efectiu d’aquest (sense IVA -excepte en aigua potable-, benefici industrial, marges comercials, costos de control extern de la qualitat del servei). Els pressupostos de 2014 permeten la contractació de personal temporal tant a ajuntaments i organismes locals com empresa pública quan sigui per realitzar serveis essencials. I l’LRSAL defineix com serveis essencials l’abastament i depuració d’aigües, la recollida i tractament de resiuds i el transport. Hi ha juristes que es plantegen si els altres serveis de prestació obligatòria )e funció nombre d’habitants) també s’han de considerar essencials: enllumenat, neteja viària, accés a nuclis de població, pavimentació, parc públic, biblioteca, protecció civil, benestar social, bombers, instal·lacions esportives i medi ambient urbà.
Serveis essencials
Art. 86 LRBRL modificat per la RSAL
Es declara la reserva a favor dels ens locals dels serveis essencials de:

Abastiment d’aigua domiciliari i depuració aigües.

Recollida, tractament i aprofitament de residus

Transport públic de viatgers

I permet a l’Estat i les Comunitats Autònomes, establir idèntica reserva per altres activitats i serveis.

En els serveis essencials no hi ha limitació per realitzar noves contractacions de personal públic de les administracions locals (pressupostos 2014).
Art. 25 LRBRL
redacció RSAL
Els municipis podran promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal derivats de competènices propies:

a) Urbanisme, planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric. Promoció i gestói de l’habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i rehabilitació de l’edifiócaci.

b) Medi ambient urbà: particularment, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.

c) Abastiment d’aigua potable a domicili i evacuació i tractament d’aigües residuals.

d) Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.

e) Evaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.

f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis.

g) Trànsit, estacionament de vehicles i movilitat. Tansport col·lectiu urbà.

h) Informació i promoció de l’activitat turística d’interès i àmbil local.

i) Fires, abastiment, mercats, llotges i comerç ambulant.

j) Protecció de la salubritat pública.

k) Cementiri i activitats funeràries.

l) Promoció de l’esport i instal·lcions esportives i d’ocupació del temps lliure.

m) Promoció de la cultura i equipaments culturals.

n) Participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperar amb les Administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per la construcció de nous centres docents. La conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titolaritat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primàtia o d’educació especial.

ñ) Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l’ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

En aquestes competències municipals queda pendent determinar per llei la conveniència de la implantació de serveis locals seguint els principis de descentralització, eficiència, etabilitat i sostenibilitat financera.

Aquesta llei haurà de contenir una memòria econòmica que reflexi l’impacte sobre els recursos financers de les Administracions públiuqes afectades i el compliment dels principis d’estabilitat, sostenibilitat financera i eficiència. La llei també haurà de preveure la dotació de recursos necessaris per assegurar la suficiència financera de les entitats locals. Tots els projectes de llei estatals s’hauran d’acompanyar d’un informe del Miniesteri d’Hisenda i Administracions Públiques. La llei determinarà la competència municipal garantint que no hi ha una atribució simultània de la mateixa competència a una altra administració pública.
És a dir que encara ens podem trobar amb més retallades de les competènices locals.
Derivats de la delegació de competències d’altres
Art. 27 LRBRL
redacció RSAL
Els muncipis poden exercir competències que els hi siguin expressament delegades per l’Estat o la Comunitat Autònoma, amb el corresponent finançament, podent l’administració delegant dirigir i controlar l’exercici dels servies delegats. Aquestes delegacions han de ser acceptades per els municipis:

a) Vigilància i control de la contaminació ambiental.

b) Protecció del medi natural.

c) Prestació dels serveis sociales, promoción de la igualtat d’oportunitates i la prevenció de la violència contra la dona.

d) Conservació o manteniment de centres sanitaris assistencials de titularitat de la Comunitat Autònoma.

e) Creació, manteniment i gestió de les escoles infantils d’educació de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil.

f) Realització d’activitats complementàries en els centres docents.

g) Gestió d’instal·lacions culturals de titolaritat de la Comunitat Autònoma o de l’Estat, amb estricta subjecció a l’abast i condicions derivades de l’article 149.1.28 de la Constitució Espanyola (“Defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas”).

h) Gestió de les instal·lacions esportives de titolaritat de la Comunitat Atònoma o de l’Estat, incloent les situades en els centres docents quan s’usin fora de l’horari lectiu.

i) Inspecció i sanció d’establiments i actvitats comercials.

j) Promoció i gestió turística.

k) Comunicació, autorizació, inspecció i sanció dels espectacles públics.

l) Liquidació i recaptació de tributs pròpis de la Comunitat Autònoma o de l’Estat.

m) Inscripció d’associacions, empreses o entitats en els registres administratius de la Comunitat Autònoma o de l’Administració de l’Estat.

n) Gestió d’oficines unificades d’informació i tramitació administrativa.

o) Cooperació amb l’Administració educativa a través dels centres associats de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia.
I per valorar quina és la forma més sotenible i eficient d’entre aquests dos grans grups de modalitats….
…cadrà estudiar-les adequadament i comparar-les!
valoracions de cada opció
Gestió per la
pròpia entitat local
Organització de l’equip de treball dins de l’estructura municipal.

Significa una modificació del catàleg de llocs de treball.

Incrementa directament el capítol 1, descarregant el capítol 2.
Organisme autònom local
Ens públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió.

Es regeix pel dret administratiu.

Les seves funcions són delegades del municipi.

Si no existeix, s’hauria de crear. De moment, no hi ha limitació per crear-los.
Entitat pública empresarial local
És un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni, tresoreria pròpia i autonomia de gestió.

Ha d’estar adscrita a un ens públic.

Es regeix pel dret administratiu en la presa de decisions, i per el dret mercantil en l’activitat “empresarial”.

S’hi aplica l’estatut bàsic de l’empleat públic i la llei de contractes del sector públic.

Entre les potestats administratives, hi ha la de policia i sanció.

Societat mercantil amb capital 100% públic
És una societat mercantil amb el 100% de capital de l’ens local. Pot ser SA o SL amb 60.000€ o 3.000€ de requeriments de capital per la seva constitució, respectivament.

Es regeix per la llei de societats de capital, atenent a les particularitats sobre els òrgans de presa de decisions que estableix el dret administratiu per a les societats mercatils.

S’hi aplica l’estatut bàsic de l’empleat públic i la llei de contractes del sector públic.

La LRSAL preveu que només podran utilitzar-se quan quedi acreditat mitjançant memòria justificativa que resulta més sostenible i eficient que si el servei estigués prestat directament per la pròpia entitat local o per un organisme autònom local.
texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre.
En els contractaes que comprenguin l’execució d’obres i l’explotació de servei públic, a excepció de mercat o llotja central majorista d’articles alimentaris gestionat per societat d’economia mixta municipal, que serà de fins a 60anys.

En els contractes que incloguin l’explotació d’un servei públic no relacionat amb prestació de serveis sanitaris.

En els contractes que comprenguin l’explotació d’un servei públic de prestació de serveis sanitaris sempre que no inclogui realització d’obres.

La gestió indirecta es fa a través d’un contracte de gestió de serveis públics, el en qual l’administració encarrega a un privat la gestió d’un servei la prestació del qual ha estat assumida com a pròpia de la competència de l’administració.
Modalitats
Concessió:

Gestió interessada:

Concert:

Societat mixta:
L’empresa gestionarà el servei al seu risc i ventura (si obté beneficis, per ella, però també si té pèrdues).

L’Administració i l’empresa participaran en els resultats de l’explotació del servei (tant pèrdues com beneficis) en la proporció que s’estableixi en el contracte.

Concert amb la persona natural o jurídica que vingui realitzant les prestacions anàlogues a les que constitueixin el servei pulic de que es tracti.

Societat d’economia mixta en la que l’administració participi, directament o a través d’una entitat pública, en concurrència amb persones naturals o jurídiques.
Durada
No pot ser perpetu o indefinit, s’ha de fixar la durada i les possibles pròrrogues, sense que s’excedeixi, incloses les pòrrogues:
50 anys:

25 anys:

10 anys:

Equilibri econòmic
art 277
art 278
art 282
L’administració ha de mantenir l’equilibri econòmic del contracte en els següents supòsits:

a) Quan modifiqui el contracte per motius d’interés públic
b) Quan actuacions de l’administració determinin de forma directa la ruptura substancial de l’econòmia
c) Quan causes de força major determinin de forma directa la ruptura subtancial del contracte.

En cap cas l’administració ha de reestablir l’equilibri econòmic quan les causes siguin imputades a defectes en l’oferta o en la prestració del servei de l’empresa. Per això els contractes es fan sota el principi general del risc i ventura per la part privada, amb l’excepció de la gestió interessada.
Com espolien
Estat municipalitzacions
A Catalunya
Formalment, el 70% dels serveis públics municipals estudiats en els Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona 2012 es presten de forma directa.
A nivell de despesa, però, la gestió indirecta ja significa el 47% de la despesa de serveis estudiats. El 55% si restem el serei de policia que no es pot prestar de forma indirecta.

Els serveis amb major cost, són els que estan més privatitzats, aigua, residus i neteja.

D’on els privats extrauen més diners és del servei d’aigües que el els cobren directament dles usuaris i no de pressupostos municipals, al gestionar el cobrament de les taxes.
Al Món
Segons la unitat de recerca internacional de serveis públics de l’escola de negocis de la universitat de Greenwich:

Al món urbà, la major part dels serveis d’abastament d’aigües és prestat per operadors públics.

La prestació privada de serveis públics no està funcionant:

a) Corrupció, pujada de tarifes, pobre qualitat de servei, infrainversió.

b) Via altament inefectiva de destinar inversió en infraestructura.

c) Perillosa via per destinar inversió a infraestrucutra quan es combina amb finançament privat.

Les falses promeses de la prestació privada de serveis públics (en règim de monopoli), estan alimentant la tendència global a la remunicipalització.
Més de 100 remunicipalitzacions del servei d’aigues entre 2000-2014
Atlanta, Indianapolis
Paris, Berlin, Budapest
Buenos Aires, La Paz
Johannesburg, Dar-es-Salaam, Accra
Almaty, Kuala Lumpur
EUA:
Europa:
America Llatina:
Àfrica:
Àsia:
Altres remunicipalitzacions
Energia:
Transport:
Sanitat:
Pensions:
Residus i neteja:
>100 a Alemanya, Lituania, Finlandia.
Londres, East Coast Mainline, Saumur.
Herbolzheim hospital, Alemanya.
51 bilions de dolars renacionalitzats, Polònia.
140 municipis al Regne Unit
Com engalipen
Ningú se n’adona?