~ Eurodiputada llegeix textes d’agricultura al TTIP

Una eurodiputada de Podemos, tras leer textos sobre agricultura en el TTIP: “Es lo que esperaba o peor”

“Si se aprueba este tratado se estará vendiendo nuestro campo y nuestra riqueza al mejor postor”, asegura la europarlamentaria Estefanía Torres, que este martes ha accedido por primera vez a la ‘cámara secreta’ en la que los diputados pueden leer algunos documentos del tratado. Siempre, tras firmar el compromiso de no divulgar detalles sobre los textos.

http://www.publico.es/internacional/eurodiputada-leer-textos-agricultura-ttip.html

I més informació a:

• La UE sólo deja a cada eurodiputado ver dos horas el texto del tratado con Washington
• Bruselas ignora las críticas y calca los tribunales privados del TTIP para su acuerdo con Canadá
• Un eurodiputado de Podemos, tras acceder a los documentos del TTIP: “Todas las sospechas son ciertas”
• Villarejo y Lola Sánchez piden a los jueces que se pronuncien sobre el blindaje a las empresas del TTIP
• Melinda St. Louis: “Con el TTIP, el sur de EEUU podría convertirse en el nuevo México”

~ Un manual totalment vigent sobre el TTIP

TTIP – Ataque encubierto a la democracia y a la regulación.

Manual para principiantes sobre “cooperación normativa”

November 27th 2014 International trade

La propuesta de la Comisión Europea sobre “cooperación normativa” supone una amenaza para las regulaciones que protegen nuestra salud, bienestar y el medio ambiente – y para la democracia.

Lee el manual para principiantes de Corporate Europe Observatory, LobbyControl y Amigos de la Tierra Europa.

~ TTIP: Un paradís per als “lobbies” corporatius

L’Observatori Corporatiu Europeu ha publicat una sèrie d’infografies sobre l’activitat dels <lobbies> corporatius al TTIP

• Previous
• Next

International trade

Attached files:

data-ttip-lobbying-dg_trade.xls

data-ttip-lobbying-malmstroem.xls

~ Es tracta com una tarifa i ha de ser una taxa

La Paeria ha de compensar Aigües de Lleida si no apuja la tarifa als usuaris un 17%

SEGREcom

La pròrroga del contracte de la concessió del servei d’aigües a Aigües de Lleida per part de la Paeria, firmada el 2012, establia que la tarifa municipal havia d’augmentar un 12 per cent el 2015 i un 5% el 2016 (en tots dos casos més l’IPC), i obligava l’ajuntament a compensar la concessionària en el cas de no fer efectiva aquesta pujada, com ha passat de moment. Aquests increments se sumaven al de més del 60% ja aplicat entre el 2013 i el 2014, també tal com està fixat en aquest contracte, aprovat pel ple el juliol del 2012 amb els vots a favor del PSC (llavors amb majoria absoluta) i les abstencions de CiU i PP.

El document de la pròrroga inclou un cronograma de pujades de la tarifa durant els quatre primers anys, que a més de les esmentades per al 2015 i el 2016 eren del 38% i del 27% més l’IPC per al 2013 i el 2014, respectivament.

A partir del 2017, ja no preveu augments lineals, sinó que la tarifa ha de calcular-se en funció d’una complexa fórmula. I una altra de les clàusules estableix “un règim de compensació al concessionari per incompliment de l’ajuntament de l’obligació de modificar les tarifes per causes atribuïbles a aquest”.

~ Comunicat en suport de la PAH Lleida

~ TTIP-TISA-CETA, les grans amenaces. Dijous 17 Març

~ Les monedes socials, una solució pels pobles

Proyecto de Moneda Social Bangla-Pesa.  Will Ruddick / Grassroots Economics

< A LLEIDA existeix lo MarrEco, és una moneda social, ho sabies? >

El Bangla-Pesa: la moneda que ha cambiado la vida a un barrio de Mombasa

Hasta ahora, cuando pensábamos en dinero, nos venían a la cabeza las monedas, los billetes y a algunos, las tarjetas de crédito, sin embargo, el dinero últimamente está cambiando de forma

Genoveva López.- Miembro de Economías Bioregionales, Qoin y el Salmón Contracorriente

Falciani (famoso por su lista) propone democratizar los sistemas de pago, existe en internet el BitNation y en España ha habido una explosión de monedas complementarias. El año pasado, sin ir más lejos, nacieron el Henar en Alcalá de Henares o la Canica.

En el caso de las monedas complementarias, en Europa existen ejemplos importantes como el Bristol Pound, pero uno de los más inspiradores está en África, concretamente en Kenia.

El Bangla Pesa es la moneda de un suburbio de Mombasa, la segunda ciudad más grande de Kenia. Se llama Bangla porque el suburbio está tan empobrecido como Bangladesh, y de ahí acuña su nombre. La moneda se inició con un piloto en el año 2013 en la Asociación de Empresarios de Bangla y en la actualidad funciona como un sistema de crédito comercial entre empresas. El diseño de la moneda le da una gran importancia a las relaciones de confianza entre personas, ya que para entrar en la red es necesario estar respaldado por al menos 4 miembros de la red, que actúan como garantes. Un comité revisa la petición y decide sobre la admisión del nuevo miembro o no.

La moneda funciona como un sistema de amortiguación para distintas situaciones: falta de liquidez en circulación, malas cosechas, festividades, etc. El primer año tuvo unos resultados impresionantes: el 83% de las personas usuarias declararon que sus ventas se habían incrementado tras la introducción del Bangla Pesa y que el 22% de sus ventas diarias se estaba llevando a cabo en la moneda complementaria.

www.eldiario.es/desigualdadblog/Bangla-Pesa-moneda-cambiado-barrio-Mombasa

~ Talls d’aigua per inpagament son il·legals

Los cortes de agua por impago son ilegales

Una sentencia del Tribunal Supremo de noviembre de 2015 confirma que el servicio de agua es una tasa, no una tarifa, por lo que el corte del servicio es ilegal. Desde la Red Agua Pública denuncian que las empresas adjudicatarias no están aplicando el mandato judicial y reclaman que éstas financien un fondo de acción social.

https://www.diagonalperiodico.net/global/29178-cortes-agua-por-impago-son-ilegales.html

Des de la Red Agua Pública es subratlla que varies sentències judicials que ja han creat jurisprudència confirmen que el servei de subministrament d’aigua, al ser un bé bàsic gestionat (amb empresa privada o pública) per un monopoli és una “taxa” i no un preu privat. Ho confirma la resolució del recurs de cassació 4091/2013.

¿Quina diferencia hi ha? En el caso de las taxes, no es pot tallar el servei malgrat inpagament.

Des de la Red Agua Pública es diu: “Les empreses públiques s’estan posant les piles gracies al Pacte per l’aigua, mentre que las privades segueixen fent talls del subministrament, per això el lobby té por a evidenciar que existeixen moltes diferències entre el model públic i el privat”… i afegeixen que “FCC investigada per el cas Acuamed sobre comissions i sobrecostos milionaris fa evident la convivència entre els poders i l’oligopoli de la privatització de l’aigua”.

“El lobby de l’aigua no està seguint aqueix mandat jurídic i un cop més està intentant confondre als municipis”.

Dimiteix un dels homes forts de Soraya Sáenz de Santamaría pel cas Acuamed: http://www.ara.cat/societat/dimiteix-Federico-Ramos_de_Armas_0_1508849228.html

~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE

El texto consolidado del denominado CETA incluye el saneamiento o el tratamiento de aguas residuales como áreas negociables

La Comisión Europea asegura que estos servicios están excluidos de cualquier intercambio comercial, pero Alemania incluye una cláusula en el texto que prohíbe expresamente que sean utilizados como moneda de cambio

Pablo Garcia. eldiario.es

El TTIP es el tratado de libre comercio más conocido que se negocia en estos momentos en la UE, pero hay otros como el trascendental y ya firmado Acuerdo Trans-Pacífico (TPP) que incluye a 12 países (entre ellos EEUU, México, Australia, Japón…) o el acuerdo de servicios TiSA (siempre por sus siglas en inglés) que incorpora un crisol de países (23 en total, entre ellos la UE y EEUU) sin ningún criterio geográfico. Y en esta amalgama de negociaciones hay un acuerdo que encara su recta final y que por el momento pasa desapercibido: el de la UE y Canadá, conocido como CETA, y cuyas contradicciones empiezan a aflorar.

Varios colectivos en defensa del agua aseguran que el tratado cuestiona este recurso como bien público al incluir el tratamiento de aguas residuales y el saneamiento del agua entre los bienes susceptibles de ser negociados. Más adelante establece una exclusión para la “colección, purificación y distribución del agua”. Una exclusión que no convenció en su momento a Alemania, pues Berlín ha introducido una cláusula protegiendo sus servicios de “aguas residuales, trituración de desechos y servicios de saneamiento”.

~ Èxit d’assistència, de participació i de crítica al TTIP per J.M.Busqueta

El camarada Àlex Sàrrega presentant al company Josep Manel Busqueta a la sala del Col·legi de l’Advocacia de Lleida plena a vessar.

L’Àlex ha demanat de manera reiterada el fer difusió dels perills d’aquest tractat i Busqueta ha fet una molt clara exposició crítica.

Una lliçó magistral per a transmetre d’on ve la lògica que es concreta amb el tractat del TTIP, el què representa en l’actualitat i cap a quin escenari inhòspit ens pot portar. Ara bé, també ens ha posat sobre la taula que l’imminent problema no és tant el TTIP, que també, sinó el CETA, el tractat ja signat entre la UE i el Canadà i que es vol ratificar en el transcurs d’aquest any. La voracitat del capitalisme en estat pur ens ataca i ens deixa sense drets i sense justícia ni social ni moral.

L’Àlex Sàrraga, històric militant de les terres de Ponent ha presentat la Xerrada organitzada per: Lleida Social, Procés Constituent Segrià i Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.

L’estimat Josep Manel Busqueta, que porta una vintena d’anys fent xerrades d’economia crítica i difonent els perills del capitalisme i el neoliberalisme que retallen de manera molt greu els drets socials i la democràcia, ens ha cedir aquest parell d’articles seus que us podeu descarregar en pdf:

Algú ha vist la democràcia

TTIP i Sobirania Econòmica

També us podeu baixar la presentació: J.M.Busqueta. TTIP

I aquí va l’audiovisual integre d’aquesta xerrada penjat a la xarxa:

~ El 20 de Gener Xerrada-Col·loqui sobre el TTIP

Benvolguts i benvolgudes,

Després d’aconseguir que Lleida es declarés municipi lliure del Tractat Transatlàntic de Comerç (TTIP), des de Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’ADSP continuem amb la campanya per informar, i sobretot denunciar davant la ciutadania aquest despropòsit neoliberal, un tractat signat entre les elits dels EEUU i la UE per posar en mans de les grans multinacionals el poder absolut i el control de les polítiques econòmiques perdent les nacions tota la seva sobirania.

Per parlar sobre això, tindrem al Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i ex-diputat al Parlament de Catalunya que ens explicarà què representa aquest tractat. L’acte serà presentat per Alexandre de Sàrrega, advocat i president de l’associació de Juristes Demòcrates.

L’acte tindrà lloc el proper dimecres dia 20 de gener a les 19h al Col·legi de l’Advocacia de Lleida (Plaça Sant Joan, nº 6-8, 1er, Lleida)

Us hi esperem! Us agrairíem que en féssiu difusió!

Salut i gràcies!

Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)

Facebook: https://www.facebook.com/pages/Assemblea-en-Defensa-dels-Serveis-P%C3%BAblics/662248813833268

Twitter: @serveis_publics    (https://twitter.com/Serveis_Publics )
Blog: https://serveispublicslleida.wordpress.com/

Cervera i Lleida, les capitals amb l’aigua més cara, i Sort i Vielha tenen la més econòmica

SEGREcom

La factura de l’aigua ha tornat a encarir-se una mitjana d’un 4% en els principals municipis de Lleida aquest any, segons va informar ahir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va publicar els preus del subministrament d’aigua de boca (per a un consum mitjà de 12 metres cúbics sense IVA) a les capitals de comarca i els municipis de més de 5.000 habitants de la província. Segons aquestes dades, Cervera, Lleida i les Borges Blanques han repetit com les capitals lleidatanes amb el metre cúbic (m3) més car de la província, arribant fins als 2,179 euros en el cas de la capital de la Segarra, la qual cosa ha implicat un increment del 9,08% respecte al preu de l’any 2014 (1,981€/m3). El seu alcalde, Ramon Royes, va remarcar, no obstant, que l’ajuntament “no ha tocat” el preu de l’aigua, que depèn del consistori des de l’any 2011, per la qual cosa va atribuir aquest encariment a decisions de l’ACA.

L’ACA, tanmateix, va precisar que aquests preus podien no coincidir amb el preu finalment repercutit a l’abonat, ja que es tracta dels preus màxims autoritzats. No obstant, totes les tarifes corresponents a municipis de Lleida s’han anotat increments, arribant a conformar un preu mitjà d’1,951 €/m3 a la província (IVA inclòs), el segon més elevat de Catalunya, solament darrere del que es va registrar a Barcelona (2,613). Lleida tenia un preu mitjà un 30% més barat el 2012 (1,364 €/m3), el més barat de Catalunya amb diferència. El 2014 va ser d’1,887 €/m3. En el costat oposat, Vielha, Sort i el Pont de Suert van ser les capitals de comarca amb el preu de l’aigua més econòmic, encara que en aquests tres casos hi va haver un increment del 4,77% respecte als preus que la mateixa ACA va publicar per a l’any 2014. La portada d’aigua de la Mancomunitat de Pinyana fins a Lleida ciutat així com a una vintena de municipis ha comportat bona part d’aquests augments del preu de l’aigua dels últims anys, ja que els abonats han començat a veure repercutida a les factures la milionària inversió a la xarxa d’abastament. A més, també ha anat augmentant el cànon de la Generalitat, que el 2015 ha representat un 32,54% del rebut de l’aigua, davant del 48,21% de pes que té el consum.

http://www.lleida.com/noticia/cervera-i-lleida-les-capitals-amb-laigua-mes-cara-i-sort-i-vielha-tenen-la-mes-economica

~ Moció al Ple de la Paeria per a declarar Lleida contraria al TTIP

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

D’acord amb l’article 97.2 del Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, els col·lectius Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP) presentem, per a la seva discussió i aprovació, la MOCIÓ relativa a la Declaració de Municipi contrari a l’aplicació de l‘Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), atenent la següent fonamentació:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al 2013, la Comissió Europea va rebre el mandat dels estats membres de la Unió Europea –UE- de negociar amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) el Tractat Transatlàntic del Comerç i de la Inversió, ATCI, més conegut per les seves sigles en anglès com a TTIP, o com Acord Transatlàntic de Lliure Comerç –TAFTA-, amb la finalitat d’incrementar el comerç entre la Unió Europea i els EUA, suprimint els aranzels, les barreres burocràtiques i regulatòries, suposadament no aranzelàries, i amb l’objectiu de crear ocupació, creixement econòmic i millorar la competitivitat.

D’aleshores ençà, la UE i els EEUU estan negociant en secret, porten ja onze rondes de negociacions¹, amb un intolerable dèficit de transparència i sense cap mena de control per part de la ciutadania i, sobretot, dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu). Tal i com diu la Comissió Europea “un tractat de comerç que s’està negociant amb els Estats Units amb l’objectiu d’eliminar els obstacles comercials (en una àmplia gamma de sectors econòmics) per facilitar la compra venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Per aconseguir-ho el TTIP proposa eliminar la regulació innecessària i les barreres burocràtiques.

Aquest acord tal i com s’està negociant, en la més absoluta opacitat, representa un seriós perill per a la democràcia i la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i de salut, anteposant l’interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) a l’interès general.