~ has tingut problemes amb l’ICAM?
~ ASSEMBLEA DE L’ADSP DIMARTS 1 DE MARÇ
Companys/es,
Necessitaríem trobar-nos el major número de persones per poder decidir sobre algunes campanyes urgents. No és molta feina si ens hi posem totes.
Ordre del dia
1.- Campanya contra el TTIP
- Jornada internacional contra el TTIP el 18 d’Abril.
> Campanya de difusió i convocatòria
> Preparació de la jornada
- Coordinació amb Procés Constituent i Lleida Solidària
2.- Campanya per la remunicipalització del servei de subministrament d’aigua.
Una abraçada i salut i alegria
~ Les monedes socials, una solució pels pobles
Proyecto de Moneda Social Bangla-Pesa. Will Ruddick / Grassroots Economics
< A LLEIDA existeix lo MarrEco, és una moneda social, ho sabies? >
El Bangla-Pesa: la moneda que ha cambiado la vida a un barrio de Mombasa
Hasta ahora, cuando pensábamos en dinero, nos venían a la cabeza las monedas, los billetes y a algunos, las tarjetas de crédito, sin embargo, el dinero últimamente está cambiando de forma
Genoveva López.- Miembro de Economías Bioregionales, Qoin y el Salmón Contracorriente
Falciani (famoso por su lista) propone democratizar los sistemas de pago, existe en internet el BitNation y en España ha habido una explosión de monedas complementarias. El año pasado, sin ir más lejos, nacieron el Henar en Alcalá de Henares o la Canica.
En el caso de las monedas complementarias, en Europa existen ejemplos importantes como el Bristol Pound, pero uno de los más inspiradores está en África, concretamente en Kenia.
El Bangla Pesa es la moneda de un suburbio de Mombasa, la segunda ciudad más grande de Kenia. Se llama Bangla porque el suburbio está tan empobrecido como Bangladesh, y de ahí acuña su nombre. La moneda se inició con un piloto en el año 2013 en la Asociación de Empresarios de Bangla y en la actualidad funciona como un sistema de crédito comercial entre empresas. El diseño de la moneda le da una gran importancia a las relaciones de confianza entre personas, ya que para entrar en la red es necesario estar respaldado por al menos 4 miembros de la red, que actúan como garantes. Un comité revisa la petición y decide sobre la admisión del nuevo miembro o no.
La moneda funciona como un sistema de amortiguación para distintas situaciones: falta de liquidez en circulación, malas cosechas, festividades, etc. El primer año tuvo unos resultados impresionantes: el 83% de las personas usuarias declararon que sus ventas se habían incrementado tras la introducción del Bangla Pesa y que el 22% de sus ventas diarias se estaba llevando a cabo en la moneda complementaria.
www.eldiario.es/desigualdadblog/Bangla-Pesa-moneda-cambiado-barrio-Mombasa
Continua llegint ~ Les monedes socials, una solució pels pobles
~Febrer d’empoderaments a la PAH Lleida
Taller de clàusules abusives, cada divendres de Febrer de 5 a 7 de la tarda.
~ Taller sobre la llei 24/2015 mesures emergència àmbits habitatge i energia
Streaming ‘taller ‘sobre coneixement de la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Organitzat per la Pah Vall del Tenes.
Taller obert a tothom: coneixement de la llei 24/2015. Organitzat per la PAH Vall del Tenes i l’Ametlla del Vallès. L’acte és fet el dissabte 30 de gener a les 10h al Centre Cívic de Bigues i Riells.
Intervenen:
– Maria Antònia Castellana, membre de la Comissió ILP.
– Núria Vilarnau, advocada del Col·lectiu Ronda.
– Juanma Ferran, membre de la PAH de Granollers
El taller està moderat per Rafa Garcia, de la PAH Vall del Tenes.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells i la PAH de Granollers.
~ Talls d’aigua per inpagament son il·legals
Los cortes de agua por impago son ilegales
Una sentencia del Tribunal Supremo de noviembre de 2015 confirma que el servicio de agua es una tasa, no una tarifa, por lo que el corte del servicio es ilegal. Desde la Red Agua Pública denuncian que las empresas adjudicatarias no están aplicando el mandato judicial y reclaman que éstas financien un fondo de acción social.
https://www.diagonalperiodico.net/global/29178-cortes-agua-por-impago-son-ilegales.html
Des de la Red Agua Pública es subratlla que varies sentències judicials que ja han creat jurisprudència confirmen que el servei de subministrament d’aigua, al ser un bé bàsic gestionat (amb empresa privada o pública) per un monopoli és una “taxa” i no un preu privat. Ho confirma la resolució del recurs de cassació 4091/2013.
¿Quina diferencia hi ha? En el caso de las taxes, no es pot tallar el servei malgrat inpagament.
Des de la Red Agua Pública es diu: “Les empreses públiques s’estan posant les piles gracies al Pacte per l’aigua, mentre que las privades segueixen fent talls del subministrament, per això el lobby té por a evidenciar que existeixen moltes diferències entre el model públic i el privat”… i afegeixen que “FCC investigada per el cas Acuamed sobre comissions i sobrecostos milionaris fa evident la convivència entre els poders i l’oligopoli de la privatització de l’aigua”.
“El lobby de l’aigua no està seguint aqueix mandat jurídic i un cop més està intentant confondre als municipis”.
Dimiteix un dels homes forts de Soraya Sáenz de Santamaría pel cas Acuamed: http://www.ara.cat/societat/dimiteix-Federico-Ramos_de_Armas_0_1508849228.html
~ Salut no va fer cas al Parlament i va cedir dades sanitàries anònimes
El departament va activar el projecte VISC+ sense fer la jornada participativa que ordenava una moció parlamentària
Jessica Mouzo Quintáns ELPAIS Barcelona
El controvertit projecte de venda de dades sanitàries anònimes per a investigació (VISC+) que va impulsar l’exconseller de Salut Boi Ruiz està més actiu que mai. Encara que el Parlament va acordar frenar-lo l’octubre del 2014 a l’espera d’una jornada participativa —que mai es va dur a terme— amb els actors socials, el VISC+ ha seguit endavant durant els últims mesos. Segons el web de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Mèdiques (AQuAS), que gestiona aquestes dades anonimitzades, Salut ja ha cedit la informació sensible a nou centres d’investigació públics.
Existeix l’anomenada “sol·licitud de rebuig a la reutilització de les dades mèdiques per a la investigació” que ha de lliurar-se, juntament amb una còpia del document nacional d’identitat, a la seu de l’AQuAS.
Continua llegint ~ Salut no va fer cas al Parlament i va cedir dades sanitàries anònimes
~ El TTP que ja funciona: Monsanto demanda judicialment al govern de Califòrnia
24 de Gener de 2016. SOM LO QUE SEMBREM http://www.somloquesembrem.org/2016/01/el-ttip-que-ja-funciona-monsanto-demanda-judicialment-al-govern-de-california/#.VqX7zl7U6tF
Monsanto, principal productora a tot el món d’herbicides amb glifosat comercialitzats amb el nom de Roundup i que a l’any 2015 li van donar uns ingressos de 4800 milions de dòlars, ha presentat una demanda judicial contra l’oficina d’avaluació de riscs ambientals per la salut (OEHHA) de l’estat de Califòrnia i contra el seu director per haver iniciat el procés per a declarar el glifosat com a cancerigen.
Aquest procés, que es va iniciar al setembre de 2015 i que encara està pendent de la resolució final, es basa en la declaració que va fer l’OMS del glifosat com a “probable cancerigen”[i] i implicaria, en el cas d’una declaració afirmativa final, que els productes que continguin aquest herbicida haurien de senyalar clarament el seu caràcter tòxic.[ii]
En una magnífica demostració de cinisme, Monsanto al·lega a la seva demanda que l’OMS és una organisme “estranger no-escollit i no-democràtic”. Bé, doncs, aquests tipus de demandes és el que ens trobarem cada dia si finalment s’aproven els tractats de lliure comerç que la UE negocia amb Canadà[iii] i amb els Estats Units[iv].
________
[ii] http://www.somloquesembrem.org/2015/09/california-tambe-considera-que-el-glifosat-es-cancerigen/#.VqUtCVJAo3A
~ El acuerdo de libre comercio con Canadá cuestiona el agua como bien público en la UE
El texto consolidado del denominado CETA incluye el saneamiento o el tratamiento de aguas residuales como áreas negociables
La Comisión Europea asegura que estos servicios están excluidos de cualquier intercambio comercial, pero Alemania incluye una cláusula en el texto que prohíbe expresamente que sean utilizados como moneda de cambio
Pablo Garcia. eldiario.es
El TTIP es el tratado de libre comercio más conocido que se negocia en estos momentos en la UE, pero hay otros como el trascendental y ya firmado Acuerdo Trans-Pacífico (TPP) que incluye a 12 países (entre ellos EEUU, México, Australia, Japón…) o el acuerdo de servicios TiSA (siempre por sus siglas en inglés) que incorpora un crisol de países (23 en total, entre ellos la UE y EEUU) sin ningún criterio geográfico. Y en esta amalgama de negociaciones hay un acuerdo que encara su recta final y que por el momento pasa desapercibido: el de la UE y Canadá, conocido como CETA, y cuyas contradicciones empiezan a aflorar.
Varios colectivos en defensa del agua aseguran que el tratado cuestiona este recurso como bien público al incluir el tratamiento de aguas residuales y el saneamiento del agua entre los bienes susceptibles de ser negociados. Más adelante establece una exclusión para la “colección, purificación y distribución del agua”. Una exclusión que no convenció en su momento a Alemania, pues Berlín ha introducido una cláusula protegiendo sus servicios de “aguas residuales, trituración de desechos y servicios de saneamiento”.
~ Èxit d’assistència, de participació i de crítica al TTIP per J.M.Busqueta
El camarada Àlex Sàrrega presentant al company Josep Manel Busqueta a la sala del Col·legi de l’Advocacia de Lleida plena a vessar.
L’Àlex ha demanat de manera reiterada el fer difusió dels perills d’aquest tractat i Busqueta ha fet una molt clara exposició crítica.
Una lliçó magistral per a transmetre d’on ve la lògica que es concreta amb el tractat del TTIP, el què representa en l’actualitat i cap a quin escenari inhòspit ens pot portar. Ara bé, també ens ha posat sobre la taula que l’imminent problema no és tant el TTIP, que també, sinó el CETA, el tractat ja signat entre la UE i el Canadà i que es vol ratificar en el transcurs d’aquest any. La voracitat del capitalisme en estat pur ens ataca i ens deixa sense drets i sense justícia ni social ni moral.
L’Àlex Sàrraga, històric militant de les terres de Ponent ha presentat la Xerrada organitzada per: Lleida Social, Procés Constituent Segrià i Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.
L’estimat Josep Manel Busqueta, que porta una vintena d’anys fent xerrades d’economia crítica i difonent els perills del capitalisme i el neoliberalisme que retallen de manera molt greu els drets socials i la democràcia, ens ha cedir aquest parell d’articles seus que us podeu descarregar en pdf:
També us podeu baixar la presentació: J.M.Busqueta. TTIP
I aquí va l’audiovisual integre d’aquesta xerrada penjat a la xarxa:
~ Cinc ajuntaments de Lleida ja aposten per remunicipalitzar l’aigua
x. Santesmasses
L’ajuntament de Puigverd d’Agramunt ha remunicipalitzat després de quinze anys el servei de l’aigua per evitar una pujada del preu. Segons l’alcalde, Joan Eroles, la posada en marxa del canal Segarra-Garrigues ha portat a una reducció important del consum d’aigua municipal, per la qual cosa l’empresa responsable del servei va presentar una adequació pal·liativa del preu per compensar la baixada. El cost de l’aigua a Puigverd ascendeix a 42.000 euros anuals. Segons Eroles, el consistori ha pogut revertir el servei perquè “no tenim deutes pendents amb l’empresa”. A més, la població està equipada amb un nou dipòsit i té una conducció de reserva d’aigua que prové d’Agramunt, que evita que hagi de pagar pels tancaments del canal d’Urgell. L’alcalde va dir que, després de quinze anys de servei, desconeix el preu real de l’aigua, però està convençut que en els pròxims anys es podria rebaixar. De la feina s’ocuparà un operari municipal i es contractaran serveis puntuals amb altres operaris per a tasques de paleteria o d’electricitat. La facturació l’assumirà el mateix consistori.
Puigverd d’Agramunt serà, d’aquesta manera, el quart municipi de Lleida a recuperar la gestió pública de l’aigua, després d’Alfés, Torrefarrera i Vilagrassa, i se’ls unirà pròximament Bellpuig. A Vilagrassa, el conveni amb l’empresa Sorea finalitzava el 31 de desembre, després de deu anys, mentre que l’ajuntament de Bellpuig va aprovar una moció de la CUP per estudiar la remunicipalització del servei d’abastament de l’aigua. De moment, s’ha aprovat una pròrroga d’un any de la concessió amb Sorea, que finalitzava el passat 31 de desembre, per tal d’estudiar la viabilitat de la proposta.
http://www.lleida.com/noticia/cinc-ajuntaments-de-lleida-ja-aposten-remunicipalitzar-laigua
~ El 20 de Gener Xerrada-Col·loqui sobre el TTIP
Benvolguts i benvolgudes,
Després d’aconseguir que Lleida es declarés municipi lliure del Tractat Transatlàntic de Comerç (TTIP), des de Lleida Social, Procés Constituent Segrià i l’ADSP continuem amb la campanya per informar, i sobretot denunciar davant la ciutadania aquest despropòsit neoliberal, un tractat signat entre les elits dels EEUU i la UE per posar en mans de les grans multinacionals el poder absolut i el control de les polítiques econòmiques perdent les nacions tota la seva sobirania.
Per parlar sobre això, tindrem al Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i ex-diputat al Parlament de Catalunya que ens explicarà què representa aquest tractat. L’acte serà presentat per Alexandre de Sàrrega, advocat i president de l’associació de Juristes Demòcrates.
L’acte tindrà lloc el proper dimecres dia 20 de gener a les 19h al Col·legi de l’Advocacia de Lleida (Plaça Sant Joan, nº 6-8, 1er, Lleida)
Us hi esperem! Us agrairíem que en féssiu difusió!
Salut i gràcies!
Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP)
Facebook: https://www.facebook.com/pages/Assemblea-en-Defensa-dels-Serveis-P%C3%BAblics/662248813833268
Twitter: @serveis_publics (https://twitter.com/Serveis_Publics )
Blog: https://serveispublicslleida.wordpress.com/
Blog: https://serveispublicslleida.wordpress.com/
Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida 