~ El TTP que ja funciona: Monsanto demanda judicialment al govern de Califòrnia

24 de Gener de 2016. SOM LO QUE SEMBREM http://www.somloquesembrem.org/2016/01/el-ttip-que-ja-funciona-monsanto-demanda-judicialment-al-govern-de-california/#.VqX7zl7U6tF

Monsanto, principal productora a tot el món d’herbicides amb glifosat comercialitzats amb el nom de Roundup i que a l’any 2015 li van donar uns ingressos de 4800 milions de dòlars, ha presentat una demanda judicial contra l’oficina d’avaluació de riscs ambientals per la salut (OEHHA) de l’estat de Califòrnia i contra el seu director per haver iniciat el procés  per a declarar el glifosat com a cancerigen.

Aquest procés, que es va iniciar al setembre de 2015 i que encara està pendent de la resolució final, es basa en la declaració que va fer l’OMS del glifosat com a “probable cancerigen”[i] i implicaria, en el cas d’una declaració afirmativa final, que els productes que continguin aquest herbicida haurien de senyalar clarament el seu caràcter tòxic.[ii]

En una magnífica demostració de cinisme, Monsanto al·lega a la seva demanda que l’OMS és una organisme “estranger no-escollit i no-democràtic”. Bé, doncs, aquests tipus de demandes és el que ens trobarem cada dia si finalment s’aproven els tractats de lliure comerç que la UE negocia amb Canadà[iii] i amb els Estats Units[iv].

________

Anuncis

~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE

El texto consolidado del denominado CETA incluye el saneamiento o el tratamiento de aguas residuales como áreas negociables

La Comisión Europea asegura que estos servicios están excluidos de cualquier intercambio comercial, pero Alemania incluye una cláusula en el texto que prohíbe expresamente que sean utilizados como moneda de cambio

Pablo Garcia. eldiario.es

El TTIP es el tratado de libre comercio más conocido que se negocia en estos momentos en la UE, pero hay otros como el trascendental y ya firmado Acuerdo Trans-Pacífico (TPP) que incluye a 12 países (entre ellos EEUU, México, Australia, Japón…) o el acuerdo de servicios TiSA (siempre por sus siglas en inglés) que incorpora un crisol de países (23 en total, entre ellos la UE y EEUU) sin ningún criterio geográfico. Y en esta amalgama de negociaciones hay un acuerdo que encara su recta final y que por el momento pasa desapercibido: el de la UE y Canadá, conocido como CETA, y cuyas contradicciones empiezan a aflorar.

Varios colectivos en defensa del agua aseguran que el tratado cuestiona este recurso como bien público al incluir el tratamiento de aguas residuales y el saneamiento del agua entre los bienes susceptibles de ser negociados. Más adelante establece una exclusión para la “colección, purificación y distribución del agua”. Una exclusión que no convenció en su momento a Alemania, pues Berlín ha introducido una cláusula protegiendo sus servicios de “aguas residuales, trituración de desechos y servicios de saneamiento”.

Continua llegint ~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE

~ Èxit d’assistència, de participació i de crítica al TTIP per J.M.Busqueta

El camarada Àlex Sàrrega presentant al company Josep Manel Busqueta a la sala del Col·legi de l’Advocacia de Lleida plena a vessar.

L’Àlex ha demanat de manera reiterada el fer difusió dels perills d’aquest tractat i Busqueta ha fet una molt clara exposició crítica.
20160120 TTIP al ICAL

Una lliçó magistral per a transmetre d’on ve la lògica que es concreta amb el tractat del TTIP, el què representa en l’actualitat i cap a quin escenari inhòspit ens pot portar. Ara bé, també ens ha posat sobre la taula que l’imminent problema no és tant el TTIP, que també, sinó el CETA, el tractat ja signat entre la UE i el Canadà i que es vol ratificar en el transcurs d’aquest any. La voracitat del capitalisme en estat pur ens ataca i ens deixa sense drets i sense justícia ni social ni moral.

L’Àlex Sàrraga, històric militant de les terres de Ponent ha presentat la Xerrada organitzada per: Lleida Social, Procés Constituent Segrià i Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.

20160120 TTIP Busqueta

L’estimat Josep Manel Busqueta, que porta una vintena d’anys fent xerrades d’economia crítica i difonent els perills del capitalisme i el neoliberalisme que retallen de manera molt greu els drets socials i la democràcia, ens ha cedir aquest parell d’articles seus que us podeu descarregar en pdf:

Algú ha vist la democràcia

TTIP i Sobirania Econòmica

També us podeu baixar la presentació: J.M.Busqueta. TTIP

I aquí va l’audiovisual integre d’aquesta xerrada penjat a la xarxa:

~ Cinc ajuntaments de Lleida ja aposten per remunicipalitzar l’aigua

x. Santesmasses

L’ajuntament de Puigverd d’Agramunt ha remunicipalitzat després de quinze anys el servei de l’aigua per evitar una pujada del preu. Segons l’alcalde, Joan Eroles, la posada en marxa del canal Segarra-Garrigues ha portat a una reducció important del consum d’aigua municipal, per la qual cosa l’empresa responsable del servei va presentar una adequació pal·liativa del preu per compensar la baixada. El cost de l’aigua a Puigverd ascendeix a 42.000 euros anuals. Segons Eroles, el consistori ha pogut revertir el servei perquè “no tenim deutes pendents amb l’empresa”. A més, la població està equipada amb un nou dipòsit i té una conducció de reserva d’aigua que prové d’Agramunt, que evita que hagi de pagar pels tancaments del canal d’Urgell. L’alcalde va dir que, després de quinze anys de servei, desconeix el preu real de l’aigua, però està convençut que en els pròxims anys es podria rebaixar. De la feina s’ocuparà un operari municipal i es contractaran serveis puntuals amb altres operaris per a tasques de paleteria o d’electricitat. La facturació l’assumirà el mateix consistori.

Puigverd d’Agramunt serà, d’aquesta manera, el quart municipi de Lleida a recuperar la gestió pública de l’aigua, després d’Alfés, Torrefarrera i Vilagrassa, i se’ls unirà pròximament Bellpuig. A Vilagrassa, el conveni amb l’empresa Sorea finalitzava el 31 de desembre, després de deu anys, mentre que l’ajuntament de Bellpuig va aprovar una moció de la CUP per estudiar la remunicipalització del servei d’abastament de l’aigua. De moment, s’ha aprovat una pròrroga d’un any de la concessió amb Sorea, que finalitzava el passat 31 de desembre, per tal d’estudiar la viabilitat de la proposta.

http://www.lleida.com/noticia/cinc-ajuntaments-de-lleida-ja-aposten-remunicipalitzar-laigua

~ El 20 de Gener Xerrada-Col·loqui sobre el TTIP

Benvolguts i benvolgudes,

Després d’aconseguir que Lleida es declarés municipi lliure del Tractat Transatlàntic de Comerç (TTIP), des de Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’ADSP continuem amb la campanya per informar, i sobretot denunciar davant la ciutadania aquest despropòsit neoliberal, un tractat signat entre les elits dels EEUU i la UE per posar en mans de les grans multinacionals el poder absolut i el control de les polítiques econòmiques perdent les nacions tota la seva sobirania.

Per parlar sobre això, tindrem al Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i ex-diputat al Parlament de Catalunya que ens explicarà què representa aquest tractat. L’acte serà presentat per Alexandre de Sàrrega, advocat i president de l’associació de Juristes Demòcrates.

L’acte tindrà lloc el proper dimecres dia 20 de gener a les 19h al Col·legi de l’Advocacia de Lleida (Plaça Sant Joan, nº 6-8, 1er, Lleida)

Us hi esperem! Us agrairíem que en féssiu difusió!

Salut i gràcies!

Busqueta TTIP
Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)

~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

Sentit de país

Sentit de país ha de voler dir sentir el país que no ha sentit mai ningú: les 300.000 persones que no paguen els medicaments perquè no tenen com pagar-los

Montse Santolino

https://directa.cat/sentit-de-pais

Entre el procés, la congestió nasal i el postnadal, el cap com un timbal. Recordo com un malson una febrada que vaig passar a Cuba sentint un discurs interminable de Fidel Castro de fons i, ara, fa dos dies que estic igual amb en Mas. I el meu editor collant-me per acabar una columna que sap que ningú no llegirà perquè aquest dilluns no obre setmana, sinó legislatura. La legislatura. La imprevista. La definitiva. In extremis. Fugida endavant. Desori. Desgast intel·lectual de campionat d’escacs, intentar entendre totes les posicions. I molts dubtes que siguem un poble tan madur. Massa concepte trampa, massa fetitxe embussant els cervells. Quin és el país real? El de les boniques escenografies d’unitat teletubbi o el de la tuitpolítica masclista, racista i enverinada? Potser d’aquí a cinquanta anys s’entén, però, avui, tot és molt raru. Sobretot perquè un acord que no acaba de convèncer ningú no sembla una bona base per eixamplar cap base. I els desconnectats de la desconnexió són legió. El meu barri en va ple i fer cua al CAP ajuda força a entendre-ho.

No hi ha res com estar malalta per aterrar les anàlisis polítiques. Salvador Cardús, tan intel·lectual i tan orgànic, diu que l’han operat a la pública i que tot molt bé. Que no ha vist les retallades per enlloc. Quina sort i quina coincidència tan entranyable amb Boi Ruiz, que no fa ni quinze dies va presentar –tot cofoi– els resultats d’un informe sobre els efectes de la crisi en la salut i deia el mateix: que cap causa-efecte, que estem millor que mai i que el nostre sistema de salut està com un roure. Només –petit problema– ha empitjorat la salut de la població més vulnerable. Les 300.000 persones amb menys renda, els exempts de copagament dels medicaments, presenten pitjors indicadors de salut autopercebuda. La gent amb rendes d’integració social i pensions no contributives i els aturats sense subsidi van més al metge, fan més ingressos hospitalaris i visiten més els centres de salut mental. Salut admet, a més, que un 21% de la població està per sota el llindar de la pobresa i que aquesta part de la població fa més ús dels serveis de salut. Tant diferent la vida –i la mort– d’aquest vint-i-u per cent. Continua llegint ~ Boi Ruiz i Felip Puig, Barcelona Medical Destination i la Sanitat Pública

~ El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

https://focap.wordpress.com/2016/01/11/el-sistema-sanitari-la-salut-i-la-malaltia-una-questio-de-classe/

Posted by

En Daniel Martínez García,  R1 de Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat, ens envia un article sobre sistemes sanitaris, retallades i determinants socials de la salut, del que ens fem ressó. Benvingut un R1 a l’espai del FoCAP, desitgem poder-nos apropar a molts més metges residents. Aquest mateix document ha estat publicat a Diagonal i a Directa

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Deia Rudolf Virchow, metge alemany del segle XIX: “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”. És a dir, tot i el paper fonamental que té el sistema sanitari en l’abordatge agut de moltes malalties, per sobre de tot el que determina la salut de la població (salut pública) són les condicions en què viu: la precarietat en els contractes, la jornada laboral, la seguretat al lloc de treball, el subsidi d’atur i altres serveis de protecció social, l’exposició a agents tòxics, tenir un habitatge digne, l’accés a una alimentació de qualitat i a aigua potable, etc. La crisi capitalista està arrasant les conquestes en el sistema sanitari i la salut pública. La salut dels treballadors està en greu perill.

Continua llegint ~ El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Vilagrassa també recupera la gestió del servei d’aigua

SEGREcom

L’ajuntament de Vilagrassa ha decidit gestionar de forma directa el servei d’aigua potable. Aquest és el tercer municipi lleidatà a remunicipalitzar el servei, després d’Alfés i Torrefarrera. L’alcalde, Jordi Serés, va explicar que el conveni amb l’empresa Sorea va finalitzar el 31 de desembre, després de deu anys, i ara “disposem d’unes instal·lacions prou correctes, així com d’un equip preparat” per poder recuperar la gestió. L’alcalde no va poder avançar quant estalviarà l’ajuntament amb la remunicipalització, però va assegurar que “farem noves inversions”. Per a l’any 2016, hi ha projectat construir una planta potabilitzadora, en vista que el projecte de la planta de Ratera està encallat i “el nostre objectiu és donar el millor servei possible als nostres veïns”. En aquest sentit, l’alcalde va indicar que el personal de la brigada municipal i, en casos excepcionals, empreses especialitzades es faran càrrec del servei. Així mateix, un altre municipi de l’Urgell que està estudiant remunicipalitzar el servei d’aigua és Bellpuig, arran d’una petició de la CUP, a l’oposició.

http://www.lleida.com/noticia/vilagrassa-tambe-recupera-la-gestio-del-servei-daigua