20140701_preguntesPrivCanon_AiguaEsVida
La Plataforma Aigua és Vida presenta aquesta de bateria de preguntes a totes les forces polítiques de l’Arc Parlamentari de Catalunya perquè les adrecin a la Mesa del Parlament d’acord amb el que estableixen els articles 141 i 144 del Reglament del Parlament i en relació al Decret Llei, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:
PREGUNTES 1.1 i 1.2. La finalitat dels 800 M€
Context:
La Disposició Addicional Primera de la Llei 10/2011 “Òmnibus” estableix que els ingressos provinents de la prestació “a què doni lloc l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat de manera indirecta [..] s’han de destinar a l’exercici de les competències de la Generalitat en matèria d’aigües”. En aquest sentit demanem:
Pregunta 1.1. Quin és el detall de les despeses que s’han cobert amb els gairebé 300 M€ inicials aconseguits mitjançant la concessió del servei d’Aigües Ter Llobregat a l’empresa Acciona i els pagaments anuals del “cànon concessional”?
Pregunta 1.2. Quines despeses associades al cicle de l’aigua està previst cobrir amb els 800 M€ que es pretenen ingressar com a compensació per les infraestructures de sanejament realitzades fins al moment en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?
PREGUNTES 2.1 i 2.2. La valoració dels 800 M€
Context:
Aproximadament el 75% de les infraestructures de sanejament han estat finançades amb fons de cohesió de la Unió Europea a fons perdut, és a dir, el pagament real rondaria els 250 M€. El que no han cobert els Fons de Cohesió s’ha fet mitjançant endeutament de l’ACA. Caldria indicar i restar, en primer lloc, les inversions fetes amb fons europeus i especificar el romanent d’inversions executat contra endeutament de l’ACA. Dels 250 M€ restants, donat que el Cànon ja existeix, cal descomptar l’amortització ja realitzada per la ciutadania de l’AMB, que des de fa anys a paga part d’aquesta amortització a través del Cànon de l’aigua a l’ACA. Caldria indicar i restar, en segon lloc, les amortitzacions ja realitzades per la ciutadania.
Pregunta 2.1. Atesos aquests precedents, quin és l’import real associat a les inversions no finalistes ni amortitzades que l’AMB hauria de fer l’ACA?
Pregunta 2.2. De mantenir-se la valoració inicial de 800 M€. No estaríem forçant els ajuntaments de l’AMB i la ciutadania a pagar per segona vegada les instal·lacions de sanejament en alta de l’AMB?.
PREGUNTA 3. Venda encoberta de les instal·lacions cedides
Context:
En llegir la Memòria econòmica trobem que: “l’Àrea Metropolitana de Barcelona necessita disposar del temps suficient per dissenyar, desenvolupar i tancar un procediment de licitació que inclourà almenys els processos principals següents:
- Oferir i establir els requeriments dels licitadors que optin a l’adquisició dels actius per a la seva gestió.
- Els licitadors requeriran valorar els actius i negociar amb entitats financeres l’obtenció dels recursos necessaris per fer la inversió.
Pregunta 3. Preveu el Govern de la Generalitat la possibilitat que l’AMB es vengui els actius de sanejament transferits?
PREGUNTA 4. Valoració dels actius públics aportats a la Societat d’Economia Mixta
Context:
Al novembre de 2012, just en el moment d’aprovar la constitució d’una Societat d’Economia Mixta (SEM) a l’AMB per tal de dur a terme l’abastament i sanejament de l’aigua, la valoració dels actius públics aportats a la mateixa en concepte de sanejament s’elevà als 50,5 M€. Avui veiem amb claredat que s’han produït inversions de l’odre de 800 M€, en aquest sentit:
Pregunta 4. Es procedirà a una revaloració de la composició percentual de la SEM computant una aportació de capital públic de l’ordre de 800 M€?
PREGUNTES 5.1 i 5.2 Operació que rondaria els 1.600 M€
Context:
La legislació actual impossibilita que l’AMB pugui assumir el deute de 800 M€ que la Generalitat pretén derivar en concepte d’inversions realitzades. Queda clar que aquests es pagaran amb el traspàs d’una part del Cànon de l’aigua, però tot fa pensar que en realitat s’instrumentalitzarà la SEM, participada en un 85% per Agbar, per tal d’accedir a crèdit privat.
Pregunta 5.1. Ens poen explicar amb detall quin serà el mecanisme financer que s’utilitzarà per ingressar els 800 M€ i el paper que podria tenir Agbar?
Context
En el supòsit anterior, en el qual Agbar passaria a ser un banquer de la Generalitat, com ja ho és Acciona, a través de l’emissió de bons o ampliació de capital a 30 anys amb un interès que rondaria el 3,5% per tal d’ingressar amb celeritat els 800 M€. Això implicaria que la ciutadania hauria de pagar a través d’un Cànon de l’aigua diferit a Agbar de l’ordre de 800 M€ més d’interessos, és a dir, estem en definitiva generant més deute a la Generalitat que dificultarà la seva capacitat inversora en el futur.
Pregunta 5.2. Quin serà el sobrecost financer vinculat a l’ingrés dels 800 M€ que pagarà tota la ciutadania?
PREGUNTA 6. 800 M€ menys Impost de Societats
Context
Però ni tan sols els 800 M€ serien reals. El fet que l’AMB realitzi “un pagament únic a l’Agència Catalana de l’Aigua” pel concepte de “les inversions realitzades amb contribucions de l’Administració Hidràulica de Catalunya per a la construcció d’infraestructures de sanejament en alta de l’àmbit territorial de la llei del AMB” implica l’obligació de tributar l’Impost de Societats en el mateix, això suposaria una reducció multimillonària de l’ingrés que podria rondar els 200 M€ a l’estat Espanyol.
Pregunta 6. Es pot aclarir si s’haurà d’imputar l’Impost de Societats o algun altre impost en l’operació i, per tant, quin serà l’ingrés net que percebrà la Generalitat i quin l’Estat espanyol i sota quins conceptes?
PREGUNTA 7. Part del Cànon transferida
Context
Els costos d’explotació de les instal·lacions de sanejament en alta a l’AMB no superen els 35 M€, per contra la valorització del Cànon de l’aigua que paguen els ciutadans de l’AMB per tal de dur a terme inversions a les conques que abasteixen l’AMB així com polítiques d’equilibri territorial s’eleva als 150 M€. Una valoració simplement recaptatòria ens portaria una visió fragmentada del cicle integral de l’aigua i de la pròpia Catalunya. La planificació hidrològica de Catalunya seria totalment inviable si, per exemple, es simplifiqués la transferència del Cànon de l’aigua al terme municipal que el recapta.
Pregunta 7. Donada la rellevància d’una mesura així per tot el país, es fa indispensable saber quina aportació del cànon es preveu fer a l’AMB i la seva justificació?
PREGUNTES 8.1, 8.2 i 8.3 Implicacions de transferir un cànon superior als 35 M€
Context
En el cas que l’aportació del cànon superi els 35 M€ es produirà una davallada de les inversions aigües amunt així com també la pèrdua d’inversions que contribueixen a distribuir la riquesa i reduir les desigualtats territorials. Dit d’una altre manera, de produir-se un traspàs del Cànon de l’aigua d’entre 100 M€ o 150 M€ s’estan reduint els ingressos de l’ACA de l’odre del 25% – 35% durant 30 anys. Cal afegir, que aquest fet posaria en perill el compliment del Pla Hidrològic de Catalunya i, per tant, de la Directiva Marc d’Aigua.
Pregunta 8.1. Quin serà la davallada d’inversions de l’ACA a la resta de Catalunya d’una derivació superior als 35 M€?
Pregunta 8.2. Com executarà l’ACA les mesures contemplades al Programa de Mesures del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya? I com acomplirà el bon estat ecològic fixat a la Directiva Marc d’Aigua?
Pregunta 8.3. Quina posició adoptarà el Govern davant la petició d’altres regions que puguin tenir un “Cànon excedentari” en el terme municipal?
PREGUNTA 9. Naturalesa de l’operació:
Context
El Cànon de l’Aigua es va crear “com a ingrés específic del règim economico-financer de l’Agència Catalana de l’Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica”.Atès que tot el que s’ha exposat sembla que estiguem davant d’una operació purament financera del Govern de la Generalitat que lluny queda de la finalitat del Cànon de l’Aigua i de les funcions de l’Agència Catalana de l’Aigua. No només és qüestionable la utilització de fons europeus en aquesta operació, sinó que es fa evident que estem davant d’un refinançament del deute de la Generalitat per tal de generar ingressos ficticis i falsejar el tancament del dèficit anual de la Generalitat. Considerem especialment greu i irresponsable aquesta maniobra i creiem que si no s’aclareixen moltes incògnites i opacitats de l’operació, la Comissió Europea hauria d’arbitrar-la.
Pregunta 9. S‘ha consultat amb els organismes competents (IGAE, Eurostat) si el producte d’aquesta operació es podrà destinar efectivament a reduir el déficit?
CONCLUSIONS
A tall de conclusió volem constatar que som davant una injustificada sobrevaloració de 800 M€ d’unes instal·lacions que haurem de pagar per segona vegada la ciutadania. A aquests 800 M€ n’hem de sumar possiblement i de forma inversemblant 800 M€ més pel pagament d’interessos financers. Per tant, estem davant una operació de 1.600 M€ dels que la Generalitat amb prou feines n’ingressarà 600 M€ doncs hem de restar el pagament de l’Impost de Societats que rondaria els 200 M€. Com a contrapartida de què la Generalitat ingressi de forma totalment improcedent 600 M€ a través del rebut de l’aigua que res tenen a veure amb el servei prestat, la ciutadania pagarem 1.600 M€, ens vendrem segurament els actius de sanejament, ens endeutarem encara més en el futur, perdrem la capacitat de fer inversions aigües amunt i arreu del territori català, descapitalitzarem l’Agència Catalana de l’Aigua i, en definitiva, obtindrem un pitjor servei a un cost polític, econòmic, social i ambiental més elevat. En aquesta operació hi perdem tots, fins i tot la Generalitat i només hi guanya un actor, Agbar, multinacional francesa SUEZ Environment.
1 de juliol de 2014
Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida 