Arxiu d'etiquetes: serveis_públics

~ Si?? Au va!!

“Una feina pública és un 37% més cara que una de privada”

 

ElMundo26-4-16-216x300El titular que obre aquesta anàlisi està copiat, literal, de la portada de El Mundo d’avui. El diari de Unidad Editorial –que acaba d’anunciar un ERO, el quart des de 2009, en el que s’acomiadaran 220 treballadors- dóna així màxima rellevància a un ampli reportatge que compara la situació de la feina pública amb la privada. L’article esdevé un exemple interessant de l’ús d’un gènere teòricament informatiu i neutral per tal de reforçar uns apriorismes ideològics molt determinats mitjançant el llenguatge i les temàtiques, tant les que es destaquen com les que se silencien.

N’analitzem els punts principals:

El punt de vista: Ja el titular, on es considera que un millor salari o condició laboral com una situació negativa –és «més cara»-, l’articulista pren el punt de vista de l’empresari, que és qui contracta i no el treballador, qui segurament no veurà tan negatiu el fet que es millori el seu sou.

En el cas de la feina pública, s’entén que els contractadors són el conjunt dels contribuents, així que aquesta empatia vers a qui li toca pagar la factura potser tindria més sentit –excepte pels tres milions de treballadors públics, funcionaris o no, que tampoc és un col·lectiu petit precisament. Però tot l’enfocament de l’article dóna a entendre que el «problema» no és la precarització i baixos salaris del sector privat, sinó que el públic no hagi seguit la mateixa tendència en igual intensitat.

L’article promou el recel entre treballadors públics i privats, en centrar-se en la comparació entre la caiguda dels sous en el sector privat i el manteniment relatiu en la feina pública. Però en cap moment compara, per posar un exemple, les variacions dins de cada sector entre directius i polítics d’alt nivell i la base d’assalariats més baixos.

Continua llegint ~ Si?? Au va!!

Anuncis

~ TTIP: Un paradís per als “lobbies” corporatius

L’Observatori Corporatiu Europeu ha publicat una sèrie d’infografies sobre l’activitat dels <lobbies> corporatius al TTIP

~ Èxit d’assistència, de participació i de crítica al TTIP per J.M.Busqueta

El camarada Àlex Sàrrega presentant al company Josep Manel Busqueta a la sala del Col·legi de l’Advocacia de Lleida plena a vessar.

L’Àlex ha demanat de manera reiterada el fer difusió dels perills d’aquest tractat i Busqueta ha fet una molt clara exposició crítica.
20160120 TTIP al ICAL

Una lliçó magistral per a transmetre d’on ve la lògica que es concreta amb el tractat del TTIP, el què representa en l’actualitat i cap a quin escenari inhòspit ens pot portar. Ara bé, també ens ha posat sobre la taula que l’imminent problema no és tant el TTIP, que també, sinó el CETA, el tractat ja signat entre la UE i el Canadà i que es vol ratificar en el transcurs d’aquest any. La voracitat del capitalisme en estat pur ens ataca i ens deixa sense drets i sense justícia ni social ni moral.

L’Àlex Sàrraga, històric militant de les terres de Ponent ha presentat la Xerrada organitzada per: Lleida Social, Procés Constituent Segrià i Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.

20160120 TTIP Busqueta

L’estimat Josep Manel Busqueta, que porta una vintena d’anys fent xerrades d’economia crítica i difonent els perills del capitalisme i el neoliberalisme que retallen de manera molt greu els drets socials i la democràcia, ens ha cedir aquest parell d’articles seus que us podeu descarregar en pdf:

Algú ha vist la democràcia

TTIP i Sobirania Econòmica

També us podeu baixar la presentació: J.M.Busqueta. TTIP

I aquí va l’audiovisual integre d’aquesta xerrada penjat a la xarxa:

~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

Sentit de país

Sentit de país ha de voler dir sentir el país que no ha sentit mai ningú: les 300.000 persones que no paguen els medicaments perquè no tenen com pagar-los

Montse Santolino

https://directa.cat/sentit-de-pais

Entre el procés, la congestió nasal i el postnadal, el cap com un timbal. Recordo com un malson una febrada que vaig passar a Cuba sentint un discurs interminable de Fidel Castro de fons i, ara, fa dos dies que estic igual amb en Mas. I el meu editor collant-me per acabar una columna que sap que ningú no llegirà perquè aquest dilluns no obre setmana, sinó legislatura. La legislatura. La imprevista. La definitiva. In extremis. Fugida endavant. Desori. Desgast intel·lectual de campionat d’escacs, intentar entendre totes les posicions. I molts dubtes que siguem un poble tan madur. Massa concepte trampa, massa fetitxe embussant els cervells. Quin és el país real? El de les boniques escenografies d’unitat teletubbi o el de la tuitpolítica masclista, racista i enverinada? Potser d’aquí a cinquanta anys s’entén, però, avui, tot és molt raru. Sobretot perquè un acord que no acaba de convèncer ningú no sembla una bona base per eixamplar cap base. I els desconnectats de la desconnexió són legió. El meu barri en va ple i fer cua al CAP ajuda força a entendre-ho.

No hi ha res com estar malalta per aterrar les anàlisis polítiques. Salvador Cardús, tan intel·lectual i tan orgànic, diu que l’han operat a la pública i que tot molt bé. Que no ha vist les retallades per enlloc. Quina sort i quina coincidència tan entranyable amb Boi Ruiz, que no fa ni quinze dies va presentar –tot cofoi– els resultats d’un informe sobre els efectes de la crisi en la salut i deia el mateix: que cap causa-efecte, que estem millor que mai i que el nostre sistema de salut està com un roure. Només –petit problema– ha empitjorat la salut de la població més vulnerable. Les 300.000 persones amb menys renda, els exempts de copagament dels medicaments, presenten pitjors indicadors de salut autopercebuda. La gent amb rendes d’integració social i pensions no contributives i els aturats sense subsidi van més al metge, fan més ingressos hospitalaris i visiten més els centres de salut mental. Salut admet, a més, que un 21% de la població està per sota el llindar de la pobresa i que aquesta part de la població fa més ús dels serveis de salut. Tant diferent la vida –i la mort– d’aquest vint-i-u per cent. Continua llegint ~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

~ El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

https://focap.wordpress.com/2016/01/11/el-sistema-sanitari-la-salut-i-la-malaltia-una-questio-de-classe/

Posted by

En Daniel Martínez García,  R1 de Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat, ens envia un article sobre sistemes sanitaris, retallades i determinants socials de la salut, del que ens fem ressó. Benvingut un R1 a l’espai del FoCAP, desitgem poder-nos apropar a molts més metges residents. Aquest mateix document ha estat publicat a Diagonal i a Directa

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Deia Rudolf Virchow, metge alemany del segle XIX: “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”. És a dir, tot i el paper fonamental que té el sistema sanitari en l’abordatge agut de moltes malalties, per sobre de tot el que determina la salut de la població (salut pública) són les condicions en què viu: la precarietat en els contractes, la jornada laboral, la seguretat al lloc de treball, el subsidi d’atur i altres serveis de protecció social, l’exposició a agents tòxics, tenir un habitatge digne, l’accés a una alimentació de qualitat i a aigua potable, etc. La crisi capitalista està arrasant les conquestes en el sistema sanitari i la salut pública. La salut dels treballadors està en greu perill.

Continua llegint ~ El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Cervera i Lleida, les capitals amb l’aigua més cara, i Sort i Vielha tenen la més econòmica

SEGREcom

La factura de l’aigua ha tornat a encarir-se una mitjana d’un 4% en els principals municipis de Lleida aquest any, segons va informar ahir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va publicar els preus del subministrament d’aigua de boca (per a un consum mitjà de 12 metres cúbics sense IVA) a les capitals de comarca i els municipis de més de 5.000 habitants de la província. Segons aquestes dades, Cervera, Lleida i les Borges Blanques han repetit com les capitals lleidatanes amb el metre cúbic (m3) més car de la província, arribant fins als 2,179 euros en el cas de la capital de la Segarra, la qual cosa ha implicat un increment del 9,08% respecte al preu de l’any 2014 (1,981€/m3). El seu alcalde, Ramon Royes, va remarcar, no obstant, que l’ajuntament “no ha tocat” el preu de l’aigua, que depèn del consistori des de l’any 2011, per la qual cosa va atribuir aquest encariment a decisions de l’ACA.

L’ACA, tanmateix, va precisar que aquests preus podien no coincidir amb el preu finalment repercutit a l’abonat, ja que es tracta dels preus màxims autoritzats. No obstant, totes les tarifes corresponents a municipis de Lleida s’han anotat increments, arribant a conformar un preu mitjà d’1,951 €/m3 a la província (IVA inclòs), el segon més elevat de Catalunya, solament darrere del que es va registrar a Barcelona (2,613). Lleida tenia un preu mitjà un 30% més barat el 2012 (1,364 €/m3), el més barat de Catalunya amb diferència. El 2014 va ser d’1,887 €/m3. En el costat oposat, Vielha, Sort i el Pont de Suert van ser les capitals de comarca amb el preu de l’aigua més econòmic, encara que en aquests tres casos hi va haver un increment del 4,77% respecte als preus que la mateixa ACA va publicar per a l’any 2014. La portada d’aigua de la Mancomunitat de Pinyana fins a Lleida ciutat així com a una vintena de municipis ha comportat bona part d’aquests augments del preu de l’aigua dels últims anys, ja que els abonats han començat a veure repercutida a les factures la milionària inversió a la xarxa d’abastament. A més, també ha anat augmentant el cànon de la Generalitat, que el 2015 ha representat un 32,54% del rebut de l’aigua, davant del 48,21% de pes que té el consum.

http://www.lleida.com/noticia/cervera-i-lleida-les-capitals-amb-laigua-mes-cara-i-sort-i-vielha-tenen-la-mes-economica

~ Taula rodona amb forces polítiques municipalistes per parlar sobre serveis públics.

ADSP logo_3

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP) organitza una taula rodona amb forces polítiques municipalistes per parlar sobre serveis públics.

L’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP), organitza una taula rodona amb algunes de les candidatures que se presenten a les properes eleccions municipals del 24 de Maig. Totes hi han estat convidades. En aquesta, que se celebrarà el dijous 7 de Maig a les 18.00 a la Biblioteca Pública de Lleida, es parlarà sobre model de serveis públics en clau municipalista.

L’ADSP entén que aquest és un tema que esdevé un dels pals de paller de la política municipal per definir el model de ciutat i societat que volem per Lleida. És per això que creiem que la ciutadania ha d’escoltar i saber de viva veu, més enllà dels mitjans de comunicació o  dels propis programes polítics, què defensa cadascuna de les formacions polítiques que estant cridades a governar des de la Paeria a partir del mes de Maig.

Volem oferir aquest espai com un altaveu més de transparència, debat i discussió on puguin explicar el seu posicionament en un tema tant important, perquè és de i per a totes i tots, com són els serveis públics. En aquesta taula rodona es proposaran una sèrie de preguntes que siguin el fil conductor i es presentarà un decàleg al qual s’hi podran adherir les organitzacions que ho creguin convenient.

20150507 cartell Taula rodona

Les persones portaveus que hi participaran son:

Comú de Lleida (Carlos González)

Crida per Lleida (Ruben Cobo)

Partit Comunista del Poble de Catalunya (Sisco Garcia)

Partit Popular (José Óscar Guardiola)

Icv-EUiA-MES (Adrià Calero)

Ciutadans (Ángeles Ribes)

UPyD (Pablo Pérez)

ERC (sense confirmar ponent)

PSC (sense confirmar ponent)

CIU (sense confirmar ponent)

Us animem a venir i a participar i de la mateix manera a difondre aquest acte

Gràcies i salut!

ADSP

< Catalunya, líder mundial en la privatització de l’aigua

La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR.

La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%

20150322 L'aigua a Catalunya

Barcelona, 22 de març de 2015. Catalunya és la regió líder mundial en gestió privada de l’aigua. La presència d’empreses que gestionen aquest servei suposa que a dia d’avui el 82,8% de la població estigui abastida per algun tipus de gestió privada, ja sigui amb concessió a un operador privat o a través d’una empresa mixta.
 
Les dades, disponibles en el nou mapa interactiu  que presenta Aigua és Vida a la nova web, reflecteixen també com el sector privat es mou únicament amb interès mercantil: així, trobem que els municipis que tenen una gestió privada de l’aigua són només el 46% del total, evidenciant la concentració d’aquesta forma de gestió en les grans zones urbanes, on els beneficis estan garantits, i fugint de les zones rurals, on el retorn de la inversió és més arriscat.

< Volen privatitzar els ferrocarrils i no poden

España se queda sola en la UE en defensa de la liberalización del ferrocarril

Una quincena de países miembros con operadores pequeños y medianos rechaza abrir sus trenes a la competencia. “Solo conduce a sustituir un monopolio por otro monopolio”, dice el representante luxemburgués
Fomento no logra sacar adelante la privatización del tren en España ni convence en Europa de la “adjudicación directa” que defendió en Bruselas
Solo Francia pidió “flexibilidad” pero para las pequeñas líneas
El Gobierno agiliza el sistema de sanciones por pesca ilegal fuera de España

La ministra de Fomento, Ana Pastor. / Efe

El Gobierno de España está empeñado en la privatización del sector del tren en España, pero no convence ni a los socios europeos más liberalizadores. El proyecto de “apertura” que desde hace más de un año impulsa Rajoy a través de su ministra de Fomento y persona de confianza, Ana Pastor, no acaba de arrancar.

La última reunión del Consejo de Transportes de la Unión Europea, que agrupa a los ministros del ramo de los 28 Estados miembros, fue una nueva cacofonía que, por enésima vez, no dejó ningún acuerdo a la vista. Pero la cita, celebrada el pasado viernes en Bruselas y a la que Pastor no pudo asistir, también evidenció la soledad del Gobierno español en su intento de abrir al sector privado el transporte de viajeros por ferrocarril.

Continua llegint < Volen privatitzar els ferrocarrils i no poden

< Cómo una empresa pública sostiene el modelo de "la ciudad más innovadora del mundo"

Medellín, Colombia, es ejemplo para lugares de todo el planeta en materia de urbanismo social e inclusivo.
El secreto de su éxito es el dinero y la supervisión de los proyectos por parte de EPM, la empresa pública de servicios de la ciudad.
El logo de EPM es habitual en las calles de Medellín.

El logo de EPM es habitual en las calles de Medellín.

Medellín en una de esas ciudades latinoamericanas difíciles. Dos millones y medio de habitantes y subiendo cada día por gente que llega desplazada por la violencia, la pobreza o, simplemente, las ganas de progresar. Una ubicación en un valle bien bonito pero que la constriñe y aprieta impidiéndole el crecimiento y complicándole seriamente la movilidad. Una obsesión muy colombiana por tener y usar el coche todo el rato y para todo aunque la realidad del tráfico diga que casi siempre es la peor idea. Por supuesto, enormes desigualdades. Y, además, toda la herencia de violencia y corrupción del escobarato y el narcotráfico.

Medellín, de hecho, ha sido una de las ciudades latinoamericanas más difíciles y una de las que menos pinta tenía de salir bien parada del siglo XX. Y, sin embargo, en este siglo XXI a Medellín se la conoce por ser la ciudad más innovadora del mundo (en un concurso de The Wall Street Journal y CitiGroup), Premio al Transporte Sostenible, la ciudad mejor para hacer negocios de Suramérica (según la revista Business Destinations) y muchas otras cosas positivas más que demuestran que la ciudad, sus ciudadanos y gobernantes se han sabido reinventar muy bien.

Juegos infantiles y grafitis en lo alto de las escaleras mecánicas de la Comuna 13: innovación social más allá de las infraestructuras

Juegos infantiles y grafitis en lo alto de las escaleras mecánicas de la Comuna 13: innovación social más allá de las infraestructuras

Continua llegint < Cómo una empresa pública sostiene el modelo de "la ciudad más innovadora del mundo"

~ Tráiler. La Salud el Negocio de la Vida – Determinantes de la Salud

‘Determinantes de la Salud’ es el último documental del proyecto ‘La Salud el Negocio de la Vida’ realizado por la asociación Solidaritat i Comunicació, SICOM. Un proyecto de periodismo de investigación y preventivo.

SICOM, Solidaritat i Comunicació: http://www.sicom.cat

Se basa en un análisis exhaustivo de la situación de la salud pública: los determinantes de la salud, de las desigualdades sociales, del derecho universal a la sanidad que por causa de las políticas gubernamentales se está perdiendo, de las privatizaciones que benefician a las grandes corporaciones industriales y financieras, de la exclusión que está causando y de la corrupción en el sector de la salud en Cataluña.

Una mirada crítica y profunda sobre un cúmulo de factores que por causa de las decisiones de la Administración y del poder financiero, están reduciendo la esperanza de vida de la mayoría de los ciudadanos.

Director: Frederic Pahisa
Realizadores: Carlos Collazos i Carlos Vera
Producción ejecutiva: Josep Cabayol
Productora: Solidaritat i Comunicació (sicom.cat) y HOW audiovisual & multimèdia (howav.com)

~ Gerardo Pisarello: “Municipalizar el agua es imprescindible para recuperar el control público sobre la economía”

El número dos del equipo de Ada Colau a las primarias de Barcelona En Comú, Gerardo Pisarello, considera fundamentales medidas como la municipalización del agua, la relocalización energética o los modelos de gestión público-cooperativa
“Barcelona ha podido hacer cambios en políticas sociales por su marco competencial propio. Nuestro planteamiento es usar estas capacidades al máximo, de la forma más eficiente y más justa, y nunca esgrimir la ausencia de competencias cuando hay derechos humanos en juego”, asegura
“No se trata de una lógica de cuotas”, afirma, sobre la candidatura que encabeza Colau. “Hay gente vinculada a partidos pero que estuvo desde un inicio en la propuesta de esta candidatura ciudadana, y es gente nueva en todos los casos”.
Gerardo Pisarello, profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Barcelona y vicepresidente del Observatori DESC. / Marta Jara

Gerardo Pisarello es el número dos del equipo de Ada Colau a las primarias de Barcelona En Comú. / Marta Jara

El profesor de derecho constitucional en la Universidad de Barcelona, Gerardo Pisarello, es el número dos de la candidatura encabezada por Ada Colau para las primarias de Barcelona En Comú, el único equipo que se ha presentado hasta el momento. Pisarello es uno de los nombres de consenso que sonaba desde hacía semanas y este martes presentó la batería de propuestas del “plan de choque” que la formación pretende poner en práctica si se hace con el gobierno municipal en Barcelona. Tras años en la universidad y con una nutrida actividad en el campo del activismo a sus espaldas, con toda probabilidad Gerardo Pisarello será regidor del Ajuntament de Barcelona en la próxima legislatura.

Tras una larga carrera en la academia, ahora da el paso y se postula para un cargo público. Parece esta una tendencia generalizada en el último tiempo, ¿a qué cree que se debe?

Continua llegint ~ Gerardo Pisarello: “Municipalizar el agua es imprescindible para recuperar el control público sobre la economía”

~ “La privatización transforma a la ciudadanía en clientela, y cuando la clientela es pobre es expulsada”

El experto de la Universidad de Zaragoza Pedro Arrojo destapa con argumentos las consecuencias de la gestión privada de los suministros urbanos

“Derecho humano implica que a una familia sin recursos no se le puede cortar el agua; es como nos hicieran pagar por el aire y, al que no lo hiciera le pusieran una pinza en las narices y le ahogaran”

“Los planes hidrológicos están fuera de la ley. Lo que ocurre con la legislación europea es que tardamos diez años en hacerla efectiva”, explica acerca del futuro que ha reservado el Gobierno para los ríos españoles

30/01/2015 – eldiario.es   –  J. Marcos / Mª Ángeles Fernández

El profesor emérito en la Universidad de Zaragoza, Pedro Arrojo, especialista en agua.

El profesor emérito en la Universidad de Zaragoza, Pedro Arrojo, especialista en agua.

Su voz y sus análisis siempre resuenan en cualquier foro local o internacional que aborde el tema del agua. Enlace habitual entre la sociedad civil y las instituciones, Pedro Arrojo aplica una óptica económica para analizar la situación del vital líquido en sus múltiples dimensiones. Los cálculos de este profesor emérito en la Universidad de Zaragoza, que en 2003 se convirtió en el primer español en recibir el Premio Goldman de Medioambiente en la categoría de Europa, ayudaron a demostrar la inviabilidad del trasvase del Ebro. Ahora destapa con argumentos las actuales consecuencias y opacidades de la privatización de los suministros urbanos.

2015 es año electoral y el debate sobre el agua, pública o privada, está ya en la agenda de los partidos políticos. ¿Este hecho va a suponer un antes y un después para la situación del agua y el saneamiento?

Continua llegint ~ “La privatización transforma a la ciudadanía en clientela, y cuando la clientela es pobre es expulsada”