~ La Marea Blanca exigeix la retirada definitiva del Consorci Sanitari

Recorda que avui fa dos anys de la primera manifestació que iniciava centenars de mobilitzacions i posicionaments en contra del projecte. Demana al Conseller que doni per acabada una moratòria actual “innecessària i caducada al carrer”

http://www.llibertat.cat/2016/04/la-marea-blanca-exigeix-la-retirada-definitiva-del-consorci-sanitari-34792#.Vx_yBXlRQ_s.twitter

La Marea Blanca de Ponent i Pirineus ha recordat el segon aniversari de la primera manifestació de rebuig al projecte de consorci sanitari responent les declaracions del Conseller de Salut que recentment va afirmar que el projecte està en situació de “moratòria”. Durant l’acció s’ha enterrat simbòlicament el Consorci Sanitari a la plaça Ricard Vinyes de Lleida (el lloc d’inici de la primera manifestació en contra del projecte, que va ser succeïda de 450 actes, accions i mobilitzacions). Les persones assistents han colgat de terra el projecte mentre els parlaments han recordat que el Govern va paralitzar el projecte el 30 d’abril de 2015 fruit de la pressió popular i el massiu qüestionament arreu del territori.

La Marea ha exigit al Conseller que retiri definitivament el projecte i es posi al costat de les 38.575 persones que van signar-hi en contra i de les 11.439 que hi van al·legar. Recordant que el consorci “és una aposta ideològica per eludir el dret públic i el control parlamentari en la gestió sanitària que fomenta l’opacitat i la confusió entre interessos públics i privats” li ha demanat enfortir l’Institut Català de la Salut, “marc on es poden fer reformes, amb majors garanties per avançar cap a una sanitat pública, universal i gratuïta sota control públic”.

L’acció forma part de la setmana d’accions que sota el lema “La lluita ens dóna el què el poder ens pren” anima a participar de les mobilitzacions de l’1 de maig i coincideix amb d’altres accions coordinades que exigeixen canvis d’orientació en la política sanitària catalana.

~ Si?? Au va!!

“Una feina pública és un 37% més cara que una de privada”

http://www.media.cat/2016/04/25/feina-publica-37-mes-cara-que-privada/ 

 

El titular que obre aquesta anàlisi està copiat, literal, de la portada de El Mundo d’avui. El diari de Unidad Editorial –que acaba d’anunciar un ERO, el quart des de 2009, en el que s’acomiadaran 220 treballadors- dóna així màxima rellevància a un ampli reportatge que compara la situació de la feina pública amb la privada. L’article esdevé un exemple interessant de l’ús d’un gènere teòricament informatiu i neutral per tal de reforçar uns apriorismes ideològics molt determinats mitjançant el llenguatge i les temàtiques, tant les que es destaquen com les que se silencien.

N’analitzem els punts principals:

El punt de vista: Ja el titular, on es considera que un millor salari o condició laboral com una situació negativa –és «més cara»-, l’articulista pren el punt de vista de l’empresari, que és qui contracta i no el treballador, qui segurament no veurà tan negatiu el fet que es millori el seu sou.

En el cas de la feina pública, s’entén que els contractadors són el conjunt dels contribuents, així que aquesta empatia vers a qui li toca pagar la factura potser tindria més sentit –excepte pels tres milions de treballadors públics, funcionaris o no, que tampoc és un col·lectiu petit precisament. Però tot l’enfocament de l’article dóna a entendre que el «problema» no és la precarització i baixos salaris del sector privat, sinó que el públic no hagi seguit la mateixa tendència en igual intensitat.

L’article promou el recel entre treballadors públics i privats, en centrar-se en la comparació entre la caiguda dels sous en el sector privat i el manteniment relatiu en la feina pública. Però en cap moment compara, per posar un exemple, les variacions dins de cada sector entre directius i polítics d’alt nivell i la base d’assalariats més baixos.

~ Coneix els avantatges de municipalitzar l’aigua

~ La Marea Blanca carga contra los ‘favores’ del Gobierno a las farmacéuticas

El gasto público en farmacia ha aumentado un un 7,21% este mes de febrero

ARANTXA H. BARTHE

http://www.elboletin.com/nacional/132220/marea-blanca-gobierno-farmaceuticas.html

La Marea Blanca ha cargado contra el Ministerio de Sanidad por haber permitido que el gasto farmacéutico se disparara un 7,21% en el mes de febrero: “de él depende la fijación de los precios de los medicamentos y las negociaciones con la industria, a la que favorece descaradamente”.

Así se ha manifestado la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp) a través de un comunicado, en el que han puesto de relive ejemplos que evidencian una mala gestión pública. Uno de ellos son los tratos de favor a Farmaindustria, a la que han garantizado un aumento de sus precios en paralelo al crecimiento del PIB, “que, como se ve, se desborda ampliamente al alza”, según han explicado.

Y es que, el gasto público en recetas ha sido de 798,73 millones de euros este mes de febrero, un 7,21% más que el mismo mes del año anterior. En términos interanuales, el incremento se ha mantenido en un 2,23%, según lo ha revelado el Ministerio de Alfonso Alonso.

Asimismo, el informe ha puesto de manifiesto que el número de recetas emitidas aumentó un 5,33% durante el último año, hasta 74,26 millones, y un 1,26% en los datos interanuales. En cuanto al gasto medio por receta, ha aumentado un 1,79% este mes de febrero.

“Desde la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública entendemos que es urgente el tomar medidas para controlar este gasto farmacéutico descontrolado y un Ministerio de Sanidad que se preocupe por la salud de la población y no por los beneficios de las empresas”, han añadido.

Por el contrario, Sanidad ha presumido de que la reforma sanitaria de 2012 ha logrado ahorrar 5.847,40 millones de euros en el sector. Además, el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, ha señalado que el Estado gastó 1.090 millones de euros en los tratamientos para la hepatitis C.

~ Los conciertos: una perversión educativa

“Yo no financio el clasismo en la escuela” Podría ser un lema contra un modelo educativo que atenta contra la equidad.

AGUSTÍN  MORENO

http://www.cuartopoder.es/laespumaylamarea/2016/04/04/los-conciertos-una-perversion-educativa/1399

La finalidad de la educación es conseguir el amor y el gusto por el saber, el desarrollo moral y la formación de ciudadanos críticos y comprometidos con la mejora de la sociedad en la que viven. Al igual que no se puede educar para la democracia desde un sistema educativo autoritario, es muy difícil conseguir mayor cohesión social si el sistema educativo es segregador.

Hace unos días apareció en la prensa esta información: “Barcelona tiene centros concertados sin ningún alumno inmigrante” y añadía: “Un colegio público de Ciutat Vella tiene un 76% de estudiantes extranjeros; un concertado, cercano el 6%”. En febrero conocimos la “sublevación” de las familias de Vitoria contra la segregación social de los colegios. Todas las AMPAS, sindicatos y organizaciones sociales denunciaban la situación de guetización y empobrecimiento de unos centros frente al clasismo y elitismo de otros. La cuestión es que todos están financiados con fondos públicos. Responsabilizaban al departamento de Educación de no hacer nada ante la concentración muy elevada de alumnado de origen extranjero. Las complicaciones no se plantean por la existencia de alumnos de origen inmigrante, que pueden ser muy competentes, sino por la situación socioeconómica familiar que suele estar asociada, y porque funcionen en régimen de apartheid.

~ Marea Blanca: “Entreguem els milers de signatures…

Som milers i ens hi va la vida!

Milers de persones hem signat per exigir al Govern que reverteixi les retallades a les ambulàncies i que retiri el nou model, que deixa sense metge una UCI mòbil a Lleida. Des dels carrers d’arreu del país hem obert aquest debat (dijous també es tractarà al ple del Parlament), que ara volem guanyar. Dimecres 6 d’abril ENTREGUEM les signatures de Ponent als polítics responsables! T’hi esperem per fer cadena!

+ INFO

Encara ets a temps de signar: descarrega’t el full de signatures, busca’l o porta’l al CAP, al centre de treball, etc. Contacta’ns per fer-nos-el arribar!