Arxiu d'etiquetes: economia

~ Si?? Au va!!

“Una feina pública és un 37% més cara que una de privada”

 

ElMundo26-4-16-216x300El titular que obre aquesta anàlisi està copiat, literal, de la portada de El Mundo d’avui. El diari de Unidad Editorial –que acaba d’anunciar un ERO, el quart des de 2009, en el que s’acomiadaran 220 treballadors- dóna així màxima rellevància a un ampli reportatge que compara la situació de la feina pública amb la privada. L’article esdevé un exemple interessant de l’ús d’un gènere teòricament informatiu i neutral per tal de reforçar uns apriorismes ideològics molt determinats mitjançant el llenguatge i les temàtiques, tant les que es destaquen com les que se silencien.

N’analitzem els punts principals:

El punt de vista: Ja el titular, on es considera que un millor salari o condició laboral com una situació negativa –és «més cara»-, l’articulista pren el punt de vista de l’empresari, que és qui contracta i no el treballador, qui segurament no veurà tan negatiu el fet que es millori el seu sou.

En el cas de la feina pública, s’entén que els contractadors són el conjunt dels contribuents, així que aquesta empatia vers a qui li toca pagar la factura potser tindria més sentit –excepte pels tres milions de treballadors públics, funcionaris o no, que tampoc és un col·lectiu petit precisament. Però tot l’enfocament de l’article dóna a entendre que el «problema» no és la precarització i baixos salaris del sector privat, sinó que el públic no hagi seguit la mateixa tendència en igual intensitat.

L’article promou el recel entre treballadors públics i privats, en centrar-se en la comparació entre la caiguda dels sous en el sector privat i el manteniment relatiu en la feina pública. Però en cap moment compara, per posar un exemple, les variacions dins de cada sector entre directius i polítics d’alt nivell i la base d’assalariats més baixos.

Continua llegint ~ Si?? Au va!!

Anuncis

~ Eurodiputada llegeix textes d’agricultura al TTIP

Una eurodiputada de Podemos, tras leer textos sobre agricultura en el TTIP: “Es lo que esperaba o peor”

“Si se aprueba este tratado se estará vendiendo nuestro campo y nuestra riqueza al mejor postor”, asegura la europarlamentaria Estefanía Torres, que este martes ha accedido por primera vez a la ‘cámara secreta’ en la que los diputados pueden leer algunos documentos del tratado. Siempre, tras firmar el compromiso de no divulgar detalles sobre los textos.

http://www.publico.es/internacional/eurodiputada-leer-textos-agricultura-ttip.html

~ Un manual totalment vigent sobre el TTIP

TTIP – Ataque encubierto a la democracia y a la regulación.

Manual para principiantes sobre “cooperación normativa”

November 27th 2014 International trade

La propuesta de la Comisión Europea sobre “cooperación normativa” supone una amenaza para las regulaciones que protegen nuestra salud, bienestar y el medio ambiente – y para la democracia.

Lee el manual para principiantes de Corporate Europe Observatory, LobbyControl y Amigos de la Tierra Europa.

Continua llegint ~ Un manual totalment vigent sobre el TTIP

~ TTIP: Un paradís per als “lobbies” corporatius

L’Observatori Corporatiu Europeu ha publicat una sèrie d’infografies sobre l’activitat dels <lobbies> corporatius al TTIP

~ Es tracta com una tarifa i ha de ser una taxa

La Paeria ha de compensar Aigües de Lleida si no apuja la tarifa als usuaris un 17%

SEGREcom

La pròrroga del contracte de la concessió del servei d’aigües a Aigües de Lleida per part de la Paeria, firmada el 2012, establia que la tarifa municipal havia d’augmentar un 12 per cent el 2015 i un 5% el 2016 (en tots dos casos més l’IPC), i obligava l’ajuntament a compensar la concessionària en el cas de no fer efectiva aquesta pujada, com ha passat de moment. Aquests increments se sumaven al de més del 60% ja aplicat entre el 2013 i el 2014, també tal com està fixat en aquest contracte, aprovat pel ple el juliol del 2012 amb els vots a favor del PSC (llavors amb majoria absoluta) i les abstencions de CiU i PP.

El document de la pròrroga inclou un cronograma de pujades de la tarifa durant els quatre primers anys, que a més de les esmentades per al 2015 i el 2016 eren del 38% i del 27% més l’IPC per al 2013 i el 2014, respectivament.

A partir del 2017, ja no preveu augments lineals, sinó que la tarifa ha de calcular-se en funció d’una complexa fórmula. I una altra de les clàusules estableix “un règim de compensació al concessionari per incompliment de l’ajuntament de l’obligació de modificar les tarifes per causes atribuïbles a aquest”. Continua llegint ~ Es tracta com una tarifa i ha de ser una taxa

~ Les monedes socials, una solució pels pobles

Proyecto de Moneda Social Bangla-Pesa.  Will Ruddick / Grassroots Economics

< A LLEIDA existeix lo MarrEco, és una moneda social, ho sabies? >

El Bangla-Pesa: la moneda que ha cambiado la vida a un barrio de Mombasa

Hasta ahora, cuando pensábamos en dinero, nos venían a la cabeza las monedas, los billetes y a algunos, las tarjetas de crédito, sin embargo, el dinero últimamente está cambiando de forma

Falciani (famoso por su lista) propone democratizar los sistemas de pago, existe en internet el BitNation y en España ha habido una explosión de monedas complementarias. El año pasado, sin ir más lejos, nacieron el Henar en Alcalá de Henares o la Canica.

En el caso de las monedas complementarias, en Europa existen ejemplos importantes como el Bristol Pound, pero uno de los más inspiradores está en África, concretamente en Kenia.

El Bangla Pesa es la moneda de un suburbio de Mombasa, la segunda ciudad más grande de Kenia. Se llama Bangla porque el suburbio está tan empobrecido como Bangladesh, y de ahí acuña su nombre. La moneda se inició con un piloto en el año 2013 en la Asociación de Empresarios de Bangla y en la actualidad funciona como un sistema de crédito comercial entre empresas. El diseño de la moneda le da una gran importancia a las relaciones de confianza entre personas, ya que para entrar en la red es necesario estar respaldado por al menos 4 miembros de la red, que actúan como garantes. Un comité revisa la petición y decide sobre la admisión del nuevo miembro o no.

La moneda funciona como un sistema de amortiguación para distintas situaciones: falta de liquidez en circulación, malas cosechas, festividades, etc. El primer año tuvo unos resultados impresionantes: el 83% de las personas usuarias declararon que sus ventas se habían incrementado tras la introducción del Bangla Pesa y que el 22% de sus ventas diarias se estaba llevando a cabo en la moneda complementaria.

www.eldiario.es/desigualdadblog/Bangla-Pesa-moneda-cambiado-barrio-Mombasa

Continua llegint ~ Les monedes socials, una solució pels pobles

~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE

El texto consolidado del denominado CETA incluye el saneamiento o el tratamiento de aguas residuales como áreas negociables

La Comisión Europea asegura que estos servicios están excluidos de cualquier intercambio comercial, pero Alemania incluye una cláusula en el texto que prohíbe expresamente que sean utilizados como moneda de cambio

Pablo Garcia. eldiario.es

El TTIP es el tratado de libre comercio más conocido que se negocia en estos momentos en la UE, pero hay otros como el trascendental y ya firmado Acuerdo Trans-Pacífico (TPP) que incluye a 12 países (entre ellos EEUU, México, Australia, Japón…) o el acuerdo de servicios TiSA (siempre por sus siglas en inglés) que incorpora un crisol de países (23 en total, entre ellos la UE y EEUU) sin ningún criterio geográfico. Y en esta amalgama de negociaciones hay un acuerdo que encara su recta final y que por el momento pasa desapercibido: el de la UE y Canadá, conocido como CETA, y cuyas contradicciones empiezan a aflorar.

Varios colectivos en defensa del agua aseguran que el tratado cuestiona este recurso como bien público al incluir el tratamiento de aguas residuales y el saneamiento del agua entre los bienes susceptibles de ser negociados. Más adelante establece una exclusión para la “colección, purificación y distribución del agua”. Una exclusión que no convenció en su momento a Alemania, pues Berlín ha introducido una cláusula protegiendo sus servicios de “aguas residuales, trituración de desechos y servicios de saneamiento”.

Continua llegint ~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE

~ Èxit d’assistència, de participació i de crítica al TTIP per J.M.Busqueta

El camarada Àlex Sàrrega presentant al company Josep Manel Busqueta a la sala del Col·legi de l’Advocacia de Lleida plena a vessar.

L’Àlex ha demanat de manera reiterada el fer difusió dels perills d’aquest tractat i Busqueta ha fet una molt clara exposició crítica.
20160120 TTIP al ICAL

Una lliçó magistral per a transmetre d’on ve la lògica que es concreta amb el tractat del TTIP, el què representa en l’actualitat i cap a quin escenari inhòspit ens pot portar. Ara bé, també ens ha posat sobre la taula que l’imminent problema no és tant el TTIP, que també, sinó el CETA, el tractat ja signat entre la UE i el Canadà i que es vol ratificar en el transcurs d’aquest any. La voracitat del capitalisme en estat pur ens ataca i ens deixa sense drets i sense justícia ni social ni moral.

L’Àlex Sàrraga, històric militant de les terres de Ponent ha presentat la Xerrada organitzada per: Lleida Social, Procés Constituent Segrià i Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.

20160120 TTIP Busqueta

L’estimat Josep Manel Busqueta, que porta una vintena d’anys fent xerrades d’economia crítica i difonent els perills del capitalisme i el neoliberalisme que retallen de manera molt greu els drets socials i la democràcia, ens ha cedir aquest parell d’articles seus que us podeu descarregar en pdf:

Algú ha vist la democràcia

TTIP i Sobirania Econòmica

També us podeu baixar la presentació: J.M.Busqueta. TTIP

I aquí va l’audiovisual integre d’aquesta xerrada penjat a la xarxa:

~ Moció al Ple de la Paeria per a declarar Lleida contraria al TTIP

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

D’acord amb l’article 97.2 del Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, els col·lectius Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP) presentem, per a la seva discussió i aprovació, la MOCIÓ relativa a la Declaració de Municipi contrari a l’aplicació de l‘Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), atenent la següent fonamentació:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al 2013, la Comissió Europea va rebre el mandat dels estats membres de la Unió Europea –UE- de negociar amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) el Tractat Transatlàntic del Comerç i de la Inversió, ATCI, més conegut per les seves sigles en anglès com a TTIP, o com Acord Transatlàntic de Lliure Comerç –TAFTA-, amb la finalitat d’incrementar el comerç entre la Unió Europea i els EUA, suprimint els aranzels, les barreres burocràtiques i regulatòries, suposadament no aranzelàries, i amb l’objectiu de crear ocupació, creixement econòmic i millorar la competitivitat.

D’aleshores ençà, la UE i els EEUU estan negociant en secret, porten ja onze rondes de negociacions1, amb un intolerable dèficit de transparència i sense cap mena de control per part de la ciutadania i, sobretot, dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu). Tal i com diu la Comissió Europea “un tractat de comerç que s’està negociant amb els Estats Units amb l’objectiu d’eliminar els obstacles comercials (en una àmplia gamma de sectors econòmics) per facilitar la compra venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Per aconseguir-ho el TTIP proposa eliminar la regulació innecessària i les barreres burocràtiques.

Aquest acord tal i com s’està negociant, en la més absoluta opacitat, representa un seriós perill per a la democràcia i la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i de salut, anteposant l’interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) a l’interès general. Continua llegint ~ Moció al Ple de la Paeria per a declarar Lleida contraria al TTIP

~ Setmana de campanya #stopTTIP

Presentem la setmana de lluita en contra del TTIP que organitzem des de Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP) per tal de donar a conèixer aquesta aberració de tractat entre les elits que sol busca el benefici econòmic privat en detriment del dret i al dignitat de les persones. Volem el recolzament de tots i totes. Us anirem informant del que anirem fent. NO al TTIP!!campanya no al TTIP

~ Streaming Encuentro internacional ‘Eurostop Campaign’. Jornada SÁBADO MAÑANA

Ara mateix en directe a Barcelona

La Plataforma por la Salida del Euro recientemente constituida en el Estado español convoca el 10 y 11 de octubre en Barcelona un Encuentro de Movimientos Emancipatorios de los Pueblos del Sur de Europa. El objetivo es analizar la grave situación que sufren nuestros pueblos bajo la dominación y tiranía de la moneda única y su sistema económico-político.

JORNADA SÁBADO 10 DE OCTUBRE, MAÑANA

9 a 9,30h. Acreditaciones y recogida de documentación.

9,30h. Palabras iniciales de Julio Anguita.

Mesa A: La inevitable crisis del Euro y de la UE.
Se trata de examinar las razones económicas y políticas que hacen económica y políticamente inviable un proceso de recomposición del sistema financiero e institucional de la UE, a la luz de la experiencia de la crisis en Grecia tras el golpe de estado económico organizado por la Comisión Europea y el Eurogrupo con el “Plan de rescate” y la inútil capitulación del gobierno griego.

Presenta y modera: Rosa Cañadell
Ponencias: Pedro Montes, Jacques Nikonoff, Mauro Casadio, Héctor Illueca y Arcadi Oliveres.

12 a 12,15h. Descanso

12,15h. Contribuciones: Alejandro Andreassi, Albert Medina, David Fernandez, Rosa Cañadell, Luis Blanco y Antonio Merchan.

13,15 a 14h. Debate entre los asistentes

El encuentro se celebrará durante los días 10 y 11 de octubre en Barcelona en Cotxeres de Sants, Calle de Sants 79, concretamente en la sala de Actos del edificio esquina con Carrer Olzinelles.

~ Qui crea els diners? Magnífic diagnòstic i solucions per recuperar la sobirania econòmica

“Deixeu-me que emeti i controli els diners d’una nació i tant me fa qui escriu les lleis”: Rothschild.

Qui crea els diners? Els Bancs. El sistema monetari està privatitzat: Marcel Coderch

I Jornades: Recursos i Política a la Catalunya del Segle XXI

SICOM, Solidaritat i Comunicació http://www.sicom.cat

Ciència i Política. Quines polítiques són possibles per a Catalunya, en un món que ja no serà igual? Conferència de Marcel Corderch.

Els diners i els límits del creixement

Fins al minut 14.16 ‘Els límits del creixement’: el creixement no pot ser indefinit en un planeta finit. L’actual sistema econòmic basat en el creixement indefinit és insostenible.

La banca no tan sols és qui crea el diner sinó que té a més a més el poder de decidir perquè es crea diner i perquè no.

Des del minut 14.16 Qui crea els diners? No hi ha cap dubte, els bancs. El diner és la tecnologia social per excel•lència. Només el 3% dels diners existeixen físicament. Només el 3% doncs, és ‘cash’, és efectiu. La resta són apunts comptables. Això no obstant la quantitat de diners no és constant, creix. El banc crea els diners quan concedeix un préstec. Per tant algú crea els diners i aquesta màquina de fer-los ha estat privatitzada.

Els diners es tornen amb interessos i per tant la massa monetària no pot ser constant, ha de créixer. I aquests interessos provenen d’un altra endeutament. En conseqüència el deute també creix indefinidament. I per tant el deute tan sols es pot pagar creant més deute.

Els governs per pròpia – i voluntària? – restricció, han renunciat a emetre diners i els han de demanar a la banca privada.

O controlem el sistema de creació dels diners o tot allò de dolent que pensem pot arribar a passar, passarà. La creació i el control dels diners ha de tornar a mans públiques.