Companys/es,
Necessitaríem trobar-nos el major número de persones per poder decidir sobre algunes campanyes urgents. No és molta feina si ens hi posem totes.
Ordre del dia
1.- Campanya contra el TTIP
> Campanya de difusió i convocatòria
> Preparació de la jornada
2.- Campanya per la remunicipalització del servei de subministrament d’aigua.
Una abraçada i salut i alegria
Proyecto de Moneda Social Bangla-Pesa. Will Ruddick / Grassroots Economics
< A LLEIDA existeix lo MarrEco, és una moneda social, ho sabies? >
Falciani (famoso por su lista) propone democratizar los sistemas de pago, existe en internet el BitNation y en España ha habido una explosión de monedas complementarias. El año pasado, sin ir más lejos, nacieron el Henar en Alcalá de Henares o la Canica.
En el caso de las monedas complementarias, en Europa existen ejemplos importantes como el Bristol Pound, pero uno de los más inspiradores está en África, concretamente en Kenia.
El Bangla Pesa es la moneda de un suburbio de Mombasa, la segunda ciudad más grande de Kenia. Se llama Bangla porque el suburbio está tan empobrecido como Bangladesh, y de ahí acuña su nombre. La moneda se inició con un piloto en el año 2013 en la Asociación de Empresarios de Bangla y en la actualidad funciona como un sistema de crédito comercial entre empresas. El diseño de la moneda le da una gran importancia a las relaciones de confianza entre personas, ya que para entrar en la red es necesario estar respaldado por al menos 4 miembros de la red, que actúan como garantes. Un comité revisa la petición y decide sobre la admisión del nuevo miembro o no.
La moneda funciona como un sistema de amortiguación para distintas situaciones: falta de liquidez en circulación, malas cosechas, festividades, etc. El primer año tuvo unos resultados impresionantes: el 83% de las personas usuarias declararon que sus ventas se habían incrementado tras la introducción del Bangla Pesa y que el 22% de sus ventas diarias se estaba llevando a cabo en la moneda complementaria.
www.eldiario.es/desigualdadblog/Bangla-Pesa-moneda-cambiado-barrio-Mombasa
Continua llegint ~ Les monedes socials, una solució pels pobles
Streaming ‘taller ‘sobre coneixement de la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Organitzat per la Pah Vall del Tenes.
Taller obert a tothom: coneixement de la llei 24/2015. Organitzat per la PAH Vall del Tenes i l’Ametlla del Vallès. L’acte és fet el dissabte 30 de gener a les 10h al Centre Cívic de Bigues i Riells.
Intervenen:
– Maria Antònia Castellana, membre de la Comissió ILP.
– Núria Vilarnau, advocada del Col·lectiu Ronda.
– Juanma Ferran, membre de la PAH de Granollers
El taller està moderat per Rafa Garcia, de la PAH Vall del Tenes.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells i la PAH de Granollers.
Des de la Red Agua Pública es subratlla que varies sentències judicials que ja han creat jurisprudència confirmen que el servei de subministrament d’aigua, al ser un bé bàsic gestionat (amb empresa privada o pública) per un monopoli és una “taxa” i no un preu privat. Ho confirma la resolució del recurs de cassació 4091/2013.
¿Quina diferencia hi ha? En el caso de las taxes, no es pot tallar el servei malgrat inpagament.
Des de la Red Agua Pública es diu: “Les empreses públiques s’estan posant les piles gracies al Pacte per l’aigua, mentre que las privades segueixen fent talls del subministrament, per això el lobby té por a evidenciar que existeixen moltes diferències entre el model públic i el privat”… i afegeixen que “FCC investigada per el cas Acuamed sobre comissions i sobrecostos milionaris fa evident la convivència entre els poders i l’oligopoli de la privatització de l’aigua”.
“El lobby de l’aigua no està seguint aqueix mandat jurídic i un cop més està intentant confondre als municipis”.
Jessica Mouzo Quintáns ELPAIS Barcelona
El controvertit projecte de venda de dades sanitàries anònimes per a investigació (VISC+) que va impulsar l’exconseller de Salut Boi Ruiz està més actiu que mai. Encara que el Parlament va acordar frenar-lo l’octubre del 2014 a l’espera d’una jornada participativa —que mai es va dur a terme— amb els actors socials, el VISC+ ha seguit endavant durant els últims mesos. Segons el web de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Mèdiques (AQuAS), que gestiona aquestes dades anonimitzades, Salut ja ha cedit la informació sensible a nou centres d’investigació públics.
Existeix l’anomenada “sol·licitud de rebuig a la reutilització de les dades mèdiques per a la investigació” que ha de lliurar-se, juntament amb una còpia del document nacional d’identitat, a la seu de l’AQuAS.
Continua llegint ~ Salut no va fer cas al Parlament i va cedir dades sanitàries anònimes
Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida 