~ La Marea Blanca exigeix la retirada definitiva del Consorci Sanitari

Recorda que avui fa dos anys de la primera manifestació que iniciava centenars de mobilitzacions i posicionaments en contra del projecte. Demana al Conseller que doni per acabada una moratòria actual “innecessària i caducada al carrer”

http://www.llibertat.cat/2016/04/la-marea-blanca-exigeix-la-retirada-definitiva-del-consorci-sanitari-34792#.Vx_yBXlRQ_s.twitter

La Marea Blanca de Ponent i Pirineus ha recordat el segon aniversari de la primera manifestació de rebuig al projecte de consorci sanitari responent les declaracions del Conseller de Salut que recentment va afirmar que el projecte està en situació de “moratòria”. Durant l’acció s’ha enterrat simbòlicament el Consorci Sanitari a la plaça Ricard Vinyes de Lleida (el lloc d’inici de la primera manifestació en contra del projecte, que va ser succeïda de 450 actes, accions i mobilitzacions). Les persones assistents han colgat de terra el projecte mentre els parlaments han recordat que el Govern va paralitzar el projecte el 30 d’abril de 2015 fruit de la pressió popular i el massiu qüestionament arreu del territori.

La Marea ha exigit al Conseller que retiri definitivament el projecte i es posi al costat de les 38.575 persones que van signar-hi en contra i de les 11.439 que hi van al·legar. Recordant que el consorci “és una aposta ideològica per eludir el dret públic i el control parlamentari en la gestió sanitària que fomenta l’opacitat i la confusió entre interessos públics i privats” li ha demanat enfortir l’Institut Català de la Salut, “marc on es poden fer reformes, amb majors garanties per avançar cap a una sanitat pública, universal i gratuïta sota control públic”.

L’acció forma part de la setmana d’accions que sota el lema “La lluita ens dóna el què el poder ens pren” anima a participar de les mobilitzacions de l’1 de maig i coincideix amb d’altres accions coordinades que exigeixen canvis d’orientació en la política sanitària catalana.

~ Si?? Au va!!

“Una feina pública és un 37% més cara que una de privada”

http://www.media.cat/2016/04/25/feina-publica-37-mes-cara-que-privada/ 

 

El titular que obre aquesta anàlisi està copiat, literal, de la portada de El Mundo d’avui. El diari de Unidad Editorial –que acaba d’anunciar un ERO, el quart des de 2009, en el que s’acomiadaran 220 treballadors- dóna així màxima rellevància a un ampli reportatge que compara la situació de la feina pública amb la privada. L’article esdevé un exemple interessant de l’ús d’un gènere teòricament informatiu i neutral per tal de reforçar uns apriorismes ideològics molt determinats mitjançant el llenguatge i les temàtiques, tant les que es destaquen com les que se silencien.

N’analitzem els punts principals:

El punt de vista: Ja el titular, on es considera que un millor salari o condició laboral com una situació negativa –és «més cara»-, l’articulista pren el punt de vista de l’empresari, que és qui contracta i no el treballador, qui segurament no veurà tan negatiu el fet que es millori el seu sou.

En el cas de la feina pública, s’entén que els contractadors són el conjunt dels contribuents, així que aquesta empatia vers a qui li toca pagar la factura potser tindria més sentit –excepte pels tres milions de treballadors públics, funcionaris o no, que tampoc és un col·lectiu petit precisament. Però tot l’enfocament de l’article dóna a entendre que el «problema» no és la precarització i baixos salaris del sector privat, sinó que el públic no hagi seguit la mateixa tendència en igual intensitat.

L’article promou el recel entre treballadors públics i privats, en centrar-se en la comparació entre la caiguda dels sous en el sector privat i el manteniment relatiu en la feina pública. Però en cap moment compara, per posar un exemple, les variacions dins de cada sector entre directius i polítics d’alt nivell i la base d’assalariats més baixos.

~ La Marea Blanca carga contra los ‘favores’ del Gobierno a las farmacéuticas

El gasto público en farmacia ha aumentado un un 7,21% este mes de febrero

ARANTXA H. BARTHE

http://www.elboletin.com/nacional/132220/marea-blanca-gobierno-farmaceuticas.html

La Marea Blanca ha cargado contra el Ministerio de Sanidad por haber permitido que el gasto farmacéutico se disparara un 7,21% en el mes de febrero: “de él depende la fijación de los precios de los medicamentos y las negociaciones con la industria, a la que favorece descaradamente”.

Así se ha manifestado la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp) a través de un comunicado, en el que han puesto de relive ejemplos que evidencian una mala gestión pública. Uno de ellos son los tratos de favor a Farmaindustria, a la que han garantizado un aumento de sus precios en paralelo al crecimiento del PIB, “que, como se ve, se desborda ampliamente al alza”, según han explicado.

Y es que, el gasto público en recetas ha sido de 798,73 millones de euros este mes de febrero, un 7,21% más que el mismo mes del año anterior. En términos interanuales, el incremento se ha mantenido en un 2,23%, según lo ha revelado el Ministerio de Alfonso Alonso.

Asimismo, el informe ha puesto de manifiesto que el número de recetas emitidas aumentó un 5,33% durante el último año, hasta 74,26 millones, y un 1,26% en los datos interanuales. En cuanto al gasto medio por receta, ha aumentado un 1,79% este mes de febrero.

“Desde la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública entendemos que es urgente el tomar medidas para controlar este gasto farmacéutico descontrolado y un Ministerio de Sanidad que se preocupe por la salud de la población y no por los beneficios de las empresas”, han añadido.

Por el contrario, Sanidad ha presumido de que la reforma sanitaria de 2012 ha logrado ahorrar 5.847,40 millones de euros en el sector. Además, el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, ha señalado que el Estado gastó 1.090 millones de euros en los tratamientos para la hepatitis C.

~ Marea Blanca: “Entreguem els milers de signatures…

Som milers i ens hi va la vida!

Milers de persones hem signat per exigir al Govern que reverteixi les retallades a les ambulàncies i que retiri el nou model, que deixa sense metge una UCI mòbil a Lleida. Des dels carrers d’arreu del país hem obert aquest debat (dijous també es tractarà al ple del Parlament), que ara volem guanyar. Dimecres 6 d’abril ENTREGUEM les signatures de Ponent als polítics responsables! T’hi esperem per fer cadena!

+ INFO

Encara ets a temps de signar: descarrega’t el full de signatures, busca’l o porta’l al CAP, al centre de treball, etc. Contacta’ns per fer-nos-el arribar!

~ has tingut problemes amb l’ICAM?

~ Salut no va fer cas al Parlament i va cedir dades sanitàries anònimes

El departament va activar el projecte VISC+ sense fer la jornada participativa que ordenava una moció parlamentària

Jessica Mouzo Quintáns  ELPAIS  Barcelona

El controvertit projecte de venda de dades sanitàries anònimes per a investigació (VISC+) que va impulsar l’exconseller de Salut Boi Ruiz està més actiu que mai. Encara que el Parlament va acordar frenar-lo l’octubre del 2014 a l’espera d’una jornada participativa —que mai es va dur a terme— amb els actors socials, el VISC+ ha seguit endavant durant els últims mesos. Segons el web de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Mèdiques (AQuAS), que gestiona aquestes dades anonimitzades, Salut ja ha cedit la informació sensible a nou centres d’investigació públics.

Existeix l’anomenada “sol·licitud de rebuig a la reutilització de les dades mèdiques per a la investigació” que ha de lliurar-se, juntament amb una còpia del document nacional d’identitat, a la seu de l’AQuAS.

~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

Sentit de país

Sentit de país ha de voler dir sentir el país que no ha sentit mai ningú: les 300.000 persones que no paguen els medicaments perquè no tenen com pagar-los

Montse Santolino

https://directa.cat/sentit-de-pais

Entre el procés, la congestió nasal i el postnadal, el cap com un timbal. Recordo com un malson una febrada que vaig passar a Cuba sentint un discurs interminable de Fidel Castro de fons i, ara, fa dos dies que estic igual amb en Mas. I el meu editor collant-me per acabar una columna que sap que ningú no llegirà perquè aquest dilluns no obre setmana, sinó legislatura. La legislatura. La imprevista. La definitiva. In extremis. Fugida endavant. Desori. Desgast intel·lectual de campionat d’escacs, intentar entendre totes les posicions. I molts dubtes que siguem un poble tan madur. Massa concepte trampa, massa fetitxe embussant els cervells. Quin és el país real? El de les boniques escenografies d’unitat teletubbi o el de la tuitpolítica masclista, racista i enverinada? Potser d’aquí a cinquanta anys s’entén, però, avui, tot és molt raru. Sobretot perquè un acord que no acaba de convèncer ningú no sembla una bona base per eixamplar cap base. I els desconnectats de la desconnexió són legió. El meu barri en va ple i fer cua al CAP ajuda força a entendre-ho.

No hi ha res com estar malalta per aterrar les anàlisis polítiques. Salvador Cardús, tan intel·lectual i tan orgànic, diu que l’han operat a la pública i que tot molt bé. Que no ha vist les retallades per enlloc. Quina sort i quina coincidència tan entranyable amb Boi Ruiz, que no fa ni quinze dies va presentar –tot cofoi– els resultats d’un informe sobre els efectes de la crisi en la salut i deia el mateix: que cap causa-efecte, que estem millor que mai i que el nostre sistema de salut està com un roure. Només –petit problema– ha empitjorat la salut de la població més vulnerable. Les 300.000 persones amb menys renda, els exempts de copagament dels medicaments, presenten pitjors indicadors de salut autopercebuda. La gent amb rendes d’integració social i pensions no contributives i els aturats sense subsidi van més al metge, fan més ingressos hospitalaris i visiten més els centres de salut mental. Salut admet, a més, que un 21% de la població està per sota el llindar de la pobresa i que aquesta part de la població fa més ús dels serveis de salut. Tant diferent la vida –i la mort– d’aquest vint-i-u per cent.

~ El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

https://focap.wordpress.com/2016/01/11/el-sistema-sanitari-la-salut-i-la-malaltia-una-questio-de-classe/

Posted by focap

En Daniel Martínez García,  R1 de Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat, ens envia un article sobre sistemes sanitaris, retallades i determinants socials de la salut, del que ens fem ressó. Benvingut un R1 a l’espai del FoCAP, desitgem poder-nos apropar a molts més metges residents. Aquest mateix document ha estat publicat a Diagonal i a Directa

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Deia Rudolf Virchow, metge alemany del segle XIX: “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”. És a dir, tot i el paper fonamental que té el sistema sanitari en l’abordatge agut de moltes malalties, per sobre de tot el que determina la salut de la població (salut pública) són les condicions en què viu: la precarietat en els contractes, la jornada laboral, la seguretat al lloc de treball, el subsidi d’atur i altres serveis de protecció social, l’exposició a agents tòxics, tenir un habitatge digne, l’accés a una alimentació de qualitat i a aigua potable, etc. La crisi capitalista està arrasant les conquestes en el sistema sanitari i la salut pública. La salut dels treballadors està en greu perill.

~ enferma severa de Sensibilidades Químicas Múltiples ha sido ‘desahuciada’

Maria Goretti, empeora! enferma severa de Sensibilidades Químicas Múltiples, ha sido ‘desahuciada’.

URGENTE: La situación de María Goretti, muy enferma y desahuciada, empeora:
http://kaosenlared.net/urgente-la-sit…

María Goretti, enferma severa de Sensibilidades Químicas Múltiples, demasiado enferma para trabajar y sin pensión (así es el Gobierno de la Generalitat de Catalunya), fue desalojada de su piso al no poder pagar el alquiler.
Los servicios sociales de Barcelona le han dado una habitación en una residencia en la que Goretti no debería estar porque los productos de limpieza que se utilizan en los pasillos y WCs, entran por debajo de la puerta y intoxican más a Goretti.
A Goretti, como cualquier enferma severa de SQM, la más mínima cantidad de productos químicos le puede hacer entrar en choc tóxico y matarla.
En el Albergue donde está, no entienden esta enfermedad y lo que están haciendo pone en peligro a Goretti.
Y mientras tanto, todos en Barcelona en campaña electoral y prometiendo de todo, mientras María Goretti se muere por no poder tener lo mínimo, un espacio en el que ella con sus conocimientos de Control Ambiental, puede cuidarse.
Clara Valverde
Presidenta LigaSFC

< Son cecs. Son sords. Seguim per guanyar!

​

La Marea Blanca valora positivament el pronunciament del Parlament instant a aturar el consorci sanitari però n’exigeix la retirada immediata i afirma que seguirà al carrer fins aconseguir-ho

El consorci encara no s’ha aturat. El Parlament insta al Govern a aturar el consorci però CiU fa públic que la setmana vinent traurà a exposició pública els seus estatuts. Cal seguir el carrer per forçar-lo a retirar definitivament.

Davant de la moció que el Parlament ha aprovat avui dijous 19 de març instant al Govern de la Generalitat a aturar el consorci sanitari de Lleida (en el seu punt 3.b) i de la resposta de CiU a aquesta, la Marea Blanca de Ponent i Pirineus volem manifestar que:

~ “Estem guanyant, el consorci no es farà si seguim al carrer”

Aquest és el nostre comunicat. T’animem a fer-te teves les propostes de les assemblees de la Marea!

La Marea Blanca anuncia un nou cicle de lluita per aturar el consorci sanitari definitivament

Coincidint amb l’aniversari de l’inici de la lluita fa públiques dos iniciatives i afirma “que estem guanyant i que aquest consorci no es farà si seguim al carrer”

 

‘Cap vot al consorci’ cridarà a no votar els partits favorables al consorci i ‘Retornem-los-hi la seva propaganda’ proposa retornar els 40.000 díptics que Salut està embustiant.

En un acte a la plaça Ricard Vinyes de Lleida la Marea ha commemorat que avui es compleix un any d’una primera assemblea massiva a les portes de l’Arnau, on més d’un centenar d’usuaris i treballadors acordaven començar la lluita contra el consorci sanitari.

~ 1 any aturant el consorci

1 any aturant el consorci

Dijous farà un any d’una primera assemblea massiva a les portes de l’Arnau. Començàvem una lluita contra el consorci. Que l’ha aturat tres cops. Contra la privatització. Per la sanitat pública. Al carrer.

Dijous a les 18h a Ricard Vinyes (Lleida) volem commemorar-ho, valorar-ho i proposar-te com aturarem el consorci definitivament!

 

 

La patronal vol el consorci. La gent no.

La Marea respon en aquesta carta a Helena Ris, directora general de la patronal d’hospitals privats de Catalunya.

També et convidem a llegir la carta ‘Deixem-nos de confusió amb el consorci i siguem clars’.

Apaga la TV del CAP!​

Salut obliga a difondre anuncis que lloen el consorci sanitari a les televisions dels CAP​. Ells es gasten milers d’euros nostres en propaganda, apaguem-los-hi! +info. Penja el cartell al teu CAP

#DivendresBlanc​

Fa deu mesos que aturem uns minuts els CAP cada setmana, els ‪#‎DivendresBlanc‬, perquè el consorci té una lògica competitiva i economicista i això comportarà la marginació de l’Atenció Primària que ara presten els CAP, potenciant la medicina especialitzada que és més rentable.

Els divendres t’esperem a:

CAP de Tàrrega: 8h

CAP Primer de Maig: 10h

CAP de La Bordeta: 10h

CAP de Cappont: 12h​

21F: Una marea ciutadana va tenyir Lleida de blanc. CiU escolta!

Prop de 3.000 usuaris i treballadors de la sanitat pública van rebutjar el consorci sanitari que CiU vol imposar les properes setmanes. Com en el 26A i el 29N, aturarem el seu consorci. Ara, definitivament. Fotos i crònica

A la nostra pàgina de Facebook i al twitter trobaràs moltes més informacions.

~ Tráiler. La Salud el Negocio de la Vida – Determinantes de la Salud

‘Determinantes de la Salud’ es el último documental del proyecto ‘La Salud el Negocio de la Vida’ realizado por la asociación Solidaritat i Comunicació, SICOM. Un proyecto de periodismo de investigación y preventivo.

SICOM, Solidaritat i Comunicació: http://www.sicom.cat

Se basa en un análisis exhaustivo de la situación de la salud pública: los determinantes de la salud, de las desigualdades sociales, del derecho universal a la sanidad que por causa de las políticas gubernamentales se está perdiendo, de las privatizaciones que benefician a las grandes corporaciones industriales y financieras, de la exclusión que está causando y de la corrupción en el sector de la salud en Cataluña.

Una mirada crítica y profunda sobre un cúmulo de factores que por causa de las decisiones de la Administración y del poder financiero, están reduciendo la esperanza de vida de la mayoría de los ciudadanos.

Director: Frederic Pahisa
Realizadores: Carlos Collazos i Carlos Vera
Producción ejecutiva: Josep Cabayol
Productora: Solidaritat i Comunicació (sicom.cat) y HOW audiovisual & multimèdia (howav.com)