Arxiu de la categoria: SP_ENLLUMENAT

~ Si?? Au va!!

“Una feina pública és un 37% més cara que una de privada”

 

ElMundo26-4-16-216x300El titular que obre aquesta anàlisi està copiat, literal, de la portada de El Mundo d’avui. El diari de Unidad Editorial –que acaba d’anunciar un ERO, el quart des de 2009, en el que s’acomiadaran 220 treballadors- dóna així màxima rellevància a un ampli reportatge que compara la situació de la feina pública amb la privada. L’article esdevé un exemple interessant de l’ús d’un gènere teòricament informatiu i neutral per tal de reforçar uns apriorismes ideològics molt determinats mitjançant el llenguatge i les temàtiques, tant les que es destaquen com les que se silencien.

N’analitzem els punts principals:

El punt de vista: Ja el titular, on es considera que un millor salari o condició laboral com una situació negativa –és «més cara»-, l’articulista pren el punt de vista de l’empresari, que és qui contracta i no el treballador, qui segurament no veurà tan negatiu el fet que es millori el seu sou.

En el cas de la feina pública, s’entén que els contractadors són el conjunt dels contribuents, així que aquesta empatia vers a qui li toca pagar la factura potser tindria més sentit –excepte pels tres milions de treballadors públics, funcionaris o no, que tampoc és un col·lectiu petit precisament. Però tot l’enfocament de l’article dóna a entendre que el «problema» no és la precarització i baixos salaris del sector privat, sinó que el públic no hagi seguit la mateixa tendència en igual intensitat.

L’article promou el recel entre treballadors públics i privats, en centrar-se en la comparació entre la caiguda dels sous en el sector privat i el manteniment relatiu en la feina pública. Però en cap moment compara, per posar un exemple, les variacions dins de cada sector entre directius i polítics d’alt nivell i la base d’assalariats més baixos.

Continua llegint ~ Si?? Au va!!

Anuncis

< Cómo una empresa pública sostiene el modelo de "la ciudad más innovadora del mundo"

Medellín, Colombia, es ejemplo para lugares de todo el planeta en materia de urbanismo social e inclusivo.
El secreto de su éxito es el dinero y la supervisión de los proyectos por parte de EPM, la empresa pública de servicios de la ciudad.
El logo de EPM es habitual en las calles de Medellín.

El logo de EPM es habitual en las calles de Medellín.

Medellín en una de esas ciudades latinoamericanas difíciles. Dos millones y medio de habitantes y subiendo cada día por gente que llega desplazada por la violencia, la pobreza o, simplemente, las ganas de progresar. Una ubicación en un valle bien bonito pero que la constriñe y aprieta impidiéndole el crecimiento y complicándole seriamente la movilidad. Una obsesión muy colombiana por tener y usar el coche todo el rato y para todo aunque la realidad del tráfico diga que casi siempre es la peor idea. Por supuesto, enormes desigualdades. Y, además, toda la herencia de violencia y corrupción del escobarato y el narcotráfico.

Medellín, de hecho, ha sido una de las ciudades latinoamericanas más difíciles y una de las que menos pinta tenía de salir bien parada del siglo XX. Y, sin embargo, en este siglo XXI a Medellín se la conoce por ser la ciudad más innovadora del mundo (en un concurso de The Wall Street Journal y CitiGroup), Premio al Transporte Sostenible, la ciudad mejor para hacer negocios de Suramérica (según la revista Business Destinations) y muchas otras cosas positivas más que demuestran que la ciudad, sus ciudadanos y gobernantes se han sabido reinventar muy bien.

Juegos infantiles y grafitis en lo alto de las escaleras mecánicas de la Comuna 13: innovación social más allá de las infraestructuras

Juegos infantiles y grafitis en lo alto de las escaleras mecánicas de la Comuna 13: innovación social más allá de las infraestructuras

Continua llegint < Cómo una empresa pública sostiene el modelo de "la ciudad más innovadora del mundo"

~ L’Economia del xantatge

~ Formació, Debat, Dinar llarg i més acció

EL MUNICIPALISME, EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Aquest matí, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Lleida, hem celebrat la I Jornada de Formació i Debat en Defensa dels Serveis Públics

Després de l’obertura a càrrec del nostre company Josep Ramon Olarrieta, l’incombustible, compromès i savi ponent José Iglesias (economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa), ha omplert la primera part de l’acte fugint de messianismes amb el seu discurs trencador: “El municipi es l’àmbit per consolidar relacions de propietat no privada en producció i distribució”… “LA COL·LECTIVITAT ENS HEM D’APROPIAR DELS RECURSOS PÚBLICS PER GESTIONAR-LOS, JA!”… “Yo me digo: En mi vida no voy a cambiar el capitalismo, pero él a mi tampoco me cambiará”. També ha remarcat la necessitat de prioritzar la FUNCIÓ  per sobre del PODER. En el torn de preguntes queda clara la necessitat de començar per un mateix per informar amb coherència i efectivitat als demés. Un gran plaer compartir espais de diàleg, de reflexió i de relació amb gent com el José. Gràcies!!!!

20141220_5_BibliotecaPúb

Una breu pausa amb cafès, tes i galetes i cap a la segona part de la jornada. Experiències de lluita local versus la privatització dels serveis públics. Estem en família! Aixo ens serveix per apropar-nos més humanament. Ara estem en cercle! Canviem el discurs però també les formes!!

La Noèlia modera la taula rodona i dona l’entrada al Macià Pelegrí 20141220_8_BibliotecaPubd’Ustec i Marea Groga que es refereix a les lluites en defensa de l’educació i el paper que pot jugar el municipi en l’Educació.

L’Anna Gairí (Adsp, Ustec i treballadora de l’ajuntament): “L’ajuntament de Lleida té un llarg historial de privatitzacions dels serveis públics. La ciutadania no sol mantenim als pocs treballadors i treballadores públics que queden sinó també les pèrdues que l’empresa privada genera”.

La 20141220_4_BibliotecaPúbGemma Casal (Antropòloga, Dones Lleida, Marea Lila, Adsp) manifesta amb agudesa la situació del feminisme tot acompanyant-se d’un piló de dades estadístiques,”fins i tot en els moviments socials el feminisme rep una atenció menor”, “A part de fer-se foto el 25 de novembre la Paeria ha privatitzat el servei i no té pisos d’emergència”.

Joel Jové (regidor de la Cup) ens relata la remunicipalització del Servei d’aigua d’Alfès amb el seu to de veu enèrgic, alegre i divertit: “La clau per defensar els SSPP és informar”, “es privatitza amb nocturnitat i ocultació”.

20141220_3_BibliotecaPúb

“No tenim cap recolzament per treballar i ho fem en pitjors condicions”. Rosa Soria (treballadora social familiar privatitzada)

La Raquel Almazán (Indignats de Cappont, Adsp, Marees) tanca la taula rodona exposant el robatori del mercat del barri per l’empresa privada i l’ajuntament.

Ens tanquen la Biblioteca i anem a dinar acompanyats dels ponents i continuant …  …  … Després d’una llarga sobretaula apropem al molt vital i feliç José al tren, ens acomiadem i ens preparem per a l’acció-denúncia de la privatització de l’enllumenat públic, la nostra última acció de l’any.

20141220_pamflet_enllumenat

Gràcies a totes, ponents i públic, per ajudar-nos a donar una mica més de forma al nostre projecte.

~ Acció denúncia en el Ple de la Paeria

Aquest matí hem tornat a manifestar les nostres denúncies en el Ple de la Paeria, doncs és clar que no ens sentim representades i les mancances de la ciutadania augmenten paral·lelament a la personalitat egoica  dels que es reuneixen, tot compartint un bon grapat de cafès que ves a saber qui paga, avorrint a tots els presents cada final de mes en el ple.

És cert que encara esperem que des de l’opacitat de l’actual Paeria sigui activada la comissió de seguiment promesa en l’audiència pública sobre els serveis públics des del 14 de Gener. És clar que uns contractes sobre uns serveis públics no poden ser mai confidencials. És clar que “totdonihom” ha de poder accedir als controls i memòries que periòdicament s’han de realitzar en tot servei públic.

Continua llegint ~ Acció denúncia en el Ple de la Paeria