SERVEI DE L’AIGUA A LLEIDA. ARGUMENTARI CURT

Per descarregar-lo feu clic a:

SERVEI DE L’AIGUA A LLEIDA – Argumentari Curt.pdf

SERVEI DE L’AIGUA A LLEIDA
ASSEMBLEA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE LLEIDA –
ADSP
PREGUNTA: Voleu que el servei d’abastament d’aigua de Lleida sigui gestionat directament per l’Ajuntament?
(Es vota només a la ciutat de Lleida)
RESPOSTA: Sí / No

ARGUMENTARI CURT
INTRODUCCIÓ
Recentment a Lleida s’ha dut a terme la privatització de dos serveis que abans eren gestionats
directament per part de la Paeria, el servei d’enllumenat la xarxa semafòrica. Una onada de
privatitzacions que se sumen a les ja dutes a terme amb anterioritat i que obeeixen, bàsicament, a
la necessitat de sanejar les malparades finances municipals. Un sanejament que es produeix
mitjançant una aportació econòmica al municipi anomenada cànon concessional, que normalment
es paga en dos trams: una part substancial a l’inici i l’altra al llarg de tota la concessió. Un cànon
que s’acaba carregant a la factura trimestral per tal que l’empresa mantingui el seu marge de
benefici industrial.
Així, l’Administració local es desprèn d’uns serveis que considera deficitaris i poc rendibles cedint-
los a l’empresa privada sota diferents règims jurídics, però en tots els casos deixant d’exercir de
manera directa la seva responsabilitat —o, fins i tot, desistint de fer-ho— i deslliurant-se també de
qualsevol obligació sobre la seva plantilla.
Unes privatitzacions que responen a una premissa, instaurada en les darreres dècades, d’un fort
contingut ideològic però emmascarat amb el llenguatge «neutral» de l’economia, que associa
l’Administració pública a quelcom lent, ineficient i els seus treballadors com a poc productius i, per
contra, l’empresa privada com el súmmum de la competitivitat, l’eficiència i la perfecció.
I malgrat tot, després d’uns anys en el que la privatització i la subcontractació han estat els
processos dominants en els serveis públics, resulta cada cop més evident que la tendència
comença a canviar, en especial en el sector municipal, agua i energia incloses.
A pesar de les pressions fiscals, en una sèrie de països europeus entre els que s’inclouen
Alemanya, França i Regne Unit, els municipis comencen a apostar per la remunicipalització enlloc
de la privatització. També en el marc dels Països Catalans, i concretament en el principat, són
diversos els municipis que han escomès municipalitzacions com Arenys de Munt o, més proper a
Lleida, el municipi d’Alfés.
En aquest cas, i dins el debat de la remunicipalització del servei públic, des de l’Assemblea en
Defensa dels Serveis Públics (ADSP) volem posar el focus sobre el sistema d’abastament d’aigua,
un servei que considerem bàsic i que actualment es troba privatitzat. És per això que des de l’ADSP
(que integra diferents col·lectius, organitzacions i persones de la ciutat) impulsem una consulta
perquè els lleidatans i lleidatanes pugin decidir quin règim volen pel servei d’abastament d’aigua,
que retorni a la gestió directa per part de l’Ajuntament o bé que continuï en mans de l’empresa
privada en règim de concessió.

ESTAT A LLEIDA DEL SERVEI D’ABASTAMENT I SANEJAMENT D’AIGUA
Aquest servei es troba gestionat actualment per una unió temporal d’empreses (UTE), i comprèn
el manteniment i explotació de l’abastament d’aigua a la ciutat, així com la gestió de la
depuradora. L’empresa adjudicatària és “Aigües de Lleida”, una UTE formada per Aqualia, Gestión
Integral del Agua SA i Fomento de Construcciones y Contratas SA que des del 1993 te la concessió
per aquest servei. A partir de 1996 s’atorga a la mateixa UTE la gestió de la depuradora i es renova
al 2013 per deu anys més, amb un total de 20 anys.
Després d’haver renovat el contracte amb el mateix concessionari i, arran de l’increment del
cànon d’aigua del 7,2% per part de la Generalitat, l’empresa concessionària ha aplicat un
desproporcionat increment del 35% en el rebut municipal de l’aigua, una pujada que se suma al
35% que ja es va dur a terme l’any passat.
Aquest increment continuat en el preu d’aquest servei bàsic fa evident que, amb la privatització
del servei, s’avantposa mantenir el marge de benefici industrial als fins socials d’aquest servei, en
uns moments especialment difícils per a les economies de moltes famílies lleidatanes.
Aquesta situació s’ha acarnissat amb els talls de subministrament que la Paeria està permetent,
per desenes al mes, a la nostra ciutat i que contravé el dret fonamental a viure amb un mínim
d’aigua, reconegut per un dictamen de l’Assemblea General de Nacions Unides i recolzat per una
recent Resolució del Parlament de Catalunya.
Per part dels treballadors i treballadores, s’han succeït les mobilitzacions i vagues en els darrers
anys per reclamar un salari digne i flexibilitat dels horaris per fer compatible la vida laboral i
familiar. Al mateix temps, també hi ha hagut denúncies sindicals per assetjament laboral al
personal.

RAONS ECONÒMIQUES PER A LA REMUNICIPALITZACIÓ
L’aigua com a servei bàsic, i segons la jurisprudència, és una taxa, no una tarifa. La taxa és un tribut
i el que es recapta en nom d’aquest concepte ha de ser finalista, en contraprestació a la prestació
de l’abastament d’aigua.
El pagament de l’aigua es deriva cap a fórmules privades, preus privats, suposadament de lliure
establiment. Això té un efecte molt pervers:
1. L’Ajuntament directament —i els ciutadans indirectament— han de pagar el benefici de l’empresa
concessionària —legítim en una economia de mercat— i, a banda, l’Ajuntament també procura
obtenir-ne un benefici que és absolutament il·legal.
A banda, l’empresa, per tal de mantenir el seu benefici industrial, redueix al mínim les inversions
de manteniment o de renovació.
Una qüestió és evident, en un servei públic privatitzat la consecució d’un benefici industrial estarà
al capdavant de les prioritats.

RAONS SOCIALS I DE TRANSPARÈNCIA PER A LA REMUNICIPALITZACIÓ
La privatització de serveis públics (i entre ells el de l’abastament de l’aigua) que l’Ajuntament de
Lleida l’ha dut a terme suposa, de fet, una menor transparència en el seu funcionament, una visió
estrictament econòmica en el desenvolupament de les tasques que li són pròpies, oblidant-se de
la responsabilitat social, i una precarietat de les condicions de treball dels seus empleats, a banda
d’un marge de benefici industrial que, d’una altra manera, es retindria en les arques municipals.
Entenem que avançar cap a una municipalització plena d’aquest servei que actualment
l’Ajuntament de Lleida ofereix en règim de concessió, implica un control absolut de l’Ajuntament
sobre els preus que s’apliquen —i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió
social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels ingressos)—, la
desaparició del benefici industrial que reverteix, per una part, en majors ingressos municipals i,
per una altra, en unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen.

EXEMPLES DE REMUNICIPALITZACIONS
Actualment, com ja hem esmentat anteriorment, existeix una tendència a nivell europeu,
d’apostar per la remunicipalització del servei de l’aigua. Així a França, la remunicipalizació del
Servei d’Abastament d’aigua, la va encapçalar la decisió al 2010 de l’ajuntament de París de
substituir les companyies privades per un servei municipal de l’aigua. La ciutat va estalviar al
voltant de 35 milions el primer any i es va aconseguir reduir la tarifa un 8%. Actualment algunes
concessions estan expirant, i més de 40 ciutats, entre elles ciutats importants com Bordeus o
Brest, estan seguint l’exemple de París i han decidit remunicipalitzar aquest servei.
A Hongria, s’ha remunicipalizat l’aigua a la ciutat de Pecs, i a la seva capital, Budapest, a finals de
maig de 2012, l’Assemblea de la ciutat va aprovar la compra de la participació minoritària de la
central depuradora de Budapest i dels drets de gestió, que acaba l’actual contracte abans de la
seva data d’acabament legal el 2022. Així, el servei s’ha convertit en una propietat que és
pràcticament el 100% propietat dels governs locals.
A Alemanya, és significatiu el cas de Berlín, on recentment també s’ha rescatat la gestió de l’aigua,
seguint el camí dels més de 170 municipis que des de 2007 han remunicipalitzat aquest servei o
l’electricitat. També en el referèndum constitucional de 2011 els italians es van oposar a la
privatització de la gestió de l’aigua, cosa que ja estableix la constitució holandesa.
En els Països Catalans el darrer exemple el tenim molt proper, a Lleida. L’Ajuntament d’Alfés,
després d’un llarg procés negociador, va trencar el gener d’aquest any amb l’empresa Aigües de
Catalunya que era qui s’encarregava de la gestió de l’aigua al municipi i va aprovar la
municipalització de l’aigua.

PER QUÈ HEM DE REMUNICIPALITZAR EL SERVEI D’ABASTAMENT DE L’AIGUA
Un dels primers efectes de la remunicipalització és permetre uns serveis públics orientats cap a les
necessitats de la població i no pas com a àmbit d’acumulació o obtenció de beneficis per part del
capital. Les possibilitats que ens donaria a curt termini la remunicipalització són enormes i ens
podrien ocupar pàgines senceres. D’entre les possibilitats més evidents o que se’ns revelen
ràpidament tenim:
• Generació d’ocupació estable de qualitat en els serveis corresponents.
• Possibilitat real d’aplicació directa de polítiques socials en les tarifes que es fixessin.
Exemples: no cobrar els serveis de subministrament d’aigua en el cas dels aturats,
escoles bressol gratuïtes per a treballadors, etc.
• Si examinem les actuals prestacions socials, per altra banda cada cop més exigües, ens
adonarem que, pel que fa als subministraments bàsics (aigua, llum…) no deixen de ser
subvencions que permeten als receptors continuar essent clients d’empreses abans
públiques.
• Modulació de les tarifes i planificació de les inversions basades en criteris ecològics.
• Modulació de les tarifes en funció de si s’obté plusvàlua o no d’aquell servei. Exemple:
cobrar l’aigua més cara en el cas de bars o restaurants que a les llars amb igualtat de
consum.
La qualitat dels serveis que presta l’Administració té a veure amb la responsabilitat, la
transparència i el compromís en la gestió pública, així com amb la garantia de la regularitat i
continuïtat. Cal mantenir els serveis bàsics en mans públiques per tal d’assegurar que els criteris
sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés i vocació del servei a la
ciutadania, i que no seran criteris merament mercantilistes o economicistes.
La recuperació de la gestió pública permet també un major control ciutadà mitjançant nous espais
que faciliten la transparència i la participació dels diversos sectors socials, permeten la recuperació
del coneixement de la pròpia xarxa i per tant es poden tenir més clares, des de l’administració, les
necessitats reals d’inversió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

ENTITATS, COL.LECTIUS, CIUTADANES I CIUTADANS DE LLEIDA EN DEFENSA DELS SEUS SERVEIS PÚBLICS

%d bloggers like this: