~ Moció al Ple de la Paeria per a declarar Lleida contraria al TTIP

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

D’acord amb l’article 97.2 del Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, els col·lectius Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP) presentem, per a la seva discussió i aprovació, la MOCIÓ relativa a la Declaració de Municipi contrari a l’aplicació de l‘Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), atenent la següent fonamentació:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al 2013, la Comissió Europea va rebre el mandat dels estats membres de la Unió Europea –UE- de negociar amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) el Tractat Transatlàntic del Comerç i de la Inversió, ATCI, més conegut per les seves sigles en anglès com a TTIP, o com Acord Transatlàntic de Lliure Comerç –TAFTA-, amb la finalitat d’incrementar el comerç entre la Unió Europea i els EUA, suprimint els aranzels, les barreres burocràtiques i regulatòries, suposadament no aranzelàries, i amb l’objectiu de crear ocupació, creixement econòmic i millorar la competitivitat.

D’aleshores ençà, la UE i els EEUU estan negociant en secret, porten ja onze rondes de negociacions1, amb un intolerable dèficit de transparència i sense cap mena de control per part de la ciutadania i, sobretot, dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu). Tal i com diu la Comissió Europea “un tractat de comerç que s’està negociant amb els Estats Units amb l’objectiu d’eliminar els obstacles comercials (en una àmplia gamma de sectors econòmics) per facilitar la compra venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Per aconseguir-ho el TTIP proposa eliminar la regulació innecessària i les barreres burocràtiques.

Aquest acord tal i com s’està negociant, en la més absoluta opacitat, representa un seriós perill per a la democràcia i la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i de salut, anteposant l’interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) a l’interès general.

Aquesta eliminació de la regulació innecessària i les barreres burocràtiques, tal i com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i americans, ja que les regulacions que protegeixen el consumidor, els treballadors i el medi ambient s’enfronten als beneficis de les corporacions. D’aquesta manera, i sota aquest principi, s’acabaria amb el “principi de precaució” (davant del dubte l’empresa ha de demostrar que el producte no és nociu per a la salut humana) vigent a Europa que regula la legislació sobre alimentació i els drets dels consumidors europeus i serà substituït pel “principi de reconeixement mutu” (per prohibir un producte el govern ha de demostrar que el producte és nociu per a la salut humana).

L’esmentat acord suposarà l’absoluta mercantilització de les nostres vides i el sotmetiment total de la sobirania dels estats als interessos de les grans corporacions, amb acords que s’estan negociant en secret, sense cap mena de transparència ni control per part d’organismes públics.

El TTIP compta entre els seus objectius la liberalització total dels serveis públics i l’apertura de prestació dels mateixos a les ETN, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques, cosa que posa en perill el funcionament dels serveis públics i de les compres públiques, a tots els nivells, comprometent la facultat d’administrar lliurement les comunitats locals i promoure la indústria, l’ocupació i les iniciatives locals per part dels seus representants, escollits democràticament.

Però, per damunt de tot, el TTIP ignora tota legislació nacional o local en matèria d’inversions. En introduir la clàusula ISDS de solució de controvèrsies Inversionistes-Estats, permet que les grans corporacions duguin davant els tribunals els governs local, regional i/o estatal en cas que perjudiquin els seus interessos i beneficis, cosa que limita encara més la capacitat de les Administracions Públiques a l’hora d’aplicar lleis en les àrees de salut pública, medi ambient i protecció social.

En conseqüència, les lleis del comerç prevalen sobre qualsevol altra consideració social, i ignoren la legislació nacional, regional o local, de tal manera que els ajuntaments i altres comunitats es troben totalment sotmesos per aquesta mena d’ajustos estructurals restrictius. Si les negociacions sobre el TTIP tiren endavant, la lògica imposada per aquest tractat comportaria el desballestament dels serveis públics, així com la pèrdua de llibertat dels poders locals per tal de subministrar els serveis necessaris que permetin satisfer les necessitats socials de la població i la promoció de polítiques de foment de l’activitat industrial i l’ocupació local.

L’aprovació del TTIP contribuiria, en el cas d’Espanya, a la planificada ofensiva del neoliberalisme conservador del govern espanyol per al desmantellament dels municipis, que sota el nom de Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local del Gobierno de la nación pretén tres objectius bàsics:

-restringir la democràcia i l’autonomia local,

-suprimir competències i serveis públics locals, i

-la total privatització dels serveis municipals (una vegada privatitzat un servei serà pràcticament impossible poder recuperar la titularitat pública o no ser que s’indemnitzi molt a l’empresa pels guanys futurs estimats no realitzats).

La irracionalitat i la insostenibilitat dels esmentats objectius estan provocant conseqüències molt negatives per a la ciutadania i el petit i mitjà empresariat:

Els governs regionals, les corporacions locals i les comunitats autònomes del territori espanyol dins la Unió Europea tenen el dret de ser informats sobre la legislació que s’acordarà a nivell europeu i que els afecta, per tal que puguin expressar les seves opinions. Pel que fa a les negociacions en relació al TTIP, aquest dret fins ara no s’ha promogut en cap de les diferents regions ni corporacions locals.

Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En cas de presentar-se conflictes per part de l’esmentat col·lectiu amb els estats, una Comissió d’Arbitratge (formada per tres persones que no són jutges de carrera (sinó persones “professionals”) serà l’encarregada de dirimir-los, la denominada “Investor-to-State Dispute Settlement” -ISDS2-. Aquest òrgan tindria les competències per establir compensacions econòmiques dels estats als inversors sempre i quan aquests demostrin que els primers apliquen determinades mesures (com l’augment en estàndards de la protecció del medi ambient) o que redueixin els beneficis futurs d’una companyia. L’Estat, en tal cas, pot recórrer judicialment la decisió i guanyar. Tanmateix, però, els costos processals seran molt elevats. A més a més, les decisions dels òrgans d’arbitratge són fermes i no poden ser apel·lades.

Tot i que les regles d’organismes similars a l’ISDS són força comunes en els acords de lliure comerç entre els EUA o la UE amb els països emergents amb l’objecte de garantir certa previsibilitat de les decisions legals, aquestes no són necessàries en països amb sistemes legals i judicials altament desenvolupats, com són els de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica.

Així mateix, a la ciutadana li interessa que els serveis públics siguin eficients per tal d’assegurar una bona qualitat de vida. El Tractat de Lisboa concedeix als Estats Membres de la UE la competència per definir i organitzar els serveis de l’interès general. En conseqüència, la terminologia de l’acord ha de ser la mateixa dels tractats de la UE, especialment el Tractat de Lisboa, ja que aquest duu a terme un paper essencial respecte als “serveis de l’interès general”. Per aquest motiu resulta del tot inapropiat el terme “utilitats públiques” emprat en la terminologia de l’acord.

Els serveis públics continuen evolucionant amb els canvis polítics, tecnològics i socials. De manera contraria, els acords comercials sovint impliquen el risc de restringir les polítiques públiques amb “clàusules fre”, especialment en l’àmbit dels serveis públics.

Pel que fa a la contractació pública, l’objectiu que busca el TTIP és el de mantenir l’Acord de Contractació Pública (GPA) de l’Organització Mundial del Comerç (WTO) fins al moment de crear un nou i millor acord. Avui, el GPA s’està utilitzant per part de la Comissió de la UE com a justificació per reduir garanties en la llei de contractació pública.

Qualsevol tipus d’acord, incloent-hi la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no pas a reduir-les. Aquest acord no ha de posar en cap cas en perill els aspectes progressius de la llei de contractació pública de la UE, especialment aquells que faciliten el desenvolupament regional i local. Aquests aspectes són del tot importants atès que permeten la realització de contractacions públiques seguint criteris no tan sols econòmics sinó també mediambientals i socials.

Les ciutats i municipis europeus reconeixen la importància del comerç de mercaderies i de serveis per al benestar de la ciutadania. Tanmateix, la competitivitat i el desenvolupament econòmic no haurien de ser els únics criteris per determinar acords comercials com el TTIP. De la mateixa manera, els aspectes ecològics i socials també han de ser considerats en tota negociació comercial bilateral. És també important que es dugui a terme una anàlisi comparativa sobre els costos que es generarien en aquests àmbits amb l’aplicació del tractat respecte als suposats avantatges que comportarà el mateix. L’esmentada anàlisi no només ha d’implicar els seus efectes econòmics potencials, sinó també els impactes que el TTIP podria provocar en els àmbits social, econòmic, de la salut, cultural i mediambiental, tant en la UE com en els EUA.

Les Administracions Locals:

  • En estar a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure d’ingerència respecte a allò que ordeix el TTIP, i un deure de resposta, si és que no volen que se les acusi de no ajudar la ciutadania i de posar el planeta en perill.

  • Essent els canals adients per promoure els serveis públics, la indústria i l’ocupació locals s’esmercen per a la seva promoció com a resposta a l’interès comú.

  • Estan obligades a protegir els drets socials, econòmics i ambientals i a fer front als perills i exigències que vol imposar el TTIP aplicant i imposant pràctiques avui prohibides per la legislació europea. Cal esmentar entre aquestes la producció de productes químics i farmacèutics no testats científicament; l’acceptació d’aliments modificats genèticament; el consum de carn de vedella i porc tractats amb hormones, el pollastre esterilitzat amb clor o l’extracció de gas mitjançant la tècnica del fràcking, entre altres.

Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que està veritablement en joc en aquest Acord i la sort que correran els serveis i les compres públiques.

Per tot això exposat anteriorment volen posar de manifest que:

  • El comerç i la inversió únicament poden contribuir al bé comú i conduir a intercanvis econòmicament i socialment beneficiosos si respecten les necessitats i la salut humanes d’arreu, i si no es basen en tan sols en els beneficis dels especuladors financers i de les empreses transnacionals.

  • L’eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al seu torn l’eliminació programada i progressiva de la solidaritat i la democràcia.

  • L’apertura màxima dels serveis i les compres públiques a la competència comporta efectes contraproduents en tant a la seva accessibilitat, qualitat i cost.

  • Els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat.

  • Només l’existència diversificada de serveis públics socialment útils permet assegurar una qualitat de vida digna per a tots i arreu, en un lligam estret amb l’exercici real de la democràcia.

  • El control públic ha de preservar-se per tal de garantir l’accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per tal d’afavorir la indústria i l’ocupació locals.

De conformitat amb allò exposat, i en conseqüència, proposem la següent :

MOCIÓ

  1. Declarar el Municipi de Lleida com a Municipi insubmís i contrari al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social3.

  1. Sol·licitar del Ministerio de Administraciones Públicas del Gobierno de la Nación el seu recolzament en totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.

  1. Sol·licitar del Ministerio de Economia la suspensió de les negociacions del TTIP i d’altres acords comercials similars (tals com el CETA, l’Acord de Lliure Comerç entre Canadà i la UE, i el TISA, acord multilateral per a la liberalització i privatització de tota mena de serveis públics) amb la finalitat d’aconseguir la seva eliminació per preservar els serveis públics i els drets i la dignitat de les persones.

Lloc i data

Lleida 22 d’octubre de 2015

1 L’onzena s’està realitzant aquesta setmana, del 19 al 23 d’octubre.

2 La Comissió Europea va rebre, abans del 15 de gener de 2015, 149.399 respostes de tota Europa a la consulta que va fer sobre el mecanisme de l’ISDS, de les que més del 97% van respondre en contra de l’ISDS.

3 A Alemanya hi ha més de 1.000 municipis que es declaren “lliures de TTIP”, a Àustria més de 250 municipis, a França més de 100 i ha Espanya, fins ara més de 30 municipis, uns dels últims municipis han estat Barcelona i Reus. S’han recollit, fins al 20 d’octubre, més de 3,320 milions de signatures en contra del TTIP.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s