< Qui té por de la municipalització de l’aigua?

• Eloi Badia
• diumenge, 22 març 2015 <CRITIC>

L’afirmació, feta per Jaume Collboni (PSC) el passat dimarts al #DebatCrític, que a Berlín el procés de remunicipalització de l’aigua havia costat 1.300 M€ i això havia comportat un augment del 30% de la tarifa, mereix una revisió profunda.

Primer de tot paga la pena entendre en quin procés es troba la tendència global sobre el servei. Segons l’informe de Transnational Institute (TNI) i la Public Service International Resarch Unit (PSIRU), entre altres, el 2000 tenien registrats tres casos de remunicipalització, el 2014 ja en són 180. En el nou informe que presentaran aquest 2015 ja se superen els 234 casos, entre ells alguns de tan rellevants com Bordeus, Grenoble, Montpeller, Niça, París, Rennes, Budapest, Nàpols, Antalya, Atlanta, Hamilton, Buenos Aires, Santa Fe i Rosario, Cochabamba, La Paz – El Alto, Uruguay, Ghana, Mali, Dar es Salaam i les regions Rabat-Salé i Tànger-Tetuan del Marroc.

Pel que fa a Alemanya, on predomina la gestió pública, amb el 64% de la població pel que fa l’abastament d’aigua i el 92% respecte al sanejament, trobem casos destacats com Berlín, Stuttgart o Postdam. Però cal posar Alemanya en un context més ampli, ja que en els últims anys s’han rescatat més de 170 serveis d’electricitat, aigua i gas privatitzats, a banda de recuperar també concessions en residus, transports i habitatge. La majoria d’aquests processos han estat impulsats, a més, per la societat civil a través de referèndums populars vinculants. A més, abans de 2016 s’hauran de renovar pràcticament totes les concessions del sector energètic i dos terços dels municipis estan valorant recuperar tant les plantes de generació com les xarxes de distribució. A Barcelona, en canvi, la privatització del servei d’aigua i sanejament, per part de PSC-CiU i amb el consentiment de ERC, es va produir sense cap consulta ciutadana, de fet, ni tant sols es va produir una licitació pública, sinó que es va adjudicar a dit a Agbar.

< Manifestació condemna encausades 'Aturem el Parlament'

Manifestació contra sentència Suprem que condemna 8 encausades ‘Aturem el Parlament’ a 3 anys de presó

Quan els tribunals Europeus ens donin la raó potser ja hauran passat 3 anys a la presó i a sobre les indemnitzacions sortiran de fons públics. Quin gran fàstic de polítics fascistes, que  no ens representen es evident i també que seran jutjats per criminals perquè actuen amb total intencionalitat i impunitat.

Manifestació 21/3/15 – entre 8 i 10 mil persones – contra la sentència del Suprem que condemna a 8 de les encausades de la convocatòria ‘Aturem el Parlament’ – 15 de juny de 2011 – a 3 anys de presó per protestar contundentment contra les ‘Retallades Socials’ que aquell dia aprovava el Parlament.
#encausadesparlament #3anysxprotestar

< Catalunya, líder mundial en la privatització de l’aigua

La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR.

La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%

Barcelona, 22 de març de 2015. Catalunya és la regió líder mundial en gestió privada de l’aigua. La presència d’empreses que gestionen aquest servei suposa que a dia d’avui el 82,8% de la població estigui abastida per algun tipus de gestió privada, ja sigui amb concessió a un operador privat o a través d’una empresa mixta.

 

Les dades, disponibles en el nou mapa interactiu  que presenta Aigua és Vida a la nova web, reflecteixen també com el sector privat es mou únicament amb interès mercantil: així, trobem que els municipis que tenen una gestió privada de l’aigua són només el 46% del total, evidenciant la concentració d’aquesta forma de gestió en les grans zones urbanes, on els beneficis estan garantits, i fugint de les zones rurals, on el retorn de la inversió és més arriscat.

< Espanya és un 'paradís fiscal': Les 'ETVE' permeten no pagar impostos

Espanya és un ‘paradís fiscal’.
Les ‘ETVE’ permeten dipositar capital, no pagar impostos i rebre ajudes.
Les empreses de l’IBEX 35 han incrementat un 44% la seva presència a paradisos fiscals durant la crisi.

Informe de Intermon Oxfam: ‘Acabem amb l’evasió i l’elusió fiscal de les grans multinacionals’.

< Volen privatitzar els ferrocarrils i no poden

España se queda sola en la UE en defensa de la liberalización del ferrocarril

Una quincena de países miembros con operadores pequeños y medianos rechaza abrir sus trenes a la competencia. “Solo conduce a sustituir un monopolio por otro monopolio”, dice el representante luxemburgués

Fomento no logra sacar adelante la privatización del tren en España ni convence en Europa de la “adjudicación directa” que defendió en Bruselas

Solo Francia pidió “flexibilidad” pero para las pequeñas líneas

Pau Collantes . Bruselas .  19/03/2015 – eldiario.es

La ministra de Fomento, Ana Pastor. / Efe

El Gobierno de España está empeñado en la privatización del sector del tren en España, pero no convence ni a los socios europeos más liberalizadores. El proyecto de “apertura” que desde hace más de un año impulsa Rajoy a través de su ministra de Fomento y persona de confianza, Ana Pastor, no acaba de arrancar.

La última reunión del Consejo de Transportes de la Unión Europea, que agrupa a los ministros del ramo de los 28 Estados miembros, fue una nueva cacofonía que, por enésima vez, no dejó ningún acuerdo a la vista. Pero la cita, celebrada el pasado viernes en Bruselas y a la que Pastor no pudo asistir, también evidenció la soledad del Gobierno español en su intento de abrir al sector privado el transporte de viajeros por ferrocarril.

< Son cecs. Son sords. Seguim per guanyar!

​

La Marea Blanca valora positivament el pronunciament del Parlament instant a aturar el consorci sanitari però n’exigeix la retirada immediata i afirma que seguirà al carrer fins aconseguir-ho

El consorci encara no s’ha aturat. El Parlament insta al Govern a aturar el consorci però CiU fa públic que la setmana vinent traurà a exposició pública els seus estatuts. Cal seguir el carrer per forçar-lo a retirar definitivament.

Davant de la moció que el Parlament ha aprovat avui dijous 19 de març instant al Govern de la Generalitat a aturar el consorci sanitari de Lleida (en el seu punt 3.b) i de la resposta de CiU a aquesta, la Marea Blanca de Ponent i Pirineus volem manifestar que:

< Cómo una empresa pública sostiene el modelo de "la ciudad más innovadora del mundo"

Medellín, Colombia, es ejemplo para lugares de todo el planeta en materia de urbanismo social e inclusivo.

El secreto de su éxito es el dinero y la supervisión de los proyectos por parte de EPM, la empresa pública de servicios de la ciudad.

Pedro Bravo . 17/03/2015 – eldiario.es

El logo de EPM es habitual en las calles de Medellín.

Medellín en una de esas ciudades latinoamericanas difíciles. Dos millones y medio de habitantes y subiendo cada día por gente que llega desplazada por la violencia, la pobreza o, simplemente, las ganas de progresar. Una ubicación en un valle bien bonito pero que la constriñe y aprieta impidiéndole el crecimiento y complicándole seriamente la movilidad. Una obsesión muy colombiana por tener y usar el coche todo el rato y para todo aunque la realidad del tráfico diga que casi siempre es la peor idea. Por supuesto, enormes desigualdades. Y, además, toda la herencia de violencia y corrupción del escobarato y el narcotráfico.

Medellín, de hecho, ha sido una de las ciudades latinoamericanas más difíciles y una de las que menos pinta tenía de salir bien parada del siglo XX. Y, sin embargo, en este siglo XXI a Medellín se la conoce por ser la ciudad más innovadora del mundo (en un concurso de The Wall Street Journal y CitiGroup), Premio al Transporte Sostenible, la ciudad mejor para hacer negocios de Suramérica (según la revista Business Destinations) y muchas otras cosas positivas más que demuestran que la ciudad, sus ciudadanos y gobernantes se han sabido reinventar muy bien.

Juegos infantiles y grafitis en lo alto de las escaleras mecánicas de la Comuna 13: innovación social más allá de las infraestructuras

~ “Estem guanyant, el consorci no es farà si seguim al carrer”

Aquest és el nostre comunicat. T’animem a fer-te teves les propostes de les assemblees de la Marea!

La Marea Blanca anuncia un nou cicle de lluita per aturar el consorci sanitari definitivament

Coincidint amb l’aniversari de l’inici de la lluita fa públiques dos iniciatives i afirma “que estem guanyant i que aquest consorci no es farà si seguim al carrer”

 

‘Cap vot al consorci’ cridarà a no votar els partits favorables al consorci i ‘Retornem-los-hi la seva propaganda’ proposa retornar els 40.000 díptics que Salut està embustiant.

En un acte a la plaça Ricard Vinyes de Lleida la Marea ha commemorat que avui es compleix un any d’una primera assemblea massiva a les portes de l’Arnau, on més d’un centenar d’usuaris i treballadors acordaven començar la lluita contra el consorci sanitari.

~ Pagar per Viure – La Salut el Negoci de la Vida

Documental sobre la privatització de la sanitat a Catalunya i la derivació de ciutadans/pacients a la sanitat privada per facilitar negocis a través de la privatització de les necessitats i la destrucció dels Drets Socials.

~ 1 any aturant el consorci

1 any aturant el consorci

Dijous farà un any d’una primera assemblea massiva a les portes de l’Arnau. Començàvem una lluita contra el consorci. Que l’ha aturat tres cops. Contra la privatització. Per la sanitat pública. Al carrer.

Dijous a les 18h a Ricard Vinyes (Lleida) volem commemorar-ho, valorar-ho i proposar-te com aturarem el consorci definitivament!

 

 

La patronal vol el consorci. La gent no.

La Marea respon en aquesta carta a Helena Ris, directora general de la patronal d’hospitals privats de Catalunya.

També et convidem a llegir la carta ‘Deixem-nos de confusió amb el consorci i siguem clars’.

Apaga la TV del CAP!​

Salut obliga a difondre anuncis que lloen el consorci sanitari a les televisions dels CAP​. Ells es gasten milers d’euros nostres en propaganda, apaguem-los-hi! +info. Penja el cartell al teu CAP

#DivendresBlanc​

Fa deu mesos que aturem uns minuts els CAP cada setmana, els ‪#‎DivendresBlanc‬, perquè el consorci té una lògica competitiva i economicista i això comportarà la marginació de l’Atenció Primària que ara presten els CAP, potenciant la medicina especialitzada que és més rentable.

Els divendres t’esperem a:

CAP de Tàrrega: 8h

CAP Primer de Maig: 10h

CAP de La Bordeta: 10h

CAP de Cappont: 12h​

21F: Una marea ciutadana va tenyir Lleida de blanc. CiU escolta!

Prop de 3.000 usuaris i treballadors de la sanitat pública van rebutjar el consorci sanitari que CiU vol imposar les properes setmanes. Com en el 26A i el 29N, aturarem el seu consorci. Ara, definitivament. Fotos i crònica

A la nostra pàgina de Facebook i al twitter trobaràs moltes més informacions.

~ Renda Garantida: Carta Pública perquè el Parlament la desbloquegi

Els promotors de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania han presentat una Carta Pública per denunciar el bloqueig que pateix la seva tramitació al Parlament. Ho han fet en un acte davant la Càmera parlamentària en el qual han participat representants de les entitats i partits que li done suport. Finalment, el Parlament ha aprovat una moció perquè totes les compareixences es facin abans del 27 d’abril.

~ Tráiler. La Salud el Negocio de la Vida – Determinantes de la Salud

‘Determinantes de la Salud’ es el último documental del proyecto ‘La Salud el Negocio de la Vida’ realizado por la asociación Solidaritat i Comunicació, SICOM. Un proyecto de periodismo de investigación y preventivo.

SICOM, Solidaritat i Comunicació: http://www.sicom.cat

Se basa en un análisis exhaustivo de la situación de la salud pública: los determinantes de la salud, de las desigualdades sociales, del derecho universal a la sanidad que por causa de las políticas gubernamentales se está perdiendo, de las privatizaciones que benefician a las grandes corporaciones industriales y financieras, de la exclusión que está causando y de la corrupción en el sector de la salud en Cataluña.

Una mirada crítica y profunda sobre un cúmulo de factores que por causa de las decisiones de la Administración y del poder financiero, están reduciendo la esperanza de vida de la mayoría de los ciudadanos.

Director: Frederic Pahisa
Realizadores: Carlos Collazos i Carlos Vera
Producción ejecutiva: Josep Cabayol
Productora: Solidaritat i Comunicació (sicom.cat) y HOW audiovisual & multimèdia (howav.com)

~ Las críticas al TTIP dan sus primeros frutos

El comercio mueve el mundo. STEELSTOR

Reportaje principal del dossier sobre el tratado de libre comercio publicado en el número de febrero de La Marea, que puedes adquirir en nuestra tienda virtual

Los dirigentes políticos en Washington, Bruselas y otras capitales europeas tienen un pollo. Es un pollo pequeño pero está causando grandes dolores de cabeza a los negociadores y defensores de crear una gran área de libre comercio entre Estados Unidos y la Unión Europea, el Acuerdo Transatlántico de Comercio e Inversión, más conocido por sus siglas en inglés, TTIP. En concreto, se trata de un pollo desinfectado con clorina para su consumo, una práctica habitual en EEUU. Con el TTIP se podría llegar a permitir la venta de este tipo de producto en Europa, donde actualmente está prohibido. En Alemania este aspecto, casi anecdótico con respecto a la inmensa materia sobre la que están negociando Bruselas y Washington, ha provocado un revuelo público considerable, acaparando grandes titulares y debates. Se topa con el rechazo mayoritario del ciudadano-consumidor teutón, que está dudando de los supuestos beneficios del TTIP en general. Y como cualquier movilización social funciona mejor si tiene como bandera un símbolo gráfico, pues allí está el pollo de clorina.